Bloc de l'Eduard Batlle

Visita al curiós i extens mercat d'Albert Cuypmarket, potser el més famós d'Amsterdam. Em recorda al de Portobello de Londres. El temps acompanya i el sol encara és més radiant en el segon dia, tot i que ha augmentat la brisa atlàntica. La placa dels museus és ideal com a nexe entre aquests centres de referència mundial. El Museu Van Gogh m'impressiona. Una obra extensa que m'acaba absorvint i que em demostra la complexa personalitat d'un geni. Apilonat entre un munt de turistes cosmopolites, sobretot italians i japonesos, quedo fascinat davant de quadres que sempre m'he hagut de conformar en imaginar o veure a través d'imatges.

Les obres que més m'han deixat bocabadat han estat les de la seva etapa a Arles, el 1888. Sens dubte. La seva habitació i la seva casa a Arles m'han transportat al Baix Empordà més interior. Són transformacions inevitables, com suposo que un italià pot fer el paral.lalisme entre la Provenca i la Toscana. I amb Van Gogh no s'acaba tot: a la segona planta hi ha exposades obres del seu referent, Gauguin, però també un Picasso, Cézanne, Monet i Toulouse-Lautrec.

Mentretant vaig descobrint una ciutat oberta al visitant, amb l'encant dels ponts, els canals, els edificis i els bars. Com sempre reivindicaré per a Girona parcs com el Vondelpark, que descobrir-lo amb bicicleta és inevitable. I com a punt d'aturada, la Rembrandtplace és ideal. Penso anar-hi cada dia a fer un cafè i veure passar les bicicletes, el tramvia i, especialment, la gent.

Descobreixo la direcció hollandtoys.com, que tinc pendent, i un restaurant espanyol, que triomfa a les vuit del vespre amb el clàssic menjar que un es pot imaginar. Es el Pata Negra, on conec Andrés Santibanez.

Per segon dia, coincidim amb un agradable matrimoni d'Ullà, que fa les nostres trobades més especials des de que vam trobar-nos en el mateix avió, on per cert també hi havia els animats components de la Fura dels Baus, amb la clàssica pinta que un es pot imaginar.