Els Jocs Olímpics de la Xina són a punt de començar, a vuit dies vista. I aquestes olimpíades sí que no són unes qualsevol. El fet que s'hagi escollit el continent asiàtic i més concretament la Xina, té unes connotacions que van més enllà dels grans interessos comercials. Perquè la Xina ja no és un gegant adormit: és una nova potència mundial, amb una gran capacitat de creixement. Però en qüestió de drets humans, és un país que té unes mancances històriques que no es poden oblidar durant els setze dies de competició. Ja no és només el conflicte del Tibet sinó principis que afecten els drets humans dels ciutadans i, especialment, la igualtat de gènere.

És per això que ara que tot ja és a punt es fa difícil no pensar en més qüestions de raó de ser de la humanitat que no en les grans marques esportives. Quan el màrqueting obliga a parlar de victòries, records, registres, consumisme i eficàcia organitzativa, i les televisions només busquen panoràmiques plàstiques, ens anem oblidant de l'essència humana. D'això es tracta sembla perquè el món es mou en aquesta direcció, però és imperdonable caure només en aquesta voràgine.


Música / Gospel With No Lord # Camille

PD: Em fa una il·lusió especial el reconeixement per a un saltenc com Salvador Sunyer, amb el Premi Nacional de Cultura. Nissaga Sunyer.

PD2: I m'hen alegro de la victòria de Jaume Torramadé a Unió a Girona. Fins i tot, polítics d'altres partits valoren el seu perfil.


PD3: Descobrint el nou redisseny de Facebook, la nova revolució social a internet.

PD4: M'hagués agradat que el govern català hagués desitjat sort als nostres atletes en un acte públic, com van fer Bush i Zapatero.