Herències del passat i del present

És evident que les herències històriques de les nostres infraestructures -aèries i ferroviàries- no són per voluntat de la ministra Magdalena Álvarez, que tot i gestionar amb desencert la crisi, ha mantingut el càrrec perquè Zapatero ha volgut. Ni en l'última remodelació va caure, tot i estar en la majoria de travesses a causa també del seu baix perfil. Ara, quan sembla que és l'hora de les solucions perquè el setembre ja seria imperdonable -en l'època del retorn a la normalitat i amb les eleccions generals a la vista-, es posaran tots els pedaços que facin falta per resoldre el caos. Serà la solució al moment, però no al futur.

Fa anys, quan el país era governat per Convergència, als periodistes que vam plantejar el debat sobre la potencialitat entre Madrid i Barcelona se'ns va acusar de socialistes. Quinze anys després dels Jocs de Barcelona, quinze anys després de l'esplendor, s'ha comprovat que la capital catalana ha progressat viàriament gràcies a les rondes però el nucli de Madrid i el seu espiral com a motor financer, polític i econòmic és tan fort que ha deixat Barcelona en una situació de capital de segona categoria. És lògic que els catalans -així com les regions del nord- ja no podem viure del lluïment del passat perquè els temps han canviat i les comunitats més pobres han progressat -de fet, com en d'altres països-, però mentre Barcelona s'adormia després als Jocs, Madrid avançava amb l'orgull ferit i amb les ganes de revenja.

Passats els anys i amb aquell debat sobre el pols de poder sedat, aquells mateixos periodistes continuen pensant el mateix i la realitat entre Madrid i Barcelona o Barcelona i Madrid, amb el Prat i Sants com a màxims exponents, és aclaparadora. Amb infraestructures... i sense elles. Amb Magdalena Álvarez... i sense ella.

Música / We're From Barcelona # I'm From Barcelona

PD: Els mentideros de Madrid apuntaven que Zapatero valorava amb força, en les darreres setmanes, avançar les eleccions generals a la tardor per agafar l'oposició del PP amb el pas canviat. Tenia molts asos a la màniga, especialment el control a ETA i el qüestionat lideratge de Rajoy després del debat de política general, però la creu de RENFE a Catalunya era massa complicada.

PD2: No vull creure que el president Montilla enviés una carta a un conegut propietari d'un pool de comunicació de Barcelona per recordar-li, a través de frases textuals, les declaracions setmanals d'un brillant periodista -i amic- a una emissora de ràdio que criticaven el govern de la Generalitat.

PD3: Descobreixo les postals de Nova York de l'Àlex Sáez i li demanaria que mantingui els breaks que fa al bloc sobre la ciutat més trepidant del planeta.

PD4: M'ha fet il·lusió veure el palamosí Jaume Soler fent d'analista de vela a Teledeporte i que, fins i tot el Rei, s'hagi interessant pels comentaris en el seu bloc, que és un referent a l'Estat espanyol. Felicitats Jaume!