Publicat per Eduard Batlle a 1:07:00 a. m.

Ja desapareixerem, ja
" Catalunya pot desaparèixer com a col·lectivitat". La sentència és de l'expresident Jordi Pujol, anunciada amb vista el seminari d'avui Canvi demogràfic i Estat del Benestar. Segurament, serà veritat. Molts ja ho preveuen, com també vaticinen que el Japó desapareixerà l'any 2.800. Però una vegada més, no parem de flagel·lar-nos, quan ja tenim prou dèficits com per perdre el temps en autocastigar-nos. Catalunya és cert que està en un estadi de problemes d'identitat, pateix una històrica dependència del govern de Madrid i té una mancança de lideratges però avisant que ens queden quatre telediaris i que som un reducte tampoc és la solució. I encara que sigui probable el nostre estat cavernícola, no podem baixar-nos l'autoestima tan sovint perquè tenim valors que encara som a temps d'aprofitar. Perque si no tenim futur... què fem? Quins valors inculquem? Quines aspiracions ens queden? I, per cert, som més atrevits i valents avisant que ve el llop? Bèlgica quedarà difuminada? I Dinamarca? I Portugal? I el Barça?

A la primera onada del sud de l'Estat de fa cinc, quatre i tres dècades Catalunya va afrontar el procés migratori. I, ara, vist amb perpectiva es pot dir que ha estat una integració assimilable. En aquests moments, una dècada després de la segona onada, tampoc ens van tan malament les coses tot i les disfuncions. Per tant, la Catalunya integradora té ara l'oportunitat d'afrontar aquest segon repte amb la vocació i la convicció que el nostre país és viu. I és igual si al segle XXIII el perfil dels catalans és de color cafè amb llet mentre sentin la seva pàtria com ara la sentim molts de nosaltres.

Música / S'ha acabat # Els Pets

 

Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Catalunya és mestissa dès de la prehistòria..és terra de pas, és un cúmul de gent d'arreu, i els que som ara catalans ho som perquè ho volem, com ho seran els que vindran, és per això que Catalunya és i serà gran.

11:00 a. m.  
Anònim ha dit...

Cada vegada estem quedant més diluïts i d'esperances en tenim menys. És difícil pensar en grans canvis quan només veus els politics que amaguen el cap sota l'ala en aquest tema i els empresaris només pensen en la sobrexplotació. I deixar-ho en mans de l'escola no és la gran solució.

9:43 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)