![Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]](http://baladre.net/images/catablocspetit.gif "Catablocs.cat [la catosfera ara mateix]")
Zapatero s'havia proposat la gran fita del procés de pau al País Basc com el gran objectiu del seu mandat. Després de l'atemptat de dissabte a Barajas, torna la frustració i la impotència però, per contra, obre una etapa d'esperança per al PP a les portes de les municipals i l'enforteix en la seva lluita contra la criminalització de Batasuna i Otegi.El president espanyol va cometre un error divendres en exposar un escenari d'optimisme quan feia tres mesos que el diàleg estava trencat i ETA estava recomposant-se, després de les darreres accions de França. A més, va posar en evidència la policia, la Guàrdia Civil i els serveis secrets de l'Estat. Finalment, ha estat una vegada més l'apagafocs Rubalcaba qui ha anunciat que el procés de pau està liquidat.
Música / Sunday Bloody Sunday # u2
Música clàssica per a un dia clàssic
Quan escoltes aquesta música és que ja has deixat enrere una nit llarga, massa llarga i amb massa de masses coses, has oblidat els desitjos de bona voluntat i tot i la certesa que ha canviat un any, tens la convicció que només ha passat un dia. Johann Strauss, el rei del vals, és qui et fa tornar a la realitat mentre escoltes el final del Concert d'Any Nou de l'Orquestra Filarmònica de Viena i al mateix enveges les butaques d'una selectiva minoria que aplaudeix i aplaudeix. O no?
2007 esperancesPenso en el retorn d'ETA i demanaria més que el famós talante per superar aquest procés tan històric. Vist des de fora, la pau a Euskadi vol més que el rèdit electoral que en puguin treure els dos grans blocs polítics de Madrid. Però ara acaba l'any i és millor oblidar-se per un moment d'aquest món. Aquesta és la nit en la que tot sembla aturar-se per uns instants i tots tinguem el dret d'invocar un futur millor. Per tant, entre les 2007 esperances que ens esperen uns recordo a tots vosaltres que m'heu animat a continuar que aquesta barqueta vagi entrant al mar i al mateix temps m'he permès aprendre de vosaltres.
Gràcies Dolors, Àngel, Saül, Jordi, Òscar, Narcís, Trini, Àlex, Camil, Carles, Francesc, Moon, Mireia, Jaume, Josep, Núria, Miquel, Ramons, Martí, Susanna, Marc, Toni, Dessmond... Salut i que la sort us acompanyi!
Música / Un año más # Mecano
D'ençà la detenció de Saddam Hussein s'ha exprimit el cas del dictador fins al final. Les imatges de la seva execució han donat la volta al món en pocs minuts amb la intenció de comercialitzar la victòria dels bons d'una pel·lícula real: hi ha una guerra a l'Iraq amb morts a diari, en joc l'estratègia de la geopolítica, el comerç del petroli i el gas, un conflicte religiós i unes armes de destrucció massiva per trobar. Però aquesta vegada, gaudir d'una mort en directe, per molt que sigui la d'un tirà sanguinari, no es cap victòria democràtica. Per això, és molt lloable el criteri del The New York Times que ha decidit no publicar les imatges, tot i les grans vendes que li haguessin aportat, i al seu portal ha decidit difuminar el vídeo. O és que el codi ètic audiovisual només ha de servir per a les víctimes de l'11-S?
A més, divulgar imatges tan dures i impactants no crec que ens aporti res més que una derrota moral que la història ja s'encarregarà de valorar. I per què els Estats Units i Occident no han respectat el genocidi de Saddam -inicialment van fer-ho- i si els de Franco i Pinochet? Amb l'execució, per tant, deixem l'herència d'uns valors civils a les futures generacions que són decebedors amb la conseqüència que la pena de mort encara no ha resolt mai res des de la seva invenció.
Música / Nabucco # Giuseppe Verdi
Resulta que ara a la ciutat de Nova York comencen a adonar-se'n que les mesures generades arran de l'11-s del 2001 li comencen a passar factura en temes econòmics i turístics. Londres és ja el destí principal dels mercats financers internacionals, rep més de 30 milions de turistes a l'any i s'ha convertit en la primera residència de molts famosos i empresaris, cansats de les reestriccions del govern dels Estats Units per la prevenció de nous atemptats. Música / Like a Star # Corinne Bailey Rae
La mort del 38è president de la història dels Estats Units em fa sentir enveja per la transmissió d'un patriotisme que a Catalunya és impensable. Sabent que els nostres polítics cada vegada més es fixen i copien les campanyes nord-americanes -amb defectes inclosos- estaria bé que també adoptessin la mateixa qüestió d'estat quan morís un president i també, lògicament, en altres temes rellevants pel que fa la identitat.Amb la pèrdua de Gerald R. Ford els Estats Units, com a país, transmeten la sensació que cal retre homenatge a una part de la seva història. Un orgull, una llegenda presidencial i alhora un referent de la mateixa nació. I aquest sentiment tan arrelat te l'acaben transmeten, especialment, quan visites Washington, la seva capital política i on es desfan per lluir les seus governamentals.
Aquí, a casa nostra, és evident que no tenim aquest sentiment presidencialista, ni som un estat, ni som la potència dominant de la Terra... D'acord. Però ara, precisament, que tenim un líder abocat a la gestió almenys és un bon referent valorar l'adéu tan patriòtic que rebrà Gerald R. Ford.
Tot i que avui, és clar, per tenir la consciència tranquil·la Álvarez ha volgut comparèixer en una comissió de Foment al Congrés per explicar el cas d'Air Madrid. Encara que sigui a petició pròpia, les explicacions amb la majoria de diputats de vacances, no la poden salvar. Explicarà la seva versió una vegada més i no la dels milers d'afectats.
James Brown
Bones Festes
Quan toca salutÉs el consol dels qui no ha tocat la loteria de Nadal: salut! Però la salut és una loteria massa important com perquè sigui l'expressió de la desil·lusió i que quedi subordinada al somni dels diners. Si pensem en l'entorn d'amics i familiars veure'm com hi ha alguna gent que no té una bona salut en aquests moments i que, potser, no tenia ni cap tipus d'espectatives dipositades en la grossa de Nadal. I no és perquè potser no hagi comprat algun dècim sinó perquè valora un aspecte encara més afortunat que no els de la grandesa.
És més sort que et toquin 300 milions o tenir vida més enllà d'un termini mèdic? Per exemple, tenir salut per poder veure com creixen els néts o que els pares tinguin salut per continuar gaudint-ne d'ells. Perquè no oblidem que les cadires buïdes per Nadal són irreperables... Clar que el premi de la salut sembla una fortuna massa fàcil, doncs cada vegada hi ha menys afavorits. I precisament, aquest és un premi que és gratuït i que hi juguem tots des de que neixem.
Música / I Hate You Then I Love You # Celine Dion & Pavarotti
Zapatero i Rajoy es trobaran aquest matí a la Moncloa per parlar sobre el delicat estat en què es troba el procés de pau al País Basc. I després de veure els esforços del govern per avançar cap un diàleg històric amb ETA i la utilització de la situació per part de l'oposició, aquesta imatge no tindrà massa sentit. Els nostres polítics semblen estar permanentment en fase d'experimentació, jugant a crear escenaris partidistes i dels quals en puguin treure un benefici electoral. Seria més senzill i més productiu copiar el que ja existeix i el procés de pau a Irlanda del Nord n'és un bon exemple, tot i els possibles errors durant la negociació.
Si no veus la sortida al túnel, sovint tens la impressió que la política espanyola encara es troba en una fase primitiva, com si tot just s'estigués sembrant, ja que els resultats dels dos grans partits s'acaben valorant en funció del seu grau o no d'espanyolisme. L'esquerra, perquè li costa trobar sentit a la seva política en un continent que va directe a l'economia global. I la dreta, perquè vol quedar-se immòbil i només actuar amb polítiques conservadores. És per això que pel be de tots i sobretot per a Euskadi, tan de bo, a les 10 a la Moncloa i sempre més en aquest procés, tingui sentit el positivisme racionalista, que tan èxit a donat a la ciència.
Música / Torn # Natalie Imbruglia
Ja sabem que aquestes festes de Nadal no tothom les viurà igual i per això cada vegada més gent esquiva aquests dies de felicitat artificial per no caure en el consumisme. Ens mou la febre la comercial per la necessitar de tenir i moltes vegades els regals no fan res més que cobrir uns buïts. Però només omplim els buïts individuals morals perquè volem comprar la nostra tranquil·litat anímica i, només, la nostra. Perquè si prescindim del consum innecessari i ens traiem la careta de la felicitat artificial veure'm que hi ha un altra Nadal. Un altra Nadal més humà i solidari a poca distància de casa nostra i que no té una setmana de caducitat sinó els 365 dies de l'any.
Música / Sometimes Love Just Ain't Enough # Patty Smyth and Don Henley
Joseph BarberaEls de Joseph Barbera són dibuixos que no transmeten cap missatge d'agressivitat als infants. I com que cada vegada n'hi ha més a la nostra societat i els nens i les escoles no en són una excepció, és lloable valorar la creativitat de Joseph Barbera. Ara, només tenim dibuixos animats, pel·lícules i telefilms carregats de competivitat, violència i agressivitat. I el més curiós és que tot i els codis ètics infantils que volen aplicar els polítics per quan posem la televisió, trobes gairebé tots els dibuixos plens de violència. I quina casualitat perquè són els que els nens més demanen i els que cal programar perquè donen més audiència. Quin contrasentit!
Ronaldinho
Escoltar als informatius de Televisió Espanyola i Telemadrid que els ciutadans de la capital espanyola ja tenen el mar més a prop amb l'estrena del TGV entre Lleida i Tarragona és frustrant. Després de veure durant dies com patim les infraestructes a Catalunya, tant aèrees com ferroviàries, donar una visió periodística tan centralista a la notícia és comprovar en directe la realitat que ens toca viure. Si tenim aquests problemes tan tercermundistes és perquè no ens podem autogestionar les nostres infraestructues i si crisis com les de Renfe, Iberia o ara aquests dies Air Madrid ens afecten de ple és perquè la nostra realitat sempre es valora amb uns ulls diferents des de qualsevol seu de ministeri de Madrid.Ens agradi o no som part d'un conjunt i no el conjunt: i així ens va! Si ens fixem en l'Educació i la Sanitat com a bons indicadors per mesurar el benestar d'una societat, les infraestructures haurien de ser l'altre gran referent. I en aquest sentit, és cert que avancem però sempre supeditats a injustícies com la construcció del primer TGV entre Madrid i Sevilla. I això, el 1992. Catorze anys després la connexió Madrid-Barcelona encara necessita un any més. Això anant bé, és clar.
Person of the Year: YouI l'afirmació a l'editorial del subdirector de la revista, Richard Stengel, per justificar el premi és sensacional: "Si tries un idividu, has de justificar com aquesta persona ha afectat a milions més. Però si esculls milions de persones, no has de justificar-ho davant de ningú". I titula el text amb un "Now It's Your Turn".
L'Observatori d'Internet ha anunciat que un de cada quatre ciutadans de l'Estat farà alguna compra de Nadal per Internet. D'entrada, em costa de creure'm aquesta xifra, tot i que aquest observatori intenti promoure l'ús comercial de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les TIC tenen encara alguns prejudicis i això de donar els dígits de la targeta de crèdit és per alguna gent encara un procés que genera massa desconfiança. Podem estar d'acord que, segons el mateix observatori, el comerç electrònic augmenti el 2006 un 30 per cent respecte de l'any passat, però no que un de cada quatre aquest Nadal adquireixi algun regal a través de la xarxa.Que som compulsius, d'acord. Que a les grans ciutats cada vegada s'opta més per Internet, també. Però el plaer d'anar a les botigues dels carrers de moda, les ganes d'aparentar amb les bosses de la compra i les pèrdues de temps als centres comercials és encara massa temptador. Però, segurament, tot arribarà. El destí cada vegada més dependrà del famós click: comprar, vendre, gestionar, viatjar, llogar, contactar, intercanviar...
Música / Where Are You Christmas Rating # Faith Hill
Tony Blair és un polític que se n'ha sortit de moltes i sonades. Ara, torna a estar contra les cordes i ahir va ser interrogat per la policia -Scotland Yard, of course- per l'escàndol de venda de càrrecs per al finançament del Partit Laborista. La polèmica es va iniciar el març quan membres del Partit Laborista van revelar que la formació va rebre gairebé 20 milions d'euros en préstecs a baix interès per part de dotze empresaris. Més tard, alguns d'aquests homes de negocis van ser designats per ocupar un escó a la Cambra dels Lords. Res a canvi de res: tant a la seu de qualsevol partit català com al número 10 de Downing Street . És inevitable pensar malament sobre aquests temes i els mateixos polítics són els primers en no voler preguntar més del compte als de la cuina dels aparells. Els números, després de les campanyes, no surten i quan les esperances no es compleixen, doncs venen els problemes. I si no, que els hi preguntin aquests dies als de CiU, després de la recent patacada.
Cada vegada més, els partits reforcen les sales de màquina i tenen molts especialistes. La despesa és desorbitada i si surten els resultats, sempre és més fàcil tapar el forat, però quan no es compleixen, llavors és quan els problemes interns encara s'agreugen més. I parlem de xifres tan astronòmiques que pensar en què els partits es poden només autofinançar amb els simpatitzants i militants és com creure en els Tres Reis Mags. Per tant, ningú podrà tirar la primera pedra.
" Catalunya pot desaparèixer com a col·lectivitat". La sentència és de l'expresident Jordi Pujol, anunciada amb vista el seminari d'avui Canvi demogràfic i Estat del Benestar. Segurament, serà veritat. Molts ja ho preveuen, com també vaticinen que el Japó desapareixerà l'any 2.800. Però una vegada més, no parem de flagel·lar-nos, quan ja tenim prou dèficits com per perdre el temps en autocastigar-nos. Catalunya és cert que està en un estadi de problemes d'identitat, pateix una històrica dependència del govern de Madrid i té una mancança de lideratges però avisant que ens queden quatre telediaris i que som un reducte tampoc és la solució. I encara que sigui probable el nostre estat cavernícola, no podem baixar-nos l'autoestima tan sovint perquè tenim valors que encara som a temps d'aprofitar. Perque si no tenim futur... què fem? Quins valors inculquem? Quines aspiracions ens queden? I, per cert, som més atrevits i valents avisant que ve el llop? Bèlgica quedarà difuminada? I Dinamarca? I Portugal? I el Barça?A la primera onada del sud de l'Estat de fa cinc, quatre i tres dècades Catalunya va afrontar el procés migratori. I, ara, vist amb perpectiva es pot dir que ha estat una integració assimilable. En aquests moments, una dècada després de la segona onada, tampoc ens van tan malament les coses tot i les disfuncions. Per tant, la Catalunya integradora té ara l'oportunitat d'afrontar aquest segon repte amb la vocació i la convicció que el nostre país és viu. I és igual si al segle XXIII el perfil dels catalans és de color cafè amb llet mentre sentin la seva pàtria com ara la sentim molts de nosaltres.
Ja s'ha vist aquests dies el que ha passat amb el segrest del nen de Begur, l'intent de robatori a la llar de la família Tous, a Sant Fruitós del Bages, i el que està passant al sud-est d'Anglaterra, on ja han trobat el cadàver d'una cinquena prostituta víctima d'un assassí en sèrie. Tant el cas del Baix Empordà com el de la família Tous reobren el debat a Catalunya de quin ha de ser el sistema de seguretat a les urbanitzacions: si públic o privat. És evident que si a les ciutats hi ha una manca d'efectius policials, les urbanitzacions o pobles petits, com ha passat a la Garrotxa, quedaran aïllats i els veïns no tindran la seguretat que reivindiquen com a ciutadans.I prop de la ciudad de Ipswich, el cinquè cadàver demostra la inseguretat que viuen les persones més febles en les zones urbanes. La tendència creixent d'assalts i robatoris demostra una vegada més que qui té diners blinda la seva residència -tots els rics ho fan-, qui s'atreveix o pot utilitza una arma -tant dir dels Estats Units i els anem imitant- i qui no, se sent indefens davant un assassí, un assaltant o un guerrer de l'Est que gaudeix, fins i tot detingut, d'un sistema policial i judicial que els fa somriure a la pròpia cara dels agents.
Música / Have Nothing # Whitney Houston
Entrades
