Bloc de l'Eduard Batlle

Em va agradar fer cim a una de les nostres muntanyes. Gràcies a l'experiència d'Enric Olivas, ara en un altre estadi després de jubilar-se de Caixa Girona, i l'incansable Josep Álvarez, de l'Assessoria Ribas-Álvarez, vaig d'una experiència inoblidable, juntament amb Lluís Reverter, free-lance del món 2.0. Vam fer els 2.914 metres (algunes guies posen 2.911) en una jornada de bon temps i que va començar al, per sort, remodelat refugi de Malniu, a Meranges, que és el poble amb menys habitants de les comarques gironines. Va ser divertit trobar-nos just dalt del cim amb dos dels germans Tomàs, que per primera vegada pujaven acompanyats dels seus joves fills. Una ascenció que sempre més recordaran. La baixada, per la vida dels estanys i el llac de les Bulloses, va ser espectacular per l'encant de la geografia.

Des de dalt del Puigpedrós tens la sensació de divisar una altra Cerdanya. Amb la majestuosa vista a la serra del Cadí i garebé tota la vall, penses en com s'han transformat Puigcerdà i els petits pobles que l'envolten. I des de fa anys, sense una frontera real però sí física, perquè a l'altra costat de la frontera, a partir ja de Bourg-Madame, el català ja ha quedat com una qüestió comercial, per als inversors en turisme, o romàntica, per a la gent gran que encara l'utilitza.