Viatge a Holanda (IV)

Al Cafe Vertigo trobo les holandeses més interessants. És una recomanació de la guia que agraeixo. L'experiència de llogar la bicicleta ha valgut la pena: estem intactes tant jo com ella i em tornaran els 30 euros de fianca. La veritat és que el ciclistes impressionen quan vas a peu. Si pugés en una, ja et sents un holandès més, sobretot si els segueixes i intentes anar al seu veloc ritme. Ells són capacos de parlar amb el mòbil i conduir alhora, precisament les dones són les que més ho fan. Molts van sense mans i amb l'MP3. Veig ciclistes per tot arreu, de totes les edats i em fa gràcia trobar-ne algun amb tres fills -dos al davant i un al darrera- i algun amb un gos dins d'una caixa.

El Cafe Vertigo és al Voldelpark, un pulmó verd admirable. Com el Hyde Parc de Londres o el Central Park de Nova York. Impressiona perquè els catalans no tenim parcs urbans d'aquestes característiques, ni suposo que el sabríem cuidar tan bé entre tots. Al mateix parc, hi ha el Filmmuseum, la referència de la ciutat per als cinèfils, i exposen una retrospectiva interessant sobre Romy Schneider. Em supera!

Un cafè a l'inevitable Hotel American, on la història del seu passat li dóna plus al seu hall. Llàstima que a les habitacions no pugui estar-m'hi! Visita a la Casa d'Anna Frank, que limita amb l'historic barri bohemi de la ciutat: el Jordan, que és la zona que més s'acostaria a Venècia pels seus ponts, edificis i canals més estrets. La visita al museu commou i et venen com flaxos els records del seu mític dietari. Entre els records, queda plastificada l'edició en català del llibre: la traducció és de Ramon Folch i Camarasa i pertany al volum 276 de la Biblioteca Selecta. A fora, sortint, hi ha el cafè restaurant Werck. Menjar atrevit, sa i de preu reonable. Molt recomanable! És a tocar l'església Westerkerk, que em sorprèn per les botigues que té enganxades en els baixos. Com estan canviant el temps!

PD: El Museu Anna Frank, com altres centres, ja permeten enviar de franc per internet imatges enregistrades a dos correus que desitgis.

PD2: Comprar una aigua de litre i mig en un supermercat com l'an (Albert Heijn) et suposa pagar 25 cèntims més. Si després torno la botella buïda m'han dit que me'ls tornaran.

PD: Després de sopar m'espera una Jam Session, encara que aquí les nits són curtes. O no.

2 comentaris:

DOLORS ha dit...

Eduard, t'agraeixo els posts de les vacances.Aquest any per diverses raons,que no cal comentar, no he pogut sortir(no m´ho perderé, viatjaré a l'hivern)i amb les teves narracions i descripcions sembla que torno a estar a Amsterdam (és una ciutat que he visitat diverses vegades i sempre m´ha agradat molt).Disfruta i bones vacances.

Àlex Sáez ha dit...

que tal la jam eduard?

Alex