Capuccino de mitja tarda al cor d'Amsterdam, al Cafe Kooper, que ocupa un extens rectangle de taules i cadires a l'animada placa de Leidseplein. No hi ha cap canal a la vista, però no paren de passar bicicletes i d,aturar-se el tramvia. El temps acompanya i encara et permet descobrir amb més interés la ciutat més llibertària d'Europa. Cases inclinades, museus, el barri vermell, coffe shops, canals, vaixells... són alguns dels atractius d'una ciutat que aprofita l'últim tram de l'estiu per acomiadar les hores de sol.
De fons se sent Boby Sinclair i el seu Sound of the Freedom, mentre comprovo que en una pared del bar conserven en un marc emmarcat arrels i gespa verda de l'antic estadi de l'Ajax. Com si fos una reliquia perquè ara, des de la distància, el seu estadi impressiona per la imponència i símbol de modernintat.
Com si fos producte del destí, a la placa Niewmarket em trobo una festa universitària i una jove holandesa de pell blanca i galtes vermelles em regala una bossa que conté catàlegs, barretes a l'estil dels ciclistes i begudes. I tot per si estic disposat a matricular-me en una de les seves universitats. Tant de bo pogués!
Etiquetes de comentaris: Holanda
2 comentaris:
Benvolgut Eduard, espero que t'ho passis molt bé a Holanda. M'has deixat intrigat: el fet de voler matricular-te a la universitat holandesa per què era: per trobar-te la nena blanqueta maca que et va oferir opuscles o pel teu interés en estudiar?
Hola Eduard,
espero que estiguis bé per Holanda, no entenc què hi fas, però,,,
Publica un comentari a l'entrada