El tripartit ens va plantejar la paritat al govern per reforçar un nou model després del llegat pujolístic. I era un bon argument per evidenciar el principi del canvi. Al final, presses i més presses per complir la imposició però es va arribar a temps. Amb els nomenaments, per tant, també es va caure a la pròpia trampa. I ara, amb l'Entesa, ha tornat la mateixa cançoneta però sense fer-la pública. Aquest mutisme actual ha servit per demostrar que no s'ha respectat la premissa de fa tres anys i els sectors feministes tenen dret a queixar-se i reivindicar el canvi del canvi.
Però, sincerament, sense voler caure en els tòpics morals, crec que la paritat té cada vegada més sentit en la nostra societat encara que també seria bo destacar que complir-la tampoc és sinònim d'eficiència i tampoc que totes les dones estan preparades per dur a terme segons quins càrrecs de responsabilitat. O només són els homes els mals gestors? Clar que les dones poden dir que també tenen aquella mala fama històrica, però en tot cas la competitivitat, la preparació, l'eficàcia i la responsabilitat no haurien de tenir sexe quan es parlés d'una persona.
Música / Senza una donna # Zucchero & Paul Young
Etiquetes de comentaris: Paritat
1 comentaris:
La paritat és una farsa d'una societat masclista, que ens agradi o no, estem vivint... ni el tripartit o ara govern d'entesa, és capaç de mantindre aquest mal maquillatge, em costa saber si per ideologia o per despotisme... I les dones el matenim? No, perdona, tant sols ho recolza el mal feminisme, la resta encara lluitem des de les bases.
Publica un comentari a l'entrada