Amfitrió del paradís i les cues


Mas de Torrent. Visita obligada cada estiu i més si et toca fer d'amfitrió. És una de les excel·lències panoràmiques de la Costa Brava i un dels punts on et fan sentir en la divisòria dels dos Empordà. I a més, et conviden a evocar com seria la nostra terra si s'hagués pogut resistir a tanta invasió urbanística. Però és producte del temps. Tot i això, lluir l'Empordà i deixar bocabadats als visitants motiva a anar-ho repetint. I la llàstima és que després dels plaers, t'acaben passant factures les deficitàries infraestructures del nostre país. És el contrast d'un llast que patim que, amb convidats, et fa fins i tot avergonyir. I no per un dia sinó perquè tants anys després, el país continua en obres i retocant l'asfalt per continuar posant pedaços.
Música / Fly # Antony and the Jhonsons
PD: Cafè que repetirem amb Montse Palma. Congrés, Madrid, Universitats, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG, la ministra Calvo, Esquerra... i un llibre que em recomana: La sociedad vulnerable.
PD2: Harry Potter ja està tornant. La cinquena entrega és Order of the Phoenix.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que tens molt de temps per fer cafès. Quin horari fas?
Mas Torrent? quina sort poder anar al mas Torrent a dinar!!! Aquests d'El Punt et paguen bé. Et felicito

Anònim ha dit...

Quanta incoherència. Quan es planteja fer noves carreteres, surten els de sempre a dir que això és "trinxar el territori". A veure si els que doneu suport a l'actual majoria governamental us acalriu d'una vegada.

Anònim ha dit...

No volieu aquest governet de paradeta, doncs ara no us queixeu. El país està ptijor que en lèpoca de Convergència i això ningú s'atreveix a dir-ho ni escriure-ho. Però ja ho pagarem car quan passin uns anys i veiem com ha quedat el país. Si això de la carretera de Mont-ras i Renfe i l'aeroport del Prat hagués passat quan en Pujol manava, El Periodico n'hagués fet suplements especials.

Anònim ha dit...

El País està pitjor que l'època de Convergència? No sé si estàs de broma o només fas que repetir, com un lloro, les frases que et dicta l'amo Medir. L'herència Pujol és la d'una Catalunya trista, fatigada i desmuntada. Aneu amb les vostres consignes als casals d'avis.

Anna Domingo ha dit...

Jo de política no sé res, i més després de gairebé 10 anys fora del pais , però el que se és que al tornar he observat motls canvis , i també moltes coses que NO han canviat , certament , les infrastuctures , són estàtiques, sembla com fer un viatje amb el tempos i no en la distància. En canvi , per desgràcia el terrorisme del totxo..., buff , em fa plorar ....