Sortida nocturna esperançadora amb Jordi Martinoy i Àlex Sáez. Present i futur d'ERC i el PSC i trobada inesperada amb Antoni Maceiras, que trenca les converses polítiques que tenien un clar diàleg de contrastos i coincidències entorn el nou protagonisme de la renovada Diputació de Girona. Maceiras exposa el comiat de Pesic i després del tens enfrontament amb el tècnic, avança les noves il·lusions del club amb Pedro Martínez a la banqueta. Maceiras és sinònim de bàsquet en estat pur i un bullidor d'idees i projectes constants. Les carpes i els arbres de la davesa en són testimonis. Després de deixar molts interrogants polítics i esportius pendents, acordem retrobar-nos a finals d'estiu. L'Akasvayu ja prendrà més força i la Diputació, també. En tots dos casos, per calés no serà.
Música / I can't dance # Genesis
PD: M'agrada que Xavier Bosch tingui un destí a la vista: la direcció de l'Avui.
PD2: Cafè pausat amb el sempre actiu Jordi Xuclà, que valora el poc crèdit del confidencial Girona-Madrid. Un més que m'apunta.
PD3: Carles Puigdemont continua marcant la pauta política a Internet a Girona. Ara s'apunta a la moda dels polítics nord-americans i promou un canal a Youtube.
PD4: Leopolodo Milá... arquitecte català, del disseny per a les persones.
PD5: Entre limones, un èxit literari de Chris Stewart.
Etiquetes de comentaris: Bàsquet
2 comentaris:
La poca credibilitat que entenc el xuclà, és el trist papaer que li toca fer, dient si boana a Duran.
De moment, xuclà porta fum a la premsa vol ser el segon Lopez de Lerma i d'aquesta manera ens va.
M'agraden els perfils de l'alex saez i en jordi martinoy, si aquesta es la nova generacio de politics a Girona:endavant!
Publica un comentari a l'entrada