I si de sobte algú tanca la porta
i tot és trist i hostil, què podem fer
sinó esperar en silenci que la vida
reprengui el curs de sempre, poderosa,
i ens alliberi d'aquell fosc domini?
Es en la mort on aprenem a viure
bevent-ne el licor fort a glops lentíssims,
sentint que ens incendia les entranyes
mentre ens revela tota la bellesa
d'aquell restar contra tots els designis
Miquel Martí i Pol
* L'art de la música és el més proper a les llàgrimes i el record *
PD: Per a una persona inesperada que m'ha demostrat que és especial i sé que cada dia llegeix aquest bloc.
i tot és trist i hostil, què podem fer
sinó esperar en silenci que la vida
reprengui el curs de sempre, poderosa,
i ens alliberi d'aquell fosc domini?
Es en la mort on aprenem a viure
bevent-ne el licor fort a glops lentíssims,
sentint que ens incendia les entranyes
mentre ens revela tota la bellesa
d'aquell restar contra tots els designis
Miquel Martí i Pol
* L'art de la música és el més proper a les llàgrimes i el record *
PD: Per a una persona inesperada que m'ha demostrat que és especial i sé que cada dia llegeix aquest bloc.
Etiquetes de comentaris: Poesia
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Gràcies
Publica un comentari a l'entrada