De Madrid al cel

La remodelació del govern de Rodríguez Zapatero s'havia de fer i a la Moncloa hi havia dues dates: abans de l'estiu i de manera inesperada per agafar el PP amb el pas canviat o bé just després de la tornada de les vacances. Ha guanyat la segona possibilitat. De fet, les eleccions catalanes ja han començat i tampoc es podia esperar massa. Sobretot, tenint en compte que no fer-ho abans de l'11 de Setembre, per la Diada, seria com per no treure el Sant Crist quan tocava. Per tant, l'error hagués estat imperdonable i així Montilla lluirà catalanitat a temps.

En el fons, però, la sorpresa ha estat relativa perquè Montilla tenia els dies comptats com a ministre i se sabia que el recanvi seria un polític català. Alguns dels col·laboradors directes de Montilla, darrerament ja no anaven ni al Ministeri. De fet, a la travessa d'aspirants hi havia força candidats i un dels de més pes era Joan Rangel, però la recent crisi del Prat l'ha sentenciat.

Zapatero, una vegada més, ha estat llest i oportú i ha intentat resoldre la crisi de l'Ajuntament de Barcelona fent un canvi que, de fet, no crec que agradi a ningú del govern espanyol i menys els autoritaris cercles de poder de la capital. Fins i tot, el canvi de ministre ni agrada a Xavier Trias, que amb Clos de candidat -o floquet de neu com li diuen en alguns cercles-, ja es veia alcalde de Barcelona.

Clos arriba amb tant plom a les ales a Madrid -el Fòrum de les Cultures, el Carmel, els fets de Gràcia i, ara, el Prat- que ningú aposta per ell. Una vegada més, la política compleix una de les seves màximes i veure un metge anestesista com a ministre d'Indústria, Comerç i Turisme és com posar un economista a dirigir una sala d'operacions.

Música / Pongamos que hablo de Madrid # Sabina - Rosario

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No ens ho mereixem. Que Clos arribi a ministre es desesperant i posa la politica al nivell mes baix.

Manuela ha dit...

Clos és un personatge que mereix una novel·la; com és possible tanta mancança i tant d'éxit? els interessos dels partits van tan enllà? què ens queda als ciutadans? Un hereu/Hereu? quina vergonya aliena....

Anònim ha dit...

Sembla que la democràcia al nostre pais degenera cada vegada cap a modalitats de menys qualitat. No cal ni que votem. En lloc d´acabar el seu mandat el senyor Clos fuig (o el fan fora) cap a Madrid, tal com va fer el seu antecessor, per tal de que l´aparell mediàtic del partit tingui temps i pugui preparar convenientment al nou candidat (situat com a alcalde sense que ningú l´hagi votat).
La veritat és que a Mèxic d`aquest en deien "el tapado". El nom d´hereu li escau a la perfecció.
I no són els únics els del PSC. Recordo que per tal de preparar convenientment al senyor Mas es va inventar el càrrec nou de conseller en cap i se li va fer assumir el poder mesos abans de les eleccions.
Com a ciutadà em sento frustrat. Ningú m´ho ha demanat, ni m´ho demanarà, però no estic content amb la forma com ens deixem gobernar. Hi hauria d´haver una reforma de dalt a baix i acabar amb la partidocràcia de llistes tancades i la connivencia polítics-medis de comunicació-grans grups empresarials.

Anònim ha dit...

és desesperant, frustrant i d'una impotència tan gran que no sé si algú del PSOE té la barra d'explicar aquest relleu