Bloc de l'Eduard Batlle

El degà serà...

La crisi al Col·legi de Periodistes està en vies de solució. Feia setmanes que s'estava buscant un home de pes per intentar resoldre la crisi entre dos sectors que no hi va haver manera de posar d'acord. Entre alguns noms, destacaven els de Joaquim Maria Puyal i Lluís Foix. Però ni un ni l'altre, d'entrada, semblaven massa il·lusionats amb començar una nova etapa. En Puyal, per exemple, fa anys que es "conforma" amb els seus negocis i en les molt (molt!) ben remunerades retransmissions del Barça a Catalunya Ràdio.


Precisament, vaig parlar amb Lluís Foix quan vaig saber que ell era un dels aspirants a ser el degà. Si ell en tenia ganes, òbviament, era un "cavall" guanyador. El seu perfil (tot un exdirector de La Vanguardia), la seva experiència (més de 60 anys) i el seu "savoire faire" (adquirit a Londres i Washington com a corresponsal) són inqüestionables. Però em va comentar que ja estava en un altre estadi en la seva vida, que no estava disposat a donar l'empenta que cal al col·legi per posar-lo al dia. Llàstima vaig pensar!


Però és que Foix també és un home predestinat a dirigir l'Avui encara que no vulgui. Des que l'Avui és +, s'ha especulat que Foix seria el relleu ideal per començar la nova dècada amb un lideratge que no sigui el de Vicent Sanchís. Però el periodista lleidatà no està disposat a tornar a la intensa lluita diària. Prefereix gaudir de la vida i veure passar el temps amb tranquil·litat perquè considera que "ja ha fet la guerra". La vacant que deixarà Foix ja té alguns noms, però cap amb un lideratge tan clar. Els aspirants són molts més joves i tots ells arribarien de la "classe alta" de La Vanguardia. Els mecenes Godó i Lara tindran l'última paraula,
mentre Foix llegirà els rumors sobre el seu recanvi des de la butaca de casa llegint alguna novel·la i escoltant alguna sinfonia provinent de Viena.


Però per sort, ara resulta que "algú" de molt amunt tindrà la capacitat d'engrescar Foix perquè dirigeixi aquesta nova etapa del col·legi. En l'època marcada per la consolidació de les TIC, resulta que el candidat ideal és un home de més de 60 anys (Rocafort de Vallbona, 1943). I tal com estava la crisi i com "pinta" el futur de la nostra professió, a mi em sembla collonut. I ell ho sap!