Bloc de l'Eduard Batlle

Cafè al mirador per exel.lència d'Amsterdam: Metz&co, que té un dels pocs miradors de la ciutat a la sisena planta, que et permet tenir la panoràmica de les verdoses aigües dels canals, els sostres dels tramvies i les taulades vermelles, marrons i negres de les cases d'entre tres i quatre pisos, més l'altell característic de forma triangular. Compro El País, l'únic que trobo, i quedo glacat amb la mort del futbolista del Sevilla Antonio Puerta. Els diaris holandesos també recullen la seva mort en les portades i veig l'esportiu italià La Gazetta dello Sport, que ho centra com a gran notícia de reflexió a la portada. Comproves que és un commoció que traspassa fronteres.

Passejant per la comercial Kalverstraat, trobes de tot, de fet, com qualsevol altre carrer comercial d'una gran ciutat de referència mundial. Em sorprenen les llibreries perquè exposen als aparadors llibres amb anglès. Em fixo, especialment, amb el de Hillary Clinton, on explica la seva vida abans de ser candidata a la presidència dels Estats Units. Però la majoria dels establiments són franquícies, com pots trobar a qualsevol gran ciutat europea. I a la televisió de l'hotel passa igual: les mateixes sèries nord-americanes com podem veure a Catalunya. Botigues igual, mejar igual, televisió igual... és el futur! I aquí encara amb una diferència: les sèries són en versió original i subtitulades en holandès. Com passa en altres països nòrdics. Ens porten anys d'avantatge!

A la botiga Setpoint de roba d'home tenen el detall de convidar-me a un cafè. Sorprèn perquè ja marxava i no he comprat res. Converso amb el botiguer i em sembla una persona que reflecteix forca el caràcter holandès. La majoria són oberts, educats i predisposats a conversar. A la mateixa Kalverstraat, hi ha una temptació de botiga, la Vroom & Dreesmann, on pots comprar el menjar que vulguis per emportar. Et surten els ulls pel seu nivellàs i bon gust en l"exposició.

Sortida a Delft, una ciutat recomada i un encert per sortir d'Amsterdam. La ciutat evoca la inspiració de Veermer i la imatge de La noia de la perla, apareix per a tot arreu. Tinc la sensació de com si visités Barcelona i m'hagués aventurat a anar a Girona. I de Delf, la ciutat de la ceràmica luxosa blanc i blava, a La Haia. Seria com Washington o Brussel.les, amb tot d'ambaixades, zones luxoses i un sentit de funcionariat elevat a la màxima exponència d'una ciutat.

Mentretant, la Lina, una dona holandesa de gran cultura, ens explica que el gran banc del país, l'ABN-AMRO, encara resisteix i no ha estat absorvit ni per la coalició del Banc de Santander i un banc escocès ni pels britànics dels Barclays. També són conscients que els bancs xinesos els poden comprar en qualsevol moment però no volen que el 99% dels estalvis dels holandesos i un banc forjat de generació en generació, vagin a mans d'una mentalitat "ben diferent a la nostra".

A la nit, sopar a una recomanació i feta per uns madrilenys d'Alcorcón. Tapas Català es troba a un lloc ben cèntric, Spuistraat 299, i et venen ganes de menjar pa amb tomàquet, amb truita, croquetes i formatge. Em quedo amb les ganes de saludar el propietari, en Gabriel, que intento esbrinar d'on és i em conformo en veure alguns quadres de Peralada i vins de Peralada. Serà alt-empordanès em pregunto? Encara queden més nits.