Foto: Jordi Soler, més que un fotoperiodista

El futur de la Devesa de Girona s'ha polititzat i s'han creat dos bàndols (Ajuntament i l'associació de veïns) molt marcats més enllà de si el futur de la ciutat es pot permetre el luxe de perdre la seva artèria verda a canvi d'asfalt. Aquest majestuós parc urbà (ara només a vista d'ocell) és el pulmó de Girona des de fa més de 150 anys, data del 1.850, i compta amb uns 2.500 plàtans, que probablement, avui ja no són tants.

Però aquesta Devesa ja no té res més de neuràlgica que la seva ubicació. És un parc natural oblidat, deixat i que no permet lluir-lo. La condició humana de les darreres èpoques ha intercanviat la zona verda i rural per l'asfalt i diners. I la construcció, evidentment, no s'ha deixat de romanticismes. Per això ha anat tan i tan bé la transformació, independentment de les ideologies dels governants.

Música / Pell de lluna # Sopa de Cabra