Bloc de l'Eduard Batlle

Quedem d’hora al despatx de la seva feina Bellvehí Legal Link, a la Plaça de la Independència, que és la que més m’agrada de Girona. El rectangular gairebé tancat de voltes presenta un bon especte, amb arbres sense fulles i els raigs de sol encara no hi tenen el seu efecte, però lamento haver de veure com encara hi passa algun vehicle. Em fa esperar uns minuts mentre llegeixo la revista Top Girona i el racó preferit del conseller Joaquim Nadal (Els Jardins de la Francesa). Vaig observant un destpatx funcional, sense massa papers, que combina el negre amb el blanc i contrasta amb l'anterior bufet: el del notari Josep Maria Estropa, que recordo que just sóc a la sala on som vaig signar el compromís econòmic més important de la meva vida. Em penso que mai havia pagat tants diners per un tràmit tan simple.

Abans de començar la conversa té el detall de presentar-me els joves advocats del despatx (l'equip com anomena després durant la conversa), repartits en diferents sales, i de convidar-me a divisar el contrast entre la vista a la Catedral i la plaça de la Independència. Una ubicació immillorable. “Això és la Girona florentina” penso en silenci, mentre m’avisa el subconscient: “si tingués diners...” Seiem i prenem dues aigües Font Vella, marca de la terra però del Grup Danone. Sonen les campanes marcant l’hora en punt... com per recodar-nos que és moment de començar. I desconeixem d’on provenen.

Em sento molt còmode durant la llarga conversa amb aquest jove advocat de Santa Coloma Farners de 38 anys. Abans Jordi Muñoz i ara Jordi Bellvehí, ja que va decidir canviar-se els cognoms i avançar el matern. Manté un to distès, dialogant i m’agrada com clava els ulls constantment, que tenen més força en no gesticular innecessàriament. La vista enrere s’inicia amb el 2 de novembre de 2006, quan va obrir el despatx, després de posar fi a sis anys com a director del despatx de Miquel Roca Junyent a Girona. En té un bon record, però volia afrontar aquest repte personal, amb un despatx "multidisciplinar".

Té seu a Barcelona, on el va crear el seu germà Xavi, a Girona i Madrid. “Va ser un tornar a començar de zero, però reconec que tenia molts contactes i una bona cartera de clients", recorda, mentre m’explica que, de moment, la crisi no afecta la professió perquè de "feina n’hi ha molta”. I quan li pregunto què ha de tenir un bon advocat no s’ho pensa gaire. Quatre bases. “En primer lloc ha de ser una bona persona", expressa mentre va afegint “ha de ser molt honest, sinó pot cometre grans mals", "vocació" i "esforç, un esperit de sacrifici”. Aquesta és la seva fórmula mentre considera que tendim al model anglosaxó amb les responsabilitat civils, però amb un clar predomini de les “denúncies contra els metges”.

Amb vista el 9-M, comença per reconèixer que milita a CDC des de fa 12 anys, però sense tenir una part molt activa. Votarà en les generals i admet que “sóc dels qui valora el sacrifici dels polítics perquè són necessaris en un sistema democràtic com el nostre”, en el qual troba que també cal la implicació de les persones. Per això ha fet el pas. En la visió constructiva però, hi resta “la manca de talent que hi ha en la política”. Per això creu que n’hi ha més en la societat.

Al final, amb una conversa més oberta, destaca que les malalties que ha patit a la vida l’han enfortit i l’han estimulat a crear-se nous reptes amb optimisme. “Això em dóna vida i no em sap greu quedar-me en tres quartes parts”, diu. Durant aquest conjunt de reflexions prefereixos està en silenci i deixar que ell vagi parlant. “Disfruto molt amb el dia a dia: intento ser conscient en cada moment de les coses bones de la vida i disfrutar-ne per petites que sigui”, argumenta, mentre explica té la premissa de no “defellir mai i si caus, t’aixeques, i sempre has de mirar endavant”. Una mentalitat forjada en els mals moments i per evitar les grans malalties mentals del segle XXI, quan acaba per recordar els grans reptes globals de la nostra societat: “les malalties, el racisme i la gent desafavorida”. I em recorda que col·labora amb l’Associació contra el Càncer i Sos Racisme. Un raonament lògic i encertat d’un home casat, amb dos fills i que tramita adoptar un infant a

Música / Pare # Joan Manel Serrat ("Sempre l'he escoltat de petit a casa, com en Llach. I m’agrada molt Albert Pla")

* Qui no arrisca, no picas *

* Em recomana quedar amb Núria Carreras "perquè fa poc que sóc de l'Associació de Joves Empresaris de Girona, l'he coneguda com a presidenta i em sembla una persona molt interessant". Tinc alguns amics i coneguts que també pensen com ell *

PD. Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade i Jordi Bellvehí *