Publicat per Eduard Batlle a 5:12:00 p. m.

FFG

Divendres ens va deixar un patriota: Francesc Ferrer i Gironès (FFG). L'última vegada que vaig parlar amb ell -fa uns tres mesos- vam dialogar, com no, de política, d'ERC, de Girona i de l'exigència de mantenir viva una catalanitat que es vol dimonitzar des del PP.

Ell, una vegada més, animava als joves a ser més punyents, més "bascos" i més catalanistes. Li vaig agrair que pensés en el futur més que no en el present. Com si fos un petit llegat a causa de la seva mortal enfermetat. Sempre he pensat que a Catalunya ens falta madurar políticament i, sobretot, desacomplexar-nos del què diran des de Madrid. I FFG encara ho pensava amb més efervescència i fermesa.

Dissabte, per tant, en comprovar l'èxit de la manifestació de Barcelona vaig pensar ràpid en ell. Com si fos un petit homenatge dedicat a la seva persona i al seu patriotisme. L'orgull catalanista va quedar recompensat. I també el de FFG, que segur que d'alguna manera o una altra hi era. A la tarda, doncs, triomf del catalanisme. I a la nit, com molts ciutadans van fer, després tocava anar al Camp Nou, amb un Barça que també va estar al nivell de la petita "diada". Per cert, quin detall el del Barça de canviar l'horari del partit amb el Betis per no coincidir amb la manifestació!

Però diumenge van venir les desil·lusions típiques d'aquest desconcertant país. TV3 va fer un seguiment "pobríssim" de la manifestació i diaris com "La Vanguardia" i el "El País" no van acomiadar com es mereixia FFG (tots dos van fer una columna a les seccions de política). "El País" encara ho puc arribar a entendre pel seu evident tarannà espanyolista. "La Vanguardia" però, ni li va dedicar una necrològica. Si com diuen "La Vanguardia" és el baròmetre del país, estic convençut de què vindran temps millor per als catalanistes i per a d'altres mitjans de comunicació. La manifestació de dissabte n'és un bon exemple.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)