Guimarães: aquí nãsceu Portugal


Guimarães té un encant especial. Per dimension i centre històric podria recordar Girona. Té una muralla que protegeix un casc antic molt ben cuidat i conservat, on el castell i el Palau dels Ducs de Bragança són els principals atractius. L'estàtua combativa d'Alfonso Henríquez commemora qui va ser el primer rei de Portugal, encara que hi ha la incertesa de si va néixer a aquesta ciutat o va ser a Astorga. Fa un sol espèndit que cau sobre la calçada portuguesa, en una cidade que és candidata al títol de capital europea de la cultura 2012.

L'anècdota de la visita va ser un matrimoni de Vila de Gaia, "que no és Porto", només baixar del tren. L'home va voler fer de guia pel centre històric el dia que feia 77 anys. Home agradable i juvenil, tot i l'atac de cor que va patir. És servicial i sembla una petita enciclopèdia, mentre que la dona és més reservada. Fernando era fotògraf i ara està jubilat, però se separa de la seva Nikon tot i que li pesa desprès d'hores de dur-la a sobre. Recorda amb bona memòria que fa pocs anys va visitar Roses i reconeix que li va agradar. "Catalunya és una altra Espanya. Ja ho sé, ja", somriu, mentre afegeix "els catalans sou diferents, més moderns que els espanyols". Mouito obrigado. Mentre parla passa una parella de joves gironins que aprofiten el dia per sortir de Porto i visitar la que va ser la primera capital de Portugal.

Just el dia que Guimarães lamenta la derrota de l'equip de futbol, el VSC, a Basilea (2-1). Alguns aficionats se senten impotents pel gol anulat el minut 86 i el diaris parlen de robatori i assalt en els titulars. No era fora de joc, escriuen i demostren amb les fotos. El preu de la derrota: no poder accedir a la Liga dos Campeões. Però els diaris també parlen de la manca d'infermeres, els sindicats en reclamen a la ministra de Salut unes 2.000 places, mentre que el president del país, Cavaco Silva, exigeix mesures i mitjans contra el crim, ja que creu que la violència dels últims mesos és una "coisa muito séria".

Deixem Guimarães sense saber res de la parella gironina del carrer del Carme i d'en Felipe, però abans és fàcil trobar-se amb l'estadi i un espectacular i envejable Centre Cultural Vila Flor, que prepara un interessant trobada internacional de música de l'1 al 19 de setembre. Al mateix temps, la cidade espera per al 18 d'octubre la visita de Mariza, que és una de les cantants més famoses del país i que va actuar en el dia de l'estrena del Festival Porta Ferrada de Sant Feliu.

A la nit, fados al Café Guarany amb Joana Costa, que despunta a Porto. Dona esvelta, simpàtica, i amb una veu greu és guanya el públic de la trentena de taules. Fado que significa destí amb portugés arcaic, el destí que tots tenim en aquesta vida. Posats a triar, que tingui l'alegria dels fados de Coimbra, precisament, el destí de demà.

Música / Oh gente da minha terra # Mariza