Bloc de l'Eduard Batlle

Al final suposo que els catalans ja no sabrem quina cara posar. Igualment que els polítics. No sé si recórrer a l'humor sarcàstic de Polònia és per flagel·lar-nos encara més o per intentar observar la realitat amb el caràcter necessari per intentar no deprimir-se. I just aquesta nova averia (maleïda catenària) d'aquest matí coincideix amb els 5.000 milions d'euros que Zapatero ha anunciat per a la xarxa ferroviària de Madrid. No ens cal aquesta comparació, encara que sempre Madrid! (i París? I Milà? I Berlín? I Brussel·les?,) però que coincideixi en el temps evidencia que el nostre país fa massa temps que arriba tard. I aquest temps es pot traduir en anys i aquest resultat, en un món tan competitiu com el nostre, ens condiciona totalment i ens impedeix progressar com a societat moderna.

I a 40 dies de les eleccions generals, que ja són poc motivadores per a Catalunya, és inevitable que tots aquests ingredients passin factura als polítics. Al final, per força, seran els comicis de les infraestructures i no les ideologies. Mentrestant, l'abstenció passa cada vegada més factura després de 30 anys de democràcia i això significa que alguna cosa està passant en el nostre sistema. I la llàstima és que el vot en blanc mai té la traducció real que es mereix i només té el concepte moral.

Música / Downbound Train # Bruce Springsteen

PD: Els republicans Giuliani i Edwards tiren la tovallola. I ara, amb tots vostès... McCain, John McCain.

PD2: Una descoberta més: The Art Newspaper.

PD3: Un bon premi per a la sempre oblidada política local.

PD4: Toni Puntí abandona Time Out. Motius familiars...

PD5: Una temptació més a la taula: l'elegància de Bernardaud.

PD6: Un bloc més a seguir, el de la politòloga i comunicòloga Esther Clos.

Després d'un cap de setmana intens a Granollers per debatre sobre el present i el futur dels blocaires a Catalunya, van sorgint nous moviments. La Catosfera és l'expressió per aglutinar els blocaires catalans, però ara surten iniciatives per agrupar els blocs en funció de l'origen. I en aquesta segmentació territorial ja ha hi conceptes com els de l'Ebresfera, que ha fet el primer pas. Però també va prenent forma el Vallesfera, segons em van explicar dissabte sopant en Martí Cabré i la Núria Masdéu. I també s'està preparant el Bagesfera i ara... el Girosfera. El sempre actiu José Antonio Donaire ja va creant xarxa amb Eduard Díaz i Jesús Badenes. El Tarlà va fent passes en aquesta direcció.

I aquesta exclosió del que semblava un món alternatiu, cada vegada té més presència més enllà de la xarxa. El candidat d'ERC a Girona, Francesc Canet, ja ha preparat una trobada de blocaires per dilluns vinent al Centre Cívic Can Ninetes. Josep Maria Aguirre és qui ho projecta. Un pas més a casa nostra i similar a la d'Artur Mas. Però no s'acaba aquí. CiU i el PSC van en la mateixa línia. I la majoria de partits estan preparant fer un salt més i permetre que els blocaires puguin seguir en directe els mítings dels candidats. Catalunya, per distàncies i en ser un país petit, no sembla que pugui necessitar introduir-se a la xarxa amb tanta força però és que les societats modernes avancen en aquesta direcció. Més val adaptar-s'hi a temps i evolucionar.

Música / Proud Mary # Tina Turner & Elton John

PD: El republicà McCain guanya a Florida, mentre Giuliani és el gran derrotat. Clinton torna a superar Obama.

PD2: Ja em costa seguir els moviments dels gironins i amics al Twitter, doncs el Facebook... bull! Fins i tot s'han apuntat al Twitter El País i Le Monde, a banda és clar de la CNN.

PD3: Seixanta anys de l'assassinat de Gandhi. El record es manté arreu del món.

PD4: El català avança a Europa sense necessitat de comparar-se tan sovint al castellà. Per contra, Bono ja es prepara el terreny al Congrés.

PD5: Cafè imprevist amb Carles Puigdemont, cada vegada més actiu a Internet, ja sigui a través de l'ordinador o del mòbil.

Quedem d’hora al despatx de la seva feina Bellvehí Legal Link, a la Plaça de la Independència, que és la que més m’agrada de Girona. El rectangular gairebé tancat de voltes presenta un bon especte, amb arbres sense fulles i els raigs de sol encara no hi tenen el seu efecte, però lamento haver de veure com encara hi passa algun vehicle. Em fa esperar uns minuts mentre llegeixo la revista Top Girona i el racó preferit del conseller Joaquim Nadal (Els Jardins de la Francesa). Vaig observant un destpatx funcional, sense massa papers, que combina el negre amb el blanc i contrasta amb l'anterior bufet: el del notari Josep Maria Estropa, que recordo que just sóc a la sala on som vaig signar el compromís econòmic més important de la meva vida. Em penso que mai havia pagat tants diners per un tràmit tan simple.

Abans de començar la conversa té el detall de presentar-me els joves advocats del despatx (l'equip com anomena després durant la conversa), repartits en diferents sales, i de convidar-me a divisar el contrast entre la vista a la Catedral i la plaça de la Independència. Una ubicació immillorable. “Això és la Girona florentina” penso en silenci, mentre m’avisa el subconscient: “si tingués diners...” Seiem i prenem dues aigües Font Vella, marca de la terra però del Grup Danone. Sonen les campanes marcant l’hora en punt... com per recodar-nos que és moment de començar. I desconeixem d’on provenen.

Em sento molt còmode durant la llarga conversa amb aquest jove advocat de Santa Coloma Farners de 38 anys. Abans Jordi Muñoz i ara Jordi Bellvehí, ja que va decidir canviar-se els cognoms i avançar el matern. Manté un to distès, dialogant i m’agrada com clava els ulls constantment, que tenen més força en no gesticular innecessàriament. La vista enrere s’inicia amb el 2 de novembre de 2006, quan va obrir el despatx, després de posar fi a sis anys com a director del despatx de Miquel Roca Junyent a Girona. En té un bon record, però volia afrontar aquest repte personal, amb un despatx "multidisciplinar".

Té seu a Barcelona, on el va crear el seu germà Xavi, a Girona i Madrid. “Va ser un tornar a començar de zero, però reconec que tenia molts contactes i una bona cartera de clients", recorda, mentre m’explica que, de moment, la crisi no afecta la professió perquè de "feina n’hi ha molta”. I quan li pregunto què ha de tenir un bon advocat no s’ho pensa gaire. Quatre bases. “En primer lloc ha de ser una bona persona", expressa mentre va afegint “ha de ser molt honest, sinó pot cometre grans mals", "vocació" i "esforç, un esperit de sacrifici”. Aquesta és la seva fórmula mentre considera que tendim al model anglosaxó amb les responsabilitat civils, però amb un clar predomini de les “denúncies contra els metges”.

Amb vista el 9-M, comença per reconèixer que milita a CDC des de fa 12 anys, però sense tenir una part molt activa. Votarà en les generals i admet que “sóc dels qui valora el sacrifici dels polítics perquè són necessaris en un sistema democràtic com el nostre”, en el qual troba que també cal la implicació de les persones. Per això ha fet el pas. En la visió constructiva però, hi resta “la manca de talent que hi ha en la política”. Per això creu que n’hi ha més en la societat.

Al final, amb una conversa més oberta, destaca que les malalties que ha patit a la vida l’han enfortit i l’han estimulat a crear-se nous reptes amb optimisme. “Això em dóna vida i no em sap greu quedar-me en tres quartes parts”, diu. Durant aquest conjunt de reflexions prefereixos està en silenci i deixar que ell vagi parlant. “Disfruto molt amb el dia a dia: intento ser conscient en cada moment de les coses bones de la vida i disfrutar-ne per petites que sigui”, argumenta, mentre explica té la premissa de no “defellir mai i si caus, t’aixeques, i sempre has de mirar endavant”. Una mentalitat forjada en els mals moments i per evitar les grans malalties mentals del segle XXI, quan acaba per recordar els grans reptes globals de la nostra societat: “les malalties, el racisme i la gent desafavorida”. I em recorda que col·labora amb l’Associació contra el Càncer i Sos Racisme. Un raonament lògic i encertat d’un home casat, amb dos fills i que tramita adoptar un infant a

Música / Pare # Joan Manel Serrat ("Sempre l'he escoltat de petit a casa, com en Llach. I m’agrada molt Albert Pla")

* Qui no arrisca, no picas *

* Em recomana quedar amb Núria Carreras "perquè fa poc que sóc de l'Associació de Joves Empresaris de Girona, l'he coneguda com a presidenta i em sembla una persona molt interessant". Tinc alguns amics i coneguts que també pensen com ell *

PD. Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade i Jordi Bellvehí *

La Catosfera em confirma que som en l’era del periodisme multimèdia perquè la comunicació està passant per un canvi profund, que definiria com el més important de la història. És una nova revolució, basada en l’instant entre l’emissor i el receptor. Gràcies a Internet, el canal s’ha convertit en l’eix fonamental de la comunicació, ha potenciat la interactivitat i ha promogut la participació ciutadana dins la societat del coneixement.

Continua en aquest enllaç de Google Docs.

S'han acabat les primeres jornades de reflexió sobre el moviment dels blocs a Granollers: la Catosfera. La iniciativa ha tingut una bona resposta i, de moment, ha estat una saccejada d'idees i conceptes per anar enfortint aquest projecte i creant la xarxa necessària perquè Catalunya estigui més ben posicionada. Penso que han sortit idees interessants i s'ha dialogat i debatut sobre la política 2.0, l'educació 2.0 i el periodisme 2.0. Són canvis comunicatius de l'inici de la Tercera Revolució Digital que valorarem en el temps i que interpreto dins el titular de la meva exposició durant la taula rodona Blocs i periodisme ciutadà. La llibertat ens fa lliures i l'e-llibertat també.

Em va agradar escoltar i conèixer els ponents de la meva taula: Jordi Cabré (El Singular Digital), Joan Camp (Directe.cat), Pau LLop (bottup.com) i Jordi Mayoral (Aixotoca.cat). I va ser una satisfacció saber el bon resultat de tres blocaires gironins: l'aportació de José Antonio Donaire i les brillants intervencions de Carles Puigdemont i Dídac Lee. Per contra, s'han accentuat les crítiques a Lourdes Muñoz i TV3 pel tractament informatiu de la taula política. No és una visió personal sinó un conjunt d'opinions que vaig anar recollint.

Música / Wonderful Tonight # Eric Clapton

* I si un home honest com tu té enemics, són enemics meus *

PD: Em sento afortunat d'haver rebut correus i sms on se'm demana el text de la meva intervenció. En el bloc quedarà penjada.

PD2: Em veig el número 15 del rànquing de l'Alianzo en català i em sembla impensable. Gràcies a tots i totes per les visites i els ànims constants.

PD3: Descobreixo Tagged.com gràcies a un conegut. Xarxa, xarxa, xarxa...

PD4: Demà la ministra Carme Chacón serà a Girona per impulsar la candidatura del PSC, amb Montse Palma (1) i Àlex Sáez (2), un bon amic a qui espero llegir en campanya a través del bloc.

La Castosfera debat sobre el futur de la informació al nostre país. Genera saccejades gràcies a la interactivitat entre els ponents i els assistents. I el punt clau és la línia tan fina que separa el periodisme del periodisme ciutadà. El 2.0 trenca l'esquema tradicional de mitjans de comunicació i això provoca que es debati sobre quin codi ètic cal aplicar. Gent jove, sense mitjans, però amb il·lusió i esperances de consolidar els seus encara petits projectes. La realitat no és fàcil però estic convençut que el futur juga a favor seu. Marc Vidal pot estar orgullós d'aquesta primera jornada i de la resposta obtinguda. Una xarxa es va teixint i Catalunya es va construint. És un primer pas i és evident que encara en falten molts més.

Música / Hieroglyphics # Soweto

Ens trobem casualment en un cafè de la Davesa de Girona. M'avança que arriba "espès" perquè, ara en la precampanya, les nits ja comencen a ser llargues. Admet que s'acaba de llevar i em va repassant la jornada anterior i la del dia, que ja ve a ser la d'un polític omnipresent. De fet, com tots i totes. Vesteix elegant i du dos mòbils: el personal i el dedicat al 9-M. Comencem a conversar com cada vegada que ens trobem. Ha polit més la timidesa i em recorda les posades en escena d'un altre amic generacional: Àlex Sáez. El destí suposo que els porta a combatre a casa nostra però, de moment, en el Congrés duen vides paral·leles.

Mentre repassem els diaris, primer el telefona la seva dona. M'explica confidències sobre el cop policial als terroristes islamistes i les gràcies que s'han de donar als serveis secrets francesos, "que inverteix 20 vegades més que l'Estat espanyol". Fulleja El Punt, el Diari de Girona i La Vanguardia i va interpretant les notícies polítiques. El mòbil de campanya no para: trucades des del partit i preparen la intervenció en un xat amb els lectors per a un diari electrònic estatal. Demana un mini de pernil salat, que deixa part de la crosta (serà la part espanyolista penso?), un tallat i, finalment, un got d'aigua perquè pren Flumi, "perquè ja estic una mica fotut de la veu". Deu ser el dopatge dels polítics.

Parlem del futur de la Davesa i el futur de la coalició, de la concidència al Twitter, de les perspectives del 9-M i de com ha enfocat la campanya. Recorre mentalment els dies clau, com si ja ho tingués tot a punt per intentar complir els pronòstics, en un panorama en el qual ja té assegurat l'escó com a parlamentari de CiU. I el número 2 també sembla assegurat. Per tant, ara, sembla estar a l'expectiva, a l'espera que arribi l'acció final, on sempre hi ha alguna sorpresa per petita que sigui. I a més, com era d'esperar i "les coses continuen així", es preveu poca participació. Totalment d'acord.

PD: La Catosfera avança i va complint els pronòstics de generar debat, amb visions optimistes i esperançadores, com les mateixes jornades. Cap de setmana per assimilar.

És una satisfacció comprovar l'èxit de Marc Vidal amb les Jornades de la Catosfera, que avui comencen a Granollers. El repte era gran i l'objectiu era comparar-se amb altres trobades similars que ja es fan a a la resta de l'Estat i que Catalunya encara no tenia el seu punt de partida. Doncs des d'avui ja el té i, per tant, a partir d'aquest cap de setmana ja hi haurà un abans i un després. I per demostrar que Internet obre nous conceptes comunicatius, la Catosfera és un espai físic que ha nascut a través de la suma de moviment particulars i col·lectius de la xarxa. El seu impulsor no ha fet res més que concentrar-los en tres dies i donar-li forma perquè d'aquesta manera Catalunya ja es pugui situar en el mapa. Anit, fins i tot, es va saturar el Twitter de la Catosfera degut a l'èxit de comentaris.

I ser present en una de les taules, dissabte a la tarda, és un motiu de satisfacció. Com també saber que hi seran José Antonio Donaire. Carles Puigdemont, Dídac Lee i Eduard Díaz, a més de Vicent Partal i Saül Gordillo.

Música / Sambra pra Vinicius # Toquinho & Chico Buarque

* En la vida hi han munts de coses més importants que els diners, però valen tant... *

PD: Tres bons post sobre diaris escrits, les generals a You Tube i el 25è aniversari de l'APPEC.

PD2: La Fundació puntCAT celebrarà la Jornada de Portes Obertes el proper 19 de febrer.

PD3: Dos tertulians de RAC1 que cada vegada m'agraden més: Ferran Espada i Josep Maria Álvarez.

PD4: Epur si move. Els partits preparen trobades amb blocaires després de l'èxit de la inicial amb Artur Mas. I em fa il·lusió que un partit en concret tingui ganes d'adaptar la forma STIC d'aquest bloc entre els seus candidats.

Escolto en un anunci a RAC 1 que el dia 25, o sigui demà, surt un nou suplement de La Vanguardia a Tarragona. No em sorprèn. Tenia coneixement de canvis al diari del Grupo Godó des de Nadal, gràcies a la consulta que van fer a un empresari de pes gironí, però estava pendent dels moviments finals. Resulta que ara, tres mesos després del nou disseny (atrevit per ser un diari conservador), el balanç és satisfactori però cal arribar amb més força al territori. D'aquí sorgeix la idea de presentar un suplement quinzenal a cada demarcació: primer serà Tarragona, després Girona (l'1 de febrer) i després Lleida.

Serà un afegit al diari més localista, un producte encartat a l'interior, que no serà el Vivir, però serà un suplement de caire més comercial que periodístic. L'objectiu és aprofundir en la informació local, però al mateix temps captar clients publicitaris, en una època de crisi però que serà més assequible la inversió, ja que l'anunciant no entrarà al producte global. Perquè la publicitat d'aquest diari es pot qualificar de caríssima, encara que dedueixo que qui inverteix deu tenir-ho calculat. De fet, com en qualsevol altre mitjà de comunicació: es medita la despesa. En definitiva, el rotatiu més influent de Catalunya canvia uns anys després de tancar les delegacions, s'intenta adaptar cada vegada més als nous temps i augmenta la rivalitat amb El Periódico, que fa setmanes que està pendent d'un comprador adinerat.

Música / Shout Out Loud # Amos Lee

* El nou mitjà inetractiu amenaça l'status quo i promet una existent forma nova d'aprendre sobre el món *

PD: Trobada de bon matí i per sorpresa amb l'empresari Josep Darnés al centre de Girona. Després de l'intent amb Bassat, ja ha tancat definitivament la porta del Barça. Llàstima! Li parlo que els moviments alternatius a la directiva cada vegada estan més en marxa i ja n'estava el cas.

PD2: Descobreixo en una de les sales d'espera de la Clínica Bofill la nova revista bimensual Sala de Espera. A partir del març ja es podrà consultar al seu web.

PD3: El diari La Proa, de Palamós, al final no tanca. Passarà a ser gratuït i tindrà continuïtat com a diari digital, amb actualitzacions diàries.

PD4: El nombre d'inscrits a la Ford Econetic Mitja Marató de Barcelona arriba a 1.000 atletes. Serà el 10 de febrer.

PD5: Desapareixen les tres estrelles verdes en la nova bandera de l'Iraq, però es manté "Al·là és gran".

Comença la 38a edició del Fòrum Econòmic Mundial de Davos i ho fa en plena crisi als Estats Units, que genera una trascendència global. La recessió actual és molt seriosa i alguns experts com George Soros ja han assegurat que "la situació és molt més seria que qualsevol altra viscuda des de la Segona Guerra Mundial". El tema principal de la convocatòria és El poder de la innovació col·laborativa, però a última hora i a causa de la diplomàcia, Davos farà un canvi de full de ruta i analitzarà les tensions globals, principalment en el terreny econòmic però també en el polític.

O sigui, que en plena jornada negra a les borses de tot el món, prop de 2.500 líders polítics i de corporacions de gairebé un centenar de països seran als Alps Suïssos per reflexionar sobre els mals que han fet en el nostre planeta per només retroalimentar-se i fer progressar la gran economia. Per tant, és hora de modernitzar-se, obrir-se a You Tube, i autoqüestionar-se. Nova mentalitat, noves idees, per a una economia global en crisi i que potser ni té temps de parar-se a pensar sinó actuar i devorar països tercermundistes per continuar alimentant les multinacionals mundials.

Música / Here Comes The Flood # Peter Gabriel

PD: Joan Bagué, Xavier Soy i Gabriel Casas no paren: dilluns dinaven a Can Marquès i, ahir, fent partit a Can Marc, amb un fitxatge més, Jaume Torramadé.

PD2: Em va agradar acompanyar ahir, inesperadament, a Jordi Martinoy en la visita a la Llibreria de la Generalitat de Girona. El trasllat a la futura seu de la Generalitat es fa imprescindible. Una dada: el català-rus és dels diccionaris més venuts.

PD3: El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) no para: proposa que els referèndums siguin vinculants.

Quan veig aquest gràfic més orgullós em sento de sentir-me català, poder-me expressar amb la meva llengua i més lamento no saber prou anglès.

Música / Hey Joe # Willy Deville

PD: Dedicat a la FAES.

Contra les pèrdues dels milionaris del planeta als parquets bursaris, contra les manifestacions de Lluís Maria de Puig després de prendre el càrrec al Consell d'Europa, contra la condemna a Atutxa, Bilbao i Knorr i contra la designació política dels membres del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), només dos lletres i dos números: U23D. Acaba de ser presentat al prestigiós Festival de Sundance i és un nou documental en 3 dimensions rodat durant els concerts del Vertigo Tour a Sud-amèrica. Música per a l'evasió de la millor banda irlandesa de la història.



PD: La cadena SER a Girona acaba d'impulsar una nova iniciativa: la secció de blocs dels dilluns el migdia en el programa Hora L.

PD2: La campanya ja és a punt: a Can Marquès dinaven Joan Bagué, Xavier Soy i Gabriel Casas i a només dos metres Àlex Sáez, Camil Ros (cada vegada més culinari, amb una becada al Motel) i Saül Gordillo.

PD3: Carles Puigdemont està en forma amb el vídeo a You Tube (ara amb la Devesa) i sabia del sopar tertúlia de divendres amb Francesc Homs.

PD4: Bon post sobre el futur del periodisme de Benoît Raphaël recollit per Jesús Badenes.

Sala de reunions de l'empresa Frade Gobeo, que és tocar la SER i a la mateixa escala on hi ha la seu de la Cope a Girona. Som al Mercadal i per una gran finestra s'observen un nens que juguen a la plaça. Mentre m'espero penso en què deu estar dient l'ideòleg del PP a les ones. Arriba Iñaki Frade i em transmet una sensació refrescant, com si volgués demostrar que dues hores abans encara estava remant al mig de l'estany de Banyoles. Té aspecte atlètic, vesteix elegant i demana un tallat, que li du la secretària (Mercè) i se'l pren amb calma.

"Si algú parla malament de mi és que no em coneix", m'avisa després de trencar la conversa parlant de blocs. Surt a buscar un bloc i un bolígraf "per explicar-me millor" i perquè necessita unes caixes i uns cercles, on introdueix paraules clau, per englobar el seu projecte empresarial. Comença reflexionant sobre la felicitat, "que no està en funció dels èxits sinó de la personalitat de l'individu". Tot seguit, parla d'una sèrie d'aptituds "que són intrinseques a la personalitat" i les virtuts que cal valorar en els llocs de responsabilitat empresarial: "entusiasme, creativitat, vitalitat..." És un avaluador de perfils professionals i de la suma de personalitat, que "provoquen que les variables siguin molt complicades".

Va venir a Banyoles perquè feia rem i als 18 anys va rebre un beca de la federació i els ajuts de patrocinador cubà del club banyolí Pedro Abreu. Vivia a Madrid, "però la meva família és euscalduna", detalla. Primer, va estudiar Matemàtiques i després Enginyeria Naval, però va comprovar que no eren les seves professions. Fins que un bon dia es va plantejar què fer: "Si ser el dissenyador de les hèlixs o ser l'empresari que les fabricava?" I la resposta va ser matricular-se a l'Autònoma per estudiar Empresarials. I recorda que just començar va crear a Girona la primera empresa de treballs d'ordenació d'informació, "quan tothom es dedicava a la comptabilització amb les bases de dades".

I va ser el 1985 quan va crear la consultora Frade Gobeo amb el seu germà Javier i amb l'objectiu de desenvolupar projectes "perquè l'empresari tingués un millor control del seu negoci". Resolució de projectes i estratègies que, en el fons, "també són problemes" que s'intenten resoldre a través del que "ensenyo, investigo i practico". La suma de la investigació, producte de les idees i l'esforç, i "d'ensenyar el que practico" ha sorgit un grup empresarial que es basa en dirigir empreses. I transmet orgull i esperança després d'un any i mig "d'aquest projecte únic", i que és el "resultat natural de la consultoria". Engloba 13 empreses, 800 persones, 26 directires i gestiona una facturació de 300 milions d'euros. El mèrit? "Haver creat un sistema superior".

Amb Javier "formem un bon tàndem" i coordinen aquest "magma" de directius d'empresa i que es basa en fer d'enllaç entre la UdG, on és professor de Direcció Estratègica, i el món empresarial, especialment les companyies familiars, on es crea sovint l'interrogant de la successió. Per tant, aquesta aliança no implica crear socis sinó cobrir llocs de responsabilitat amb "gent jove, entusiasta i preparada, perquè aquests cervells són els millors que han sorgit de la UdG". I té doble mèrit perquè respon a les demandes del mercat i dóna l'oportunitat a "joves talents que tinguin ganes de desenvolupar-se". Una xarxa que, gràcies a les sinèrgies, "et permet competir a nivell internacional". Un repte innovador, producte del caràcter i talent dels mateixos germans Frade, i que "creixerà sol" perquè "tot el contrari al que és habitual. I això és fantàstic!". Un mèrit d'un professional que ha fet "les coses que he volgut" per trobar el seu lloc i que s'ha aplicat la principal recomanació: "Sigues valent!". Una valentia professional i personal, dedueixo, forjada en la constància i el sacrifici del rem, on té el mèrit d'haver guanyat campionats del món i d'Europa en les categories de 40 a 50 anys.

Música / Viatge a Itaca # Lluís Llach

* Aixeca't al matí i pensa què voldries fer si sapiguessis que et queden pocs dies de vida *

* Em recomanaria molta gent per seguir la cadena i em recomana que em guardi a la cartera el nom del seu germà Javier, "que és molt interessant". Després de pensar-s'ho uns segons, tria el nom de l'advocat Jordi Bellvehí, "col·laborador nostre i una persona amb aspectes molt curiosos" *

PD: Tan lamentable com meritòria és la situació que travessa el Girona FC. Greus problemes econòmics però lideratge a segona B, amb registres històrics. I crits del públic del decadent estadi contra la vida privada del president.

PD2: Chaves, amb la promesa d'Internet de manera gratuïta, demostra que Andalusia serà un dels grans escenaris de la pugna entre el PSOE i el PP d'aquí al 9-M. Ho serà més que Catalunya?

Dinar amb un empresari de la construcció del Baix Empordà. Per situar-nos, de nivell mitjà, conegut i resident a la zona centre. Ha anat edificant en els darrers anys i ho continua fent, però el problema és el futur. I no perquè ell no vulgui construir i no tingui alguns compradors emparaulats sinó perquè són les entitats d'estalvi les que poden o no permetre-li. I d'aquí ve la seva impotència. A petita escala, allunyats de les grans xifres, que també cal tenir com a referència, no és que aquest petit constructor no pugui sinó que està condicionat per la mentalitat dels financers, que ara ja no tenen en compte que siguis una persona solvent i hagis complert sempre amb aquella entitat. Una demostració més que l'època de les vaques flaques va més enllà dels constructors, que afecta els petits i mitjans, mentre que els grans fa temps que s'han atrevit anar al centre i est d'Europa.

Per tant, la crisi immobiliària és la més evident però la suma implica (i molt!) les entitats d'estalvi i l'augment de la pujada de preus (a causa del petroli): divendres al matí, un empresari de la restauració m'explicava que en la cèntrica cafeteria que té al centre de Girona registra aquest any una baixada de quaranta persones menys cada dia en la franja matinal. I tot aquesta recessió arriba a les portes d'unes eleccions generals (9-M) i un interessant combat entre Solbes i Pizarro, que tindran més protagonisme de l'esperat. Que comenci l'espectacle!

Música / Nikki's Groove # Marcus Miller

PD: Hillary Clinton guanya a Nevada. Les previsions es van complint. El resum de la victòria. Atenció a McCain.

PD2: Rebo invitacions per apuntar-me al Twitter, on fa temps que hi estic registrat. Veure'm si compleixo com Carles Puigdemont, Marc Vidal, Jordi Xuclà, Jesús Badenes... Nous temps d'interacció.

PD3: Marta Puig, com sempre quan ens veiem, em reconeix que té pendent el bloc. Però va fent com una formigueta.

PD4: Trobada amb el Club Saratoga. Superades les vacances, veig que no estan gaire en forma.

PD5: Article per a Tribuna.cat, que projecte que sempre ajuda a construir país.

Després de 40 anys de dictadura i 32 de democràcia, Catalunya encara no té un sistema educatiu definit i un objectiu clar. És una espiral de canvis, en funció de qui ens governa, i encara no sabem quin és el model que ens permet progressar. Després de tan comparar-nos amb altres estats, especialment els nòrdics, ara s'impulsa un pla pilot a Vic i Reus perquè els alumnes immigrants de Primària i Secundària que acabin d'arribar tinguin unes aules d'acollida. Els sindicats, professors, ONG i col·lectius d'immigrants ja han criticat la mesura per segregadora. En el fons, són sensacions exclusives com si fos Ellis Island!

Comparteixo el criteri dels responsables d'ERC del departament d'Educació i Oriol Amorós, que no estan d'acord amb aquesta mesura i que és impulsada pel conseller i els seus assesssors. Però Maragall tampoc és el gran culpable perquè aplica els seus mètodes, tal com han fet la resta. I en global, l'educació és un dels grans temes del nostre país (com la justícia i la sanitat) que se'ns ha escapat de les mans. I des de fa anys. Perquè en el fons, encara no sabem com assimilar la immigració i ho hem deixat a les mans de professors/es i ens hem deslliurat d'aquest procés. Som els mestres de l'escola pública qui tenen més mèrit i els de la concertada han tractat també el procés sense tants recursos, però sempre a través d'un blindatge en el filtre d'entrada.

Si Catalunya hagués volgut resoldre la integració, amb el clar objectiu sempre de tenir un sistema públic potent, només calia aportar més professors a les aules i més recursos. Aquesta és i serà la gran reivindicació, però ara sembla que després 32 anys impulsarem un procés pilot innovador per tractar la immigració i que posa en evidència tot el sistema integrador que s'ha fet fins ara. I amb quina credibilitat?

Música / E-bow The Letter # REM & Patti Smith

* El destí és el qui remena les cartes, però nosaltres som els qui les juguem *

PD: M'agrada que el web de la Generalitat sigui una de les planes governamentals amb més usuaris de l'àmbit europeu. El 2007 va tenir més de 80 milions de visites, amb una mitjana superior a les 230.000 diàries.

PD2: Outside.in, un agregador de blocs a Boston. Un model més.

PD3: Com sempre, bon post de Saül Gordillo sobre la difusió de mitjans digitals en català.

PD4: Blocaires.osona és el resultat del moviment internauta a la comarca. Quan les individualitats, unides, sumen. La proclama en pdf.

PD5: Diàleg sectorial de CiU aquesta tarda a Girona: Infraestructures per a la mobilitat, amb el sempre interessant Ramon Tremosa.

Gallardón ha perdut una batalla però no la guerra. Amb aquesta mítica frase es pot resumir la derrota de l'outsider Gallardón en relació l'ala dura del PP, com en el seu moment van caure Matas i Piqué, que està per veure si acaben tornant i es mantenen fidels al seu centrisme polític. Però Gallardón no ha fet res més que patir les conseqüències del sang i fetge quan es fan les llistes als partits, que de ser una sala de màquines s'han convertit en una gran empresa. D'aquí sorgeix la partitocràcia actual i la psicologia política dels nous temps perquè cada vegada és més evident un target piramidal.

Però Gallardón no pot fer cap llàstima perquè un esperit lliure era impensable que desactivés el partit. I a més, sobren les llàgrimes quan un és alcalde de Madrid, sobretot, si abans s'ha pensat en els votants i el càrrec públic. Però tanta egolatria provoca aquests duels tan personalistes. Gallardón restarà vots per al 9-M i també en sumarà perquè l'electorat del PP, especialment els qui escolten la Cope i llegeixen el que llegeixen, volien que la batalla l'acabés guanyant doña Aguirre, coneguda com la Tatcher.

I un cop més, Rajoy ha demostrat ser un candidat sense lideratge, a l'estil Almunia en el PSOE i teledirigit pel gurú Aznar, que no és sorprenent que ja s'especuli amb el seu retorn. En el fons, el que pateix el PP és el mal de l'oposició, però la seqüència de sang, fetge i llàgrimes es pot traslladar a la resta de partits quan no hi ha llums, gravadores, càmeres... i periodistes.

Música / Manolito # Toreros Muertos

PD: Segon cicle del curs de blocs al Vallès Oriental. Una bona experiència per com poden servir de recurs educatiu a les escoles i instituts, sobretot, si els centres estan preparats informàticament com es mereixen.

PD2: No entenc com el programa de Jordi Basté va tenir ahir només set minuts per entrevistar en directe Elijah Wood, el protagonista del nou fil d'Álex de la Iglesia titulat Los crímenes de Oxford. Els periodistes no hauríem d'estar tan condicionats.

PD3: Bona iniciativa del Consell Comarcal de la Garrotxa, que promou la creació de webs a empreses i comerços.

PD4: La nova moda de lloguer de pel·lícules a través d'Internet i fet des de Mataró, amb Cinealacarta.

PD5: Coaches Training Institute, el progrés dels nous temps.

PD6: Cálico Electrónico, un web que atrapa els joves.

Els temps comunicatius estan canviant tan ràpidament que semblen incontrolables, sobretot la informació. Apple es reinventa constantment i cada nou aparell tecnològic que presenta, la seva marca arriba gairebé a l'instant a tot el món. Apple té un target de revolució digital i sensacions com les d'ahir a la MacWorld Conference suposen un distanciament espectacular respecte els seus competidors. Steve Jobs va anunciar el nou portàtil MacBook Air, que ja és el més prim del món i es pot introduir en un sobre A4. I és que la revolució TIC passa per fer progressar una marca i descol·locar la competència.

Música / Young Folks # Peter, Bjorn & John

PD: La trencadissa entre Gallardón i Esperanza Aguirre semblava inevitable. Al final, com era d'esperar, l'ala dura ha derrrotat el polític més lliberat del partit, que vol tirar la tovallola. El Mundo, l'ABC, la Cope i la Razón. Resulta que Zaplana acompanyarà finalment Rajoy. Déu meu! Si són els mateixos de l'11-M de fa quatre anys.

PD2: Torres del Paine, més que un paradís.

PD3: Rato a "la Caixa"? Si manté contactes amb Criteria...

PD4: The Wheather Channel, el temps al minut al nostre planeta.

PD5: Els premis Brit Awards.

PD6: Per fi tornen els amics del seductor Club Saratoga, però sembla que més elitista en aquest 2008.

Després de l'exhibició de musculatura que ens va fer l'Aznar dissabte a Barcelona, ara resulta que des d'ahir el PP vol transmetre una imatge de transparència i positivisme que li sigui favorable per aconseguir la victòria el 9-M. Doncs amb Rajoy no s'escau aquest doble discurs i si volen endurir l'argumentació durant aquests 50 dies que resten, no sembla que els populars tinguin el millor candidat possible. Poster sí que l'estratègia és que l'argumentació dura la portin a terme els de segona línia, però després de tensar la corda amb Catalunya i Euskadi el que no pot ser és intentar donar una imatge d'optimisme emocional.

La prova de què el PP no ha superat la derrota de fa quatre anys és que, encara ara, no sap per quin lideratge apostar: si el poc convincent i tranquil de Rajoy o bé l'ala dura dels de sempre, amb Aznar, Acebes, Zaplana, Esperanza Aguirre, Mayor Oreja, Camps... I una vegada més, Gallardón a l'expectativa, encara que aquest perfil tan centrista recordaria a més d'un el viatge a l'estrellat de Piqué. Si el PP volia múscul, havia d'haver seleccionat a dit un altre candidat i no un polític robotitzable. Les idees clares: amb Rajoy no és possible. O impossible sinó hi ha un altre 11-M.

Música / You Are Never Alone # Socalled

PD: Una coneguda a la UdG, sensibilitzada encara amb la invasió a l'Iraq, em transmet aquest enllaç.

PD2: Bon detall d'Àlex Sáez amb els 100 números de la revista Bon Art, un projecte fet realitat des de Girona per la família Planas. L'Àlex sempre amb la finezza a punt.

PD3: Un projecte més a la xarxa del PSOE: Ciudadanía en red con Zapatero. Un lideratge aplastant a les TIC i un mèrit per al present i el futur.

PD4: Plataforma Editorial, una editorial per a les noves idees... i catalana!

PD5: Agradable conversa amb Francesc Canet, a Torroella. Quan comproves que la salut va molt i molt més enllà que la política. Per això li desitjo molta salut i sort.

PD6: Pendents de les novetats d'Apple, amb la conferència d'avui d'Steve Jobs a la McWorld Conference. Sempre recordaré aquest discurs memorable a Stanford.

Matí d'hivern, sense massa fred. Just 10 graus marca el comptador digital urbà de bon matí, mentre s'acusa el vent i es deixa notar el poc sol. Quedem a mig camí de les feines i arriba relaxat, elegant, amb una corbata d'ocells i un bufanda que al final de la conversa reconeix que és un regal de l'Índia. Du dos diaris sota el braç: La Vanguardia i El País i els acompanya amb l'agenda digital i una Moleskine per apuntar les idees diàries, perquè "malgrat que vaig estudiar Dret, tinc molt mala memòria". Combina el passat de l'escriptura amb el present de la PDA i això li recorda la seva mare, amb una frase que pren de Foix: "M'encanta el nou i m'enamora el vell". Demana un cafè, mentre s'explica amb eloqüència i, suposo que a causa del passat jurista, amb molta racionalitat.

Comença recordant els orígens, quan va acabar la carrera de Dret a Barcelona i va tenir sempre en ment el consell del degà Eugeni Gay: "Us heu d'especialitzar." Per això va decidir fer un curs de comerç i legislació internacional i fer el primer salt a Dublín, on va treballar en una petita empresa de màrqueting "i vaig consolidar el poc anglès que sabia". Sol i amb els seus estalvis, va estar-hi un any, el temps que va servir per decidir que deixaria el món del Dret "perquè tampoc m'acabava d'agradar". Va tornar a Barcelona i després d'uns anys vinculat a la justícia i el comerç, un informe va generar que tingués el primer contacte amb el COPCA, a finals de 1995.

Va entrar al COPCA "primer, com a consultor, i després com a director d'àrea" i va començar a treballar per uns objectius relacionats amb les qüestions internes de l'administració, els viatges per donar suport als empresaris catalans i visites institucionals del govern. Principalment, al continent americà, però sempre intentant aprofundir en l'estructura comercial i industrial de Catalunya per tenir coneixement de com s'estructuraven els elements de negoci. L'experiència es va centrar en l'Amèrica Llatina i després de constants viatges opina que "sota les estovalles de l'afinitat d'Espanya amb aquests països, s'amaguen grans errors", en països que en ocasions estan "paral·litzats per les oligarquies o per dirigents populistes".

Mentrestant, el 1997 es va casar amb una gironina (la germana d'un íntim amic) i va establir la residència a Girona, que va generar haver de suportar la Renfe i entendre el que significa viure a Girona quan es prové de Barcelona. I va ser a partir del 2004 quan més va viatjar a països com Mèxic, Brasil, l'Argentina, Xile, Cuba... on els catalans més exportem. Som fenicis i n'era conscient, mentr que matisa que "el Mediterrani n'està ple". Però en relació als competidors, cometem el "pecat d'un gran individualisme i que ens frena la cooperació empresarial". Posa l'exemple d'Itàlia, però lamenten que al Venetto i la Lombardia se saben associar "més que nosaltres". Per això, lamenta que "grans operacions no s'hagin realitzat perquè dos catalans no s'han entès". Tot i que també admet que el target de Catalunya impedixi que encara podem ser més competitius. I el handicap és evident: "som un país sense estat i no tenir aquesta estructura marca moltes diferències". Era l'època en què Antoni Subirà era el conseller del sector i el mirall de Catalunya eren els clústers del Venetto, "els distretti industriali", recorda encara ara. "Però ells ho tenen més fàcil, són italians. Mentre que nosaltres som catalans dins d'un estat", deixa anar mentre explica que no vol fer apologia de l'espanyolisme. I conclou que els catalans "som bon venedors", cosa ja sabuda, però afegeix que "som dolents en el màrqueting de nosaltres mateixos i això s'hauria de millorar".

Va ser a l'abril de 2006 que va deixar el COPCA per passar a ser el gerent de PIMEC Girona. Tornar a casa, en una ciutat "privilegiada", de visió "localista", "al marge del pes de Barcelona" i amb fuga de talents arreu del món "però que tard o d'hora tots volen tornar. Respecte la crisi amb què s'especula, destaca que "ens haurem d'estrényer el cinturó" i reconeix que "patirà la classe mitjans que s'ha endeutat més de l'aconsellable". Li demano una recomanació i contesta ràpid: "No hauríem de gastar el que no tenim."

En relació les eleccions del 9-M, estructura un discurs molt crític a "causa del tactisme polític i l'era de la partitocràcia". Però crec que hi té una predilecció especial, com per la sociologia, després de tants viatges i de comparar experiències que per a qui les escolta són una enveja. Tot i això, posa blanc sobre negre i lloa la vocació pública dels qui tenen aquest component de servei, mentre que a la inversa lamenta que no es planifiqui "més enllà de quatre anys" i que "la política hagi guanyat l'espai públic, que els ciutadans hauríem de recuperar". Admet que votarà el 9-M, "perquè quedar-se a casa no condueix a res", alhora que es defineix com a humanista cristià i un home que sense la música, "sobretot la clàssica", no podria viure. I tria primer un clàssic de Serrat, però també voldria afegir-hi Bizet i Els pescadors de perles.

Música / Mediterráneo # Joan Manel Serrat

* Tot ho venç l'amor *

* Em recomana quedar amb Iñaki Frade, professor d'estratègia empresarial de la UdG i coordinador de Frade Gobeo, perquè "té moltes vivències per explicar i és una persona molt interessant. T'agradarà!" *

Un homenatge per reivindicar tot el que va patir el poble armeni i que encara, ara, és un drama tabú. Va ser un gran genocidi amb un resultat d'un milió de víctimes. Una història real tan dura que el film sobre Nunik provoca llàgrimes generals. Un mèrit més dels germans Taviani pel bon guió en l'adaptació de la novel·la de l'escriptora italiana Antonia Arslan La casa de les aloses.

Música / Heaven # Bryan Adams

PD: L'Akasvayu Girona s'acaba de classificar per a la fase final de la Copa del Rei de Vitòria. Fora de la pista, la trajectòria professional del club té un nom propi: Antoni Maceiras. Sopant anit amb ell a Figueres (amb Bryan Adams durant el trajecte) comprens l'altra realitat de l'entitat. Si l'equip gironí i Pedro Martínez, com entrenador, mai han passat del debut a la copa, potser ja ha arribat el moment de trencar les estadístiques.

Quan la banda funciona, el pianista diverteix, la vocalista té més que bona veu (pensava que si Zapatero fes de Sarkozy...), l'auditori s'omple i Girona surt de l'armari. Amb moments especials com a Pequeño vals i Vete.

PD: Les explicacions de Borja-Villel, quan Madrid se'ns emporta els bons i no ens podem quedar igual.

PD2: Granollers presenta la I trobada de blocaires de Catalunya. Les Jornades de la Castosfera són el resultat de la iniciativa de Marc Vidal.

* Després del silenci, el que més s'acosta a expressar el que és inexpressable és la música *

La topada de dimecres a Madrid, en la celebració del sopar pels 70 anys del monarca, entre Montilla i Zapatero ha provocat l'última crisi entre els governs de la Generalitat i l'Estat (diari Avui). El PSC i el PSOE són, en teoria, el mateix partit però el president estatal, aprofitant la posició de força, està marcant l'agenda del nostre país perquè ara és quan més l'interessa: la campanya electoral del 9-M ja és a punt. I per les pressions no s'ha produït l'acord pel traspàs de Rodalies.

Ara és el moment de no tocar gaire res i, sobretot, no donar vida al PP, quan les distàncies s'han escorçat perquè Zapatero no ha assolit grans reptes com l'Estatut, l'acord de Pau a Euskadi, el TGV a Barcelona i ha d'afrontar la desaccelaració econòmica. I si sumem les infraestructures, l'ampliació de l'aeroport del Prat (Barajas surt afavorida) i ara Rodalies, Zapatero ho té magre, tot i les grans reformes socials i mèrits com el desplegament la llei de la dependència, amb el contrapès dels minipisos generats per la bombolla immobiliària del moment.

Música / Donde está la vida # Pancho Céspedes

PD: La retirada de la candidatura de Madí ha desencallat les negociacions al conseller de govern de la CCRTV, que tindrà la novetat esperada d'Albert Sáez. Almenys, hi haurà un bon periodista.

PD2: Vint restaurants catalans oferiran "menús Vázquez Montalbán" en homenatge a la seva figura.

PD3: El PSC du en secret la remodelació del seu web, però ja és a punt d'estrenar-se a finals de mes i a les portes de la campanya. Serà un portal molt més multimèdia i segur que permetrà consolidar el seu lideratge (en blocs, arrasa) com a partit en el món de les TIC.

PD4: Catalunya-Argentina, el 25 de maig al Camp Nou. Progressem!

Foto: Jordi Soler, més que un fotoperiodista

El futur de la Devesa de Girona s'ha polititzat i s'han creat dos bàndols (Ajuntament i l'associació de veïns) molt marcats més enllà de si el futur de la ciutat es pot permetre el luxe de perdre la seva artèria verda a canvi d'asfalt. Aquest majestuós parc urbà (ara només a vista d'ocell) és el pulmó de Girona des de fa més de 150 anys, data del 1.850, i compta amb uns 2.500 plàtans, que probablement, avui ja no són tants.

Però aquesta Devesa ja no té res més de neuràlgica que la seva ubicació. És un parc natural oblidat, deixat i que no permet lluir-lo. La condició humana de les darreres èpoques ha intercanviat la zona verda i rural per l'asfalt i diners. I la construcció, evidentment, no s'ha deixat de romanticismes. Per això ha anat tan i tan bé la transformació, independentment de les ideologies dels governants.

Aquest és el robot Robin, un doctor virtual que el Ministeri de Sanitat ha posat en marxa amb l'empresa Microsoft perquè els joves resolguin els dubtes sobre sexe, drogues i alcohol que puguin tenir a través del servei de missatgeria de Windows Live. Aquest projecte neix del gran ús que fan els joves d'Internet i, especialment, dels xats, que ara incorporant l'adreça robin@msn.es podran preguntar els seus dubtes. Però tot i que Robin pugui funcionar amb garanties i sigui capaç de respondre, amb una memòria de 300 respostes directes, no hauria de ser l'alternativa virtual a pares i professors. D'acord que és un servei més a Internet, però els joves de 12 a 17 anys, tal com estan d'accelerats avui dia, no crec que els calgui un servei d'informació com aquest.

I un apunt més, resulta que el robot està preparat per respondre amb un llenguatge adolescent però té l'inconvenient que no entén el llenguatge abreujat que fan servir els adolescents a la xarxa i al mòbil. Si és així, probablement no entendrà mai res. El que seria interessant és que el Ministeri de Sanitat activés un control més eficaç perquè les pastilles i altres coses no arribin amb tanta facilitat a les portes de les escoles i instituts.

Música / Ave Maria # Bobby McFerrin

PD: L'economia catalana creixerà el 2008 menys que el 2007, passant d'un 3,8% a un 2,8%, segons l'informe de Caixa Catalunya. Ens alentim.

PD2: La UIC ha renovat el web en motiu del desè aniversari.

PD3: Quan just falten dos mesos per a les eleccions, una alternativa més al duel entre Zapatero i Rajoy. Un debat a Internet que impulsa 20 Minutos.

PD4: Com ha canviat la monarquia britànica: la Reina Isabel es diverteix jugant amb la Wii.

PD5: Acord producte dels nous temps: L'ACN proporcionarà informació en format àudio, text i fotografies a la UGT, que acaba d'estrenar Canalugt.tv.

PD6: Time Out Barcelona. Guia necessària i imprescindible quan es visita París, Londres, Nova York, San Francisco... i ara Barcelona!

Després del fracàs de Piqué en no consolidar el seu gir més centrista, el PP el que persegueix a Catalunya és recuperar les essències del per què de la seva creació. Es radicalitzen i s'acosten a Ciutadans, que els havien ocupat aquest espai electoral. Una vegada més es confirma que Sirera i García Albiol són la mateixa cosa. I com que pateixen catalanofòbia es fan els màrtirs i juguen amb la llengua, quan són conscients que aquest anunci s'ha instrumentalitzat. Ja m'agradaria comprovar, per exemple, si els alumnes de Primària o ESO de les escoles de Barcelona acaben parlant millor el català que el castellà i quina llengua utilitzen habitualment: televisió, dvd, cinema, llibres, vídeojocs... Però la realitat no importa quan interessa la desestabilització. I ara com es contraresta aquest imput quan arriba als mitjans estatals de Madrid? Per tot això i més, Siera i García Albiol són els deixebles de Vidal-Quadras.

Música / El Imperio Contraataca # Los Nikis

PD: Després de les llàgrimes, Clinton demostra el seu lideratge remuntant a New Hampshire (39%) i recupera l'equilibri amb Obama, que personifica el gran canvi. McCain (37%) fa el mateix entre els republicans, mentre cau Huckabee (11%). I ara, dimarts que ve, Michigan.

PD2: La llista de les llistes del 2007 segons Time.

PD3: Daniel Álvarez i la seva experiència a Barcelona, amb El blog d'un gironí a la gran ciutat.

PD4: Camil Ros, com és habitual, sempre a l'última amb el Google Docs, amb els sempre merescuts records a Josep Pallach.

PD5: Sony confirma Skype per a la PSP i anuncia el nou Mylo.