Publicat per Eduard Batlle a 11:19:00 p. m.

Qui estigui net de culpa...
Tony Blair és un polític que se n'ha sortit de moltes i sonades. Ara, torna a estar contra les cordes i ahir va ser interrogat per la policia -Scotland Yard, of course- per l'escàndol de venda de càrrecs per al finançament del Partit Laborista. La polèmica es va iniciar el març quan membres del Partit Laborista van revelar que la formació va rebre gairebé 20 milions d'euros en préstecs a baix interès per part de dotze empresaris. Més tard, alguns d'aquests homes de negocis van ser designats per ocupar un escó a la Cambra dels Lords. Res a canvi de res: tant a la seu de qualsevol partit català com al número 10 de Downing Street .

És inevitable pensar malament sobre aquests temes i els mateixos polítics són els primers en no voler preguntar més del compte als de la cuina dels aparells. Els números, després de les campanyes, no surten i quan les esperances no es compleixen, doncs venen els problemes. I si no, que els hi preguntin aquests dies als de CiU, després de la recent patacada.

Cada vegada més, els partits reforcen les sales de màquina i tenen molts especialistes. La despesa és desorbitada i si surten els resultats, sempre és més fàcil tapar el forat, però quan no es compleixen, llavors és quan els problemes interns encara s'agreugen més. I parlem de xifres tan astronòmiques que pensar en què els partits es poden només autofinançar amb els simpatitzants i militants és com creure en els Tres Reis Mags. Per tant, ningú podrà tirar la primera pedra.

Música / Money For Nothing # Dire Straits - Eric Clapton

 

Etiquetes de comentaris: ,

1 comentaris:

Tanhäuser ha dit...

Crec que tens tota la raó del món. Les quotes que paguen els mlitants no poden subvencionar ni de bon troç tota la parafernàlia que monten els partits en època d'eleccions, els sous dels dirigents (que són molts més del que pensem), despeses a les seus, etc, etc, etc.
No es tracta només d'investigar, que s'ha de fer. Crec que d'una vegada per totes s'haurien de posar fites al que "gastable" i al que no ho és.

Mot interessant el teu article. Enhorabona.

8:28 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)