Publicat per
Eduard Batlle
a
2:08:00 a. m.
Sanchís no té dret a queixar-se
Els de la perifèria sempre hem patit el centralisme de Barcelona. Ja hi estem acostumats. Lògic fins un cert punt, ja que la Ciutat Comtal i alhora Catalunya també pateix el centralisme de Madrid, de la mateixa manera que la capital espanyola ha d'aguantar el servilisme de la Unió Europea envers París, Berlín i Londres. Per tant, el món funciona de la manera més primitiva possible: el peix gran sempre es menja el peix petit. Llei de Murphi.

Si l'Avui no ha rebut la subvenció que vol, potser és perquè per alguna cosa serà i si la demana més alta doncs entesos, però que no critiqui la resta de mitjans. Especialment, El Punt. I el nostre govern, després de tapar el forat negre gràcies a arribar primer a un acord amb Hisenda i per les gestions del ministre Montilla -quedi clar-, el millor que pot fer l'Avui és ser agraït i mai mossegar la mà de qui t'ha donat de menjar fins ara. Eto'o dixit.
Amic Sanchís... si fem memòria o background -com s'anomena en terminologia periodística- potser no trobaríem cap diari al món que un govern l'hagués ajudat tant i tant. I tant! Sanchís... Són mil milions de les antigues pessetes? Dos mil? Tres mil? El diari aquell dia va sortir de la rotativa ben net, polit i platxat. Més que mai.
PD: Fidel Castro pateix mentre que Miami ja somia.
Música / Man on the Moon # Outlandish
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Ostres!, sí que es cert que li claves bona queixalada al Sanchís,un petó Eduard.
Publica un comentari a l'entrada