Sense bàsquet, hi perd Girona

S'han confirmat els pronòstics i ja no hi ha més bàsquet ACB a Girona després de vint anys. Estic convençut que és una derrota per a la ciutat, tot i que ara mateix potser calgui parlar de futbol i de Gironamania, amb el meritori ascens a segona A. Però un triomf no pot amagar un fracàs. I en el fons, el que és més preocupant és com s'ha gestionat aquesta situació, amb massa silencis interessats d'uns líders polítics que evidenciaven el final d'un trajecte. I ara doncs, tindrem Fontajau i pavelló a la Devesa.

Tampoc és moment de buscar grans culpables, però sí de valorar que el bàsquet ha significat molt per aquesta ciutat. Potser, fins i tot, ha estat el gran indicador del mandat de Joaquim Nadal com alcalde i de l'ambició de Joaquim Vidal com a empresari. En el fons, els dos grans artífexs d'aquest club i d'una projecció col·lectiva de ciutat. Però al final, no s'ha perdut la plaça a l'elit del bàsquet sinó que s'hi ha renunciat. I en un dels millors moments esportius, quan ens acostàvem als grans i els miralls de sempre.

I ara és l'hora de reconèixer la tasca dels qui tant se'ls ha criticat, que sempre és el més fàcil i gratuït, i dels qui han volgut creure en aquest projecte. En aquests moments de sensació de fracàs i d'apunyalar els qui ara són a la directiva, en el fons, tenen el reconeixement d'haver volgut mantenir el club fins el final. Han lluitat contra molins de vent...

I no ha pogut ser a nivell econòmic, pel gran dèficit, d'acord! (quin club d'èlit de qualsevol esport no té deute), però han volgut generar una ciutat amb més potencial col·lectiu, que falta li fa. Però al pas que va, cada vegada dóna més la sensació que viu més a la gran ombra de Barcelona. I ara ens queden el Barça, la Penya... i el Manresa. Sí, sí, el Manresa.


Música / Do I Have To Say The Words # Bryan Adams

PD: Em sento afortunat per l'amistat amb Antonio Maceiras durant aquests dos últims anys gràcies a David Aurich. Sort Antonio, i que tinguis els èxits que et mereixes!

2 comentaris:

SensePresses ha dit...

Sí. Una pena perdre el bàsquet ACB a Girona.

Però dels errors se n'ha d'aprendre. Només amb diners, tot i que cada cop són més importants a l'esport, no n'hi ha prou. Cal generar una massa social que treballi pel bàsquet gironí a tots els nivells : clubs, base, directiva, aficionats, ciutat. No només per un primer equip amb grans noms i grans objectius.

Una llaminadura és molt bona, però no alimenta ni ens fa créixer per si sola.

Badalona i Manresa han estat i seguiexen essent els exemples a seguir.

El bàsquet a Girona no ha mort. Només el d'èlit que, si es treballa, es tornarà a aconseguir.

Salutacions.

Eduard Batlle ha dit...

Gràcies pel teu comentari Dani. La llàstima és de la manera que s'ha gestionat tot plegat, amb un club que estava en el millor moment esportiu i professional. Ara "sembla" que toc el cicle futbolístic.


Una abraçada,
Eduard