Publicat per
Eduard Batlle
a
12:34:00 a. m.
Quan algú mor, moltes vegades sobren massa les paraules. Ens ha deixat Anton Cañellas, un polític que durant la seva trajectòria va creure i apostar per Catalunya i sempre va saber estar en el seu lloc. Ara, se'n poden treure tot tipus de conclusions del seu tarannà i el seu pas en la nostra història més recent, però persones com ell les trobarem a faltar. Sens dubte.
Va lluitar des de la trinxera contra el franquisme i va saber projectar les seves conviccions a través del seus projectes. Com a més destacats, l'impuls que va donar a Unió Democràtica i després la Sindicatura de Greuges. Potser l'únic errror que va cometre va ser el de no comprometre's amb CiU o el PSC, ja que en cas de fer-ho ara hagués tingut un altre reconeixment. Però les seves conviccions el van dur a encapçalar Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic. Precisament, molts diputats del Parlament que ahir no eren en el seu comiat són els qui més han d'aprendre d'ell. Sobretot, del seu esperit i discreció. Per cert, encara ara és l'únic polític català que ha estat rebut a la Casa Blanca.
Ah! I sort tindran molts que l'Anton Cañellas no deixés escrites les seves memòries en un llibre, tal com molts li van demanar sovint darrerament. Més d'un pot respirar tranquil ara, encara que sigui per poc temps.
Música / Lake Isle of Innisfree # Bill Douglas
Va lluitar des de la trinxera contra el franquisme i va saber projectar les seves conviccions a través del seus projectes. Com a més destacats, l'impuls que va donar a Unió Democràtica i després la Sindicatura de Greuges. Potser l'únic errror que va cometre va ser el de no comprometre's amb CiU o el PSC, ja que en cas de fer-ho ara hagués tingut un altre reconeixment. Però les seves conviccions el van dur a encapçalar Centristes de Catalunya-Unió de Centre Democràtic. Precisament, molts diputats del Parlament que ahir no eren en el seu comiat són els qui més han d'aprendre d'ell. Sobretot, del seu esperit i discreció. Per cert, encara ara és l'únic polític català que ha estat rebut a la Casa Blanca.
Ah! I sort tindran molts que l'Anton Cañellas no deixés escrites les seves memòries en un llibre, tal com molts li van demanar sovint darrerament. Més d'un pot respirar tranquil ara, encara que sigui per poc temps.
Música / Lake Isle of Innisfree # Bill Douglas
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
El bon fer, el respecte, el saber ser un, sense estridències, a vegades no és comprès però finalment és el que queda. Per en Canyelles i per d'altres, com tu Eduard.
Publica un comentari a l'entrada