![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
La comarca de la Cerdanya ha fet un salt en el temps perquè s'ha convertit en un paradís de segones residències, especialment per a la gent de classe alta de Barcelona, encara que també de Girona. Els residents temporals han revolucionat el destí de la pagesia catalana de l'alta muntanya i han permès revitalitzar una regió que estava mancada d'oportunitats per la duresa del clima i la fugida de la gent jove a les grans ciutats. En general, el turisme rural és viu i evidencia la manca de vertebració que pateix el nostre país, sobretot, quan Barcelona deixa de ser el subjecte. I també està per veure si el nucli governamental de Puigcerdà ha de ser Tremp, tal com passaria amb la creació de les vegueries, ja que diria que la majoria se senten i es volen continuar sentint gironins i gironines.
És curiós com alguns barcelonins, per exemple, s'han empadronat en aquests poblets per tenir avantatges, com ara, estalviar-se el preu del tram del túnel del Cadí. Però la demostració del salt de la zona són la transformació dels municipis com Urús i Bolvir, però també el mateix centre de Puigcerdà, que ha remodelat el comerç en pocs anys. I Alp i Llívia... A cada poble hi ha el grupet de visitants populars, que busquen més o menys discreció.
Puigcerdà és un turó que, lògicament, a causa de l'augment de població pateix ara problemes d'aparcament al centre però que necessita saber transformar-se en zona peatonal, tal com es va fer amb el carrer principal. La reivindicació de la manca d'aparcament es pot llegir en els rètols de la majoria de botigues. I ara el gran projecte de futur serà el necessari hospital transfronterer, que anirà acompanyat d'una gran zona residèncial. Un canvi important que ha de ser respectuós amb la geografia de la zona que, de moment, tot i els grans canvis, no ha patit l'especulació urbanística de la Costa Brava. Però la crisi econòmica actual ha passat factura, a la comarca amb la marxa d'uns tres mil immigrants (la construcció està frendada), i menys pernoctacions i turistes. Una mancaça global de Catalunya palesa arreu del país.
És curiós com alguns barcelonins, per exemple, s'han empadronat en aquests poblets per tenir avantatges, com ara, estalviar-se el preu del tram del túnel del Cadí. Però la demostració del salt de la zona són la transformació dels municipis com Urús i Bolvir, però també el mateix centre de Puigcerdà, que ha remodelat el comerç en pocs anys. I Alp i Llívia... A cada poble hi ha el grupet de visitants populars, que busquen més o menys discreció.
Puigcerdà és un turó que, lògicament, a causa de l'augment de població pateix ara problemes d'aparcament al centre però que necessita saber transformar-se en zona peatonal, tal com es va fer amb el carrer principal. La reivindicació de la manca d'aparcament es pot llegir en els rètols de la majoria de botigues. I ara el gran projecte de futur serà el necessari hospital transfronterer, que anirà acompanyat d'una gran zona residèncial. Un canvi important que ha de ser respectuós amb la geografia de la zona que, de moment, tot i els grans canvis, no ha patit l'especulació urbanística de la Costa Brava. Però la crisi econòmica actual ha passat factura, a la comarca amb la marxa d'uns tres mil immigrants (la construcció està frendada), i menys pernoctacions i turistes. Una mancaça global de Catalunya palesa arreu del país.
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Que ha fet un salt endavant en convertir-se en segona residència de la classe alta barcelonina i gironina? Suposo que hi ha molt a discutir sobre si un salt així és endavant o endarrere, però en tot cas la frase deixa ben a les clares les idees de l'autor...
Coincideixo en que el «salt endavant" és molt relatiu. La proliferació d'urbanitzacions fantasma (la gent de la comarca diu que l'ocupació mitjana no arriba a les tres setmanes anuals) no evitarà la fugida de la gent jove. L'Anuari Comarcal de Caixa Catalunya certifica que és una de les comarques més dependents de la construcció de Catalunya. Ara, amb l'aturada immobiliària, no es faran més xalets, ni es vendran mobles, ... El turisme rural pot ser un bon referent per la Cerdanya, però s'ha consolidat quan la totxana ja havia envaït en excés el territori. Això, sí, ha permès als ajuntaments millorar les seves finances. Què passarà ara?
Publica un comentari a l'entrada