Els i les altres immigrants
Fins i tot avui el diari Le Monde obre la portada amb el tema dels immigrants clandestins que arriben a les Canàries. La imatge és xocant, com les que ja són habituals. Que trist que ja ens hi hàgim acostumat! Són persones de color que són tractades com conillets d'índies i repartits per la geografia espanyola per evitar aglomeracions que trasbalsin municipis com va ser el cas de Cassà de la Selva i Salt. Ara és Barcelona qui pateix una petita onada, però demà serà una altra població perquè el flux és imparable. Per tant, de Catalunya a Almeria és on es van repartint la gran majoria de persones de Mali, el Senegal i Mauritània. Si continua aquest ritme, serà aquest arc del Mediterrani de color negre en un futur proper?
Ara són notícia els subsaharians, però també existeixen els i les immigrants que no són de color i que arriben dels països de l'Est. A les carreteres i a les poblacions és fàcil detectar els immigrants sense papers quan són de color però mentre a les Canàries van arribant més embarcacions a les carreteres, la noia jove de l'Est sense esperances i que també pateix una esclavitud moderna continua practicant l'ofici considerat més vell món. Ella -de l'Est-, jove -massa-, endurida -les circumstàncies-, ahir a la tarda a ple sol, venia als conductors els seus serveis a només set-cents metres d'una rotonda on dos agents dels mossos controlaven el trànsit. Per segona vegada... Que trist que ja ens hi hàgim acostumat!
Música / No Woman No Cry # Bob Marley

1 comentaris:

manuela ha dit...

Que trist que les dones segueixin essent les que paguen més car el seu dret a ser, a escollir. Homes i dones hem de fer que tot rutlli, però mentre, passem per la carretera sense mirar...