La "parienta" d'en "Manué"

Dies de vacances al Baix Empordà. M'agraden els dies laborables que em fan sentir envoltat d'educats turistes europeus. Especialment, francesos i belgues. Cafè de mitja tarda mentre escolto la conversa entre dos treballadors de la construcció. El diàleg, en castellà, gira en relació la bombolla immobiliària. Tenen la pell bruna i delaten que és de l'esforç sota els raigs solars i tenen tot l'aspecte de no utilitzar les cremes protectores. La sensació d'un d'ells és que quan acabin la feina, passat l'estiu, vindran temps difícils. Si no hi ha feina, s'acaben els diners; per tant, no circulen els bitllets i es genera l'estat previst d'estancament.

Globalment, la previsió és que a la tardor el sector comencarà a baixar -ara ja s'observa- i s'intenti consolidar l'oferta actual. Però mentretant, individualment, treballadors com el del cafè trobaran a faltar el bon funcionament del fins ara paradís europeu del diner negre. En altres paraules, "Manué, esto se acaba y habrá que decírselo a la parienta".