Bloc de l'Eduard Batlle

L’obra de William Shakespeare podria donar títol a aquesta història d’eleccions que al final no existiran a can Barça. Després que una resolució judicial determinés que calia fer els comicis aquest any i no el que ve, dels rumors sobre si hi haurien més candidats o menys, de si Sandro Rosell seria un d’ells, i de si els precandidats podrien recollir firmes o no en la tornada de la Supercopa, l’únic que ha aconseguit els suports necessaris per presentar-se és Joan Laporta. I s'ho ha guanyat i de manera inapel·lable. Complert el presagi, ara sí que ja pot presumir de no tenir adversaris, ni elefants, ni enemics a la junta.

Agradi o no Laporta, el ja gairebé reelegit president del Barça és una persona que ha aportat el dinamisme que va prometre al club i, a més, els títols de Lliga i Champions, amb un joc d'altíssim nivell. Per tant, si Laporta no té rival i és criticat pel seu ego –digne d’un polític– o servilisme a Johan Cruyff, el fins ara president té una imatge de triomfador que amb els temps que corren no fa cap mal a la nostra societat.

Música / La casa por el tejado # Fito y los Fitipaldis