Mas de Torrent. Visita obligada cada estiu i més si et toca fer d'amfitrió. És una de les excel·lències panoràmiques de la Costa Brava i un dels punts on et fan sentir en la divisòria dels dos Empordà. I a més, et conviden a evocar com seria la nostra terra si s'hagués pogut resistir a tanta invasió urbanística. Però és producte del temps. Tot i això, lluir l'Empordà i deixar bocabadats als visitants motiva a anar-ho repetint. I la llàstima és que després dels plaers, t'acaben passant factures les deficitàries infraestructures del nostre país. És el contrast d'un llast que patim que, amb convidats, et fa fins i tot avergonyir. I no per un dia sinó perquè tants anys després, el país continua en obres i retocant l'asfalt per continuar posant pedaços.
Música / Fly # Antony and the Jhonsons
PD: Cafè que repetirem amb Montse Palma. Congrés, Madrid, Universitats, el Parc Científic i Tecnològic de la UdG, la ministra Calvo, Esquerra... i un llibre que em recomana: La sociedad vulnerable.
PD2: Harry Potter ja està tornant. La cinquena entrega és Order of the Phoenix.
Etiquetes de comentaris: Turisme
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Veig que tens molt de temps per fer cafès. Quin horari fas?
Mas Torrent? quina sort poder anar al mas Torrent a dinar!!! Aquests d'El Punt et paguen bé. Et felicito
Quanta incoherència. Quan es planteja fer noves carreteres, surten els de sempre a dir que això és "trinxar el territori". A veure si els que doneu suport a l'actual majoria governamental us acalriu d'una vegada.
No volieu aquest governet de paradeta, doncs ara no us queixeu. El país està ptijor que en lèpoca de Convergència i això ningú s'atreveix a dir-ho ni escriure-ho. Però ja ho pagarem car quan passin uns anys i veiem com ha quedat el país. Si això de la carretera de Mont-ras i Renfe i l'aeroport del Prat hagués passat quan en Pujol manava, El Periodico n'hagués fet suplements especials.
El País està pitjor que l'època de Convergència? No sé si estàs de broma o només fas que repetir, com un lloro, les frases que et dicta l'amo Medir. L'herència Pujol és la d'una Catalunya trista, fatigada i desmuntada. Aneu amb les vostres consignes als casals d'avis.
Jo de política no sé res, i més després de gairebé 10 anys fora del pais , però el que se és que al tornar he observat motls canvis , i també moltes coses que NO han canviat , certament , les infrastuctures , són estàtiques, sembla com fer un viatje amb el tempos i no en la distància. En canvi , per desgràcia el terrorisme del totxo..., buff , em fa plorar ....
Publica un comentari a l'entrada