Bloc de l'Eduard Batlle

La conclusió de la jornada d'ahir al Parlament és que els nostres representants polítics no van trobar solucions a la crisi d'Iberia i el que van fer una vegada més és criticar-se entre ells sense buscar responsabilitats. És que en aquest país ningú dimiteix? Si el PSC va demanar la dimissió de Mas perquè durant una nevada a l'hivern del 2001, quan ja es va activar el pla Neucat, era en la inauguració d'una discoteca al Maresme... ara, doncs, què hauria de passar?

Tenim els president Maragall en fora de joc perquè ja té massa plom a les ales i per això està perdut. El ministre Montilla ja està pensant més en la Generalitat que en tacar el seu historial amb una crisi tercemundista que frenaria el seu ímpetu. I una oposició que penses... on ereu el dia de la protesta? Ara Mas, Carod i Piqué poden tenir la raó que vulguin anant al nervi de la crisi -culpant el govern espanyol, és clar- però on estaven el matí del caos? Per cert, Saura... on ets?

El mal ja està fet i els socialistes ja no es recorden del què van reivindicar quan eren a l'oposició durant tants anys i d'altres que es van acostumar tant a manar que això d'aixecar-se les mànigues en ple mes d'agost els incomoda. Però sí CiU ho tenia en safata. Ah! I avui és un dia clau perquè el personal d'Iberia de terra negociarà a través dels sindicats si fa vaga també en els propers dies. Amb la situació política que tenim, la protesta està al caure. I, com sempre, una vegada més rebran els mateixos protagonistes. Una desgràcia que clama la impotència: la vaga va impedir un trasplantament de ronyó. Per sort, els balanços d'Iberia han patit una forta patacada.

PD: Dedicat a Joaquim Nadal. Express 222 # Gilberto Gil

Música / Chan Chan # Compay Segundo. Cuba, en plena cruïlla.