Bloc de l'Eduard Batlle

D'ençà la detenció de Saddam Hussein s'ha exprimit el cas del dictador fins al final. Les imatges de la seva execució han donat la volta al món en pocs minuts amb la intenció de comercialitzar la victòria dels bons d'una pel·lícula real: hi ha una guerra a l'Iraq amb morts a diari, en joc l'estratègia de la geopolítica, el comerç del petroli i el gas, un conflicte religiós i unes armes de destrucció massiva per trobar. Però aquesta vegada, gaudir d'una mort en directe, per molt que sigui la d'un tirà sanguinari, no es cap victòria democràtica. Per això, és molt lloable el criteri del The New York Times que ha decidit no publicar les imatges, tot i les grans vendes que li haguessin aportat, i al seu portal ha decidit difuminar el vídeo. O és que el codi ètic audiovisual només ha de servir per a les víctimes de l'11-S?

A més, divulgar imatges tan dures i impactants no crec que ens aporti res més que una derrota moral que la història ja s'encarregarà de valorar. I per què els Estats Units i Occident no han respectat el genocidi de Saddam -inicialment van fer-ho- i si els de Franco i Pinochet? Amb l'execució, per tant, deixem l'herència d'uns valors civils a les futures generacions que són decebedors amb la conseqüència que la pena de mort encara no ha resolt mai res des de la seva invenció.

Música / Nabucco # Giuseppe Verdi