Bloc de l'Eduard Batlle

Una amiga em posa sobre la pista de la Montserrat Nebrera i em consulta si estic al cas del seu possible lideratge al PP de Catalunya, després de la retirada del projecte de Josep Piqué. Sorprenent d'entrada. Però en la política actual, ja sembla que tot sigui possible. Estic segur que ella es veuria preparada per afrontar un projecte d'aquestes dimensions i acceptaria fer la travessa del desert, però per contra, té un perfil que s'ha significat tant amb Piqué -«un enamorament polític»- que ara quedaria com la segona Judes després de l'operació de Daniel Sirera. En aquest gir al Vidal-Quadrisme -gairebé obligat per Ciutadans-, Nebrera ja ha demostrat que té carisma amb l'exhibició a l'acte clandestí a l'Hotel Majestic, però una vegada ho va trencar tot en aquell discurs, ara és difícil que pugui reconstruir les destrosses. Però el PP va tant necessitat després de Ciutadans que... fins i tot la més rebel pot ser la gran esperança blanca.

Música / Te lo pido por favor # Jaguares

*Darrere de cada gran home hi ha una gran dona. Darrere d'ella, hi ha la seva esposa *

PD: Un amic que va anar a l'acte de la Diputació de Girona feia broma sobre Enric Vilert, dient que s'ha convertit en el nou protagonista de l'anunci de la Loteria de Nadal. Per què serà?

PD2: L'Àngel, com sempre atent, em posa sobre la pista d'aquest nou confidencial Girona-Madrid.

PD3: Tinc pendent La feria del crimen. Són divuit relats de novel·la negra editats per Lengua de Trapo.

PD4: Eivissa Confidencial ha dit prou, però s’està preparant la posada en marxa d’un diari electrònic d’àmbit eivissenc. Amb l'Antich, per sort, són unes altres illes.

La llibertat d'expressió està per damunt de reis i monarquies. I després de XXI segles no hauria de ser una mostra d'impotència que una revista còmica hagués de quedar retirada. Si és així, retallem les esperances d'una societat que cada vegada està més limitada contra els grans poders. Establishments com la monarquia i lobbies mundials com les companyies telefòniques, que ens imposen les tarifes, els grans bancs, que ens gestionen les seves comissions, i les multinacionals elèctriques, que queden deslliurades de qualsevol càstig milionari.

Música / Rattlesnakes # Lloyd Cole And The Commotions

* Así son las cosas y así se las hemos contado *

Arriba l'hora de la veritat per al projecte de les tres facultats de medicina a Catalunya. Ahir va ser la posada en escena a Girona, a la seu de la UdG, i a Barcelona, amb la Pompeu Fabra. Dos projectes públics al marge del repte privat de la UIC. És el moment de donar suport a la planificació elaborada pel departament d'Universitats i Recerca que, encara que sigui amb retard, s'intenta resoldre la manca de metges que pateix el país. Una mesura que aposta per nous conceptes però que és inevitable que, sense una gran inversió, serà més difícil fer-los reals. I és que la medicina, a banda de buscar complicitats, va més enllà de les bones intencions. Si el país vol bons metges, que el govern se'ls gasti amb investigació, recerca i innovació. Després, els resultats seran els invertits i els més ben preparats no caldrà que es mentalitzin que, per progressar, cal anar als centres nord-americans o del nord d'Europa.

Música / Lets Get It On # Marvin Gaye

* Tu ets el creador del teu propi destí *

PD: Dinar amb en K1000 Ros a L'Argadà, que amb la jubilació forçada del mestre Roig se'n va també part de la història. En Camil està distès com sempre però molt actiu i compromès amb qüestions de país. Espero que l'admirat home dels Camins de Ferro compleixi i no ens deixi sols la propera vegada, en la qual també ha fet el gest la Blanca Palmada. Ells tres són el futur més present de la nova Esquerra.

PD2: Conversa relaxada de cap de setmana amb un amic saltenc que l'aprecio i m'agrada escoltar-lo. Demana que la política s'ha de reinventar i l'animo a liderar aquest tipus de compromisos que els temps actuals evoquen perquè el futur sigui més esperançador.

PD3: L'acaldessa de Tossa de Mar, Imma Colom, té el detall de convidar-me a l'exposició Berlín>Londres>París>Tossa... LA TRANQUIL·LITAT PERDUDA. Gràcies!

PD4: L'Enric em recomana el Festival Internacional de Música i Dansa de les Preses. Ja són 25 anys i cal valorar el mèrit de l'Ésdansa, el festival de dansa d'arrel tradicional de referència a les comarques gironines i del país.

Lamentablement, a l'Estat espanyol "tocar" els Borbons encara té un preu. El Jueves té un sentit i són ja massa anys com per no entendre el seu tarannà humorístic en el món del periodisme. La seva tasca, cada vegada més solitària per no regalar sandàlies, perfums, bolsos o banyadors, però té un objectiu i és el d'intentar divertir-se i divertir-nos amb un conjunt de vivències que cada vegada necessitem més. És més... qui no ha fet broma sobre el 2.500 euros que va anunciar Zapatero al Congrés? I és que somriure damunt d'un paper no és fàcil i per això estic convençut que El Jueves fa només una petita aturada per encara vendre més en un futur. A més, la base jurídica és molt feble i això reforça encara més l'humor.

Música / Think For A Minute # The Housemartins

PD: Gràcies a Òmnium per seleccionar aquest bloc entre Els 200 noms de la catosfera. Recomforta.

PD2: Un descobriment: La Tafanera.

PD3: Amb la mort de Polanco, se'n va una ànima de la comunicació mundial.

La botella mig plena o mig buida, depèn amb els ulls amb els quals es miri és la conclusió que se'n pot extreure després de l'anunci d'ahir de Blanca Palmada. El PSC i ERC, units en la causa de portes en dins i en fora, en fan una lectura positiva i optimista de la creació d'una facultat de medicina a tres bandes: la UdG, la UPF i la UIC. No serà fàcil la gestió -dues públiques i una privada- però s'ha intentat crear un model innovador que s'adapti als nous temps i a les necessitats reals dels país. Perquè la manca de metges a Catalunya sí que és una urgència. Agafat ja el bisturí amb l'anunci d'ahir, hi ha una persona que no vol l'escalfor dels focus mediàtics. I és Marina Geli. Si Girona té part de la facultat, després de les lògiques pressions d'altres universitats, és gràcies a la consellera de Salut. I la posterior gestió l'ha culminat Blanca Palmada, amb la intenció, també, de no donar importància als seus orígens. Però també ha tingut el rol necessari perquè ara es vegi la botella mig plena.

Per contra, si el Col·legi de Metges de Girona veu la botella mig buida les seves consideracions són igual de respectables. I si la demarcació de Girona és obvi que no es pot comparar a la de Barcelona, és inevitable que ho faci amb Tarragona i Lleida. I si aquestes demarcacions tenen la facultat al 100%, és evident que Eudald Bonet vegi la botella mig buida i pensi que s'ha volgut quedar bé amb tothom.

En definitiva, el més important és que s'estableixi un bon lligam entre la feina i la investigació, com fan a les universitats nord-americanes, es realitzi una previsió real de formació inicial lligada al món laboral i la investigació promogudes per l'administració i amb el suport del govern. I tot això, no té res a veure amb el repartiment d'estudis entre Girona i Barcelona. La fórmula dels components és una suma evident: investigació + facultats + món laboral.

Música / Aguas de Março # Lucrecia & Andreu Muntaner

PD: Sabia que m'agradaria el Club Saratoga.

PD2: Èxit brillant de la Universitat de Virginia amb el treball Rome Rebourn 1.0.

PD3: M'encanta que Dessmond hagi tornat amb tanta vitalitat i hagi organitzat un sopar amb López Tena.

PD4: El Parc Natural de Las Bardenas Reales a Navarra... paisatge lunar.

Finalment, s'ha confirmat el rumor: David Castillo abandona la direcció del suplement cultural del diari Avui. Després de divuit anys -es va estrenar l'estiu de 1989- coordinant un suplement de referència, Castillo ha posat punt i final a un trajecte que cal lloar i valorar. En poc temps, el nou Avui+ que és impulsat pels grans mecenes Lara Bosch i el comte Godó ha pedut dos referents com són el mateix Castillo i Albert Sàez.

Castillo ha aconseguit que Cultura sigui el millor suplement de llibres del nostre país. Un mèrit que estic convençut que el temps valorarà i que, després d'inicis complicats, va assolir el repte de consolidar el projecte. El prestigi del suplement és en molt bona part seu i ara cal agrair-li els anys d'esforços en un país que necessita eines tan imprescindibles com aquesta. Eines i també periodistes que creguin en la nostra llengua com David Castillo. Sort! I com redactaves avui al final del teu article, ars longa, vita brevis.

Música / És a la vora # Josep Thió

*Sempre hi ha algú de qui no és possible prescindir. Potser per això vivim encara *

PD: Cafè inesperat amb Jordi Puig. Retrobada amb balanç serè sobre el procés de transformació del CB Girona, ara Akasvayu. Des de la distància d'un any, visiona la transformació del club i la personal, ara ja com a nou responsable del centre Wellness a Girona. Sort!

PD2: Els membres de Club Saratoga -algun amic hi ha- han ideat un bloc que desperta bon feeling. En la seva línia, sort i ànims.

PD3: Mala sangre, de Pablo Bonell Goytisolo i Empar Fernández. Recomanable.

PD4: Menjavents és sinònim d'interessants viatges en velers.

PD5: Gerard Quintana ens avisa al bloc que demà, divendres dia 13, comencen la gravació del nou cd Treu Banya. Esperem bona música.

Dies de vacances al Baix Empordà. M'agraden els dies laborables que em fan sentir envoltat d'educats turistes europeus. Especialment, francesos i belgues. Cafè de mitja tarda mentre escolto la conversa entre dos treballadors de la construcció. El diàleg, en castellà, gira en relació la bombolla immobiliària. Tenen la pell bruna i delaten que és de l'esforç sota els raigs solars i tenen tot l'aspecte de no utilitzar les cremes protectores. La sensació d'un d'ells és que quan acabin la feina, passat l'estiu, vindran temps difícils. Si no hi ha feina, s'acaben els diners; per tant, no circulen els bitllets i es genera l'estat previst d'estancament.

Globalment, la previsió és que a la tardor el sector comencarà a baixar -ara ja s'observa- i s'intenti consolidar l'oferta actual. Però mentretant, individualment, treballadors com el del cafè trobaran a faltar el bon funcionament del fins ara paradís europeu del diner negre. En altres paraules, "Manué, esto se acaba y habrá que decírselo a la parienta".

El debat de política general al Congrés ha complert el guió previst per a la majoria d'analistes i polítics. Amb alguna zapaterada, com ara un ajut de 2.500 euros per cada nou fill i la transferència a la Generalitat les competències de rodalies de Renfe. L'objectiu dels assessors era rebaixar la tensió i esquivar el cos a cos que òbviament plantejaria Rajoy. Però, a més, el president espanyol va voler passar a l'atac i va buscar l'intercanvi de punys. En conjunt, un debat més marcat per la política endurida pel pes del passat i s'obre un escenari que pot fer decantar el futur president de l'Estat. El 2004, la massacre de l'11-M va passar factura als populars -amb mala gestió inclosa- i un atemptat de l'organització terrorista basca pot fer caure ara el govern socialista. I aquesta sensació domina l'ambient i qualsevol moviment polític important a Madrid. Així de crua és la realitat del país que condiciona Catalunya.