Xavier Amores. Stic I

Feia temps que deiem de quedar un dia, però no vam posar data fins després del partit de l'Akasvayu Girona amb l'Unicaja. Quedem d'hora a l'Storecoffe, a l'Eixample, a mig camí entre els nostres destins habituals: pren un cafè amb llet i un mini que no sembla tan mini de formatge i pernil dolç. I l'indret és un cafè decorat com a llibreria que, precisament, aguanta els fonaments de la seu del PP (tenyida de colors a la balconada). D'entrada, em fa gràcia la pràctica coincidència de les dues bufandes de moda, ara molt extesa per la fred, i la curosa barba, que el fa més adult que els seus 29 anys. Ho sap i per això somriu.

El primer que em va parlar de Xavier Amores va ser Àlex Sáez i la coincidència en el temps va ser a través de la Jove Cambra Internacional de Girona, arran d'una conferència. Després, hem coincidit amb temes relacionats amb les TIC, la política i el bàsquet. Per això, comencem parlant dels Parcs Científics i Tecnològics i dels parcs d'innovació comarcals empresarials. M'explica en què consisteix el CIDEM i com intenta dinamitzar les inèrcies empresarials de Catalunya i de les demarcacions a través de les seves delegacions. M'agrada quan m'explica la seva etapa professional de cinc anys a l'empresa barcelonina Idom com a consultor empresarial i l'experiència al Panamà, quan van projectar el Parc Científic La Ciudad del Saber. Crec que disfruta parlant d'innovació, projectes relacionats amb les TIC, la dinamització dels clústers, el PCiT de la UdG a Girona... i sempre amb vocació de xarxa col·lectiva.

És l'article de Toti Negre, company seu al PSC, qui ens dóna pas a la política pel seu article a El Punt. Troba encertada l'autocrítica del text, que posa el dit a la llaga sobre el desprestigi actual de la política i el distanciament amb la societat. I admet que tot i que la política "m'agrada molt, no és part de la meva vida". Forma part de la futura generació del partit socialista, just quan som a l'era dels governs de coalició i "quan és impensable que algú vulgui estar més de vint anys a la política". Mentrestant, esmorza amb calma i valora les portades dels diaris deixant anar que "la portada gairebé mai s'assembla amb la informació del seu interior". Parlem també sobre la inèrcia governamental del PSC i sobre el "procés lògic i cíclic de la política", mentre admet que ja té ganes que passin les eleccions generals del març perquè vinguin un parell d'anys d'estabilitat política "i més calma".

Em sento còmode parlant amb ell i a gust en la part final de la conversa, on parlem del bloc que va crear però que no manté i del bàsquet, que encara practica amb els amics en la lligueta municipal, de Jorge Wagensberg, Bruce Springsteen, Pere Condom... Crec que ell també té la mateixa impressió de la trobada. Per això li demano permís per intentar començar un nou cicle al bloc després de la sèrie interactuant, que va coincidir amb vista a les municipals del maig. Després d'uns segons en blanc, accepta la proposta i li agreixo l'atreviment inesperat, que vaig anar donant voltes mentre parlàvem. Vaig recuperar les sensacions de més de mig any enrere i els ànims i la crítica satisfactòria de gent que m'he anat trobant. Ara el cicle serà setmanal i es basarà en la Societat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Espero també que Stic.cat neixi a partir del nou any.


Música / Thunder Road # Bruce Springsteen (Selecciona Bruce i em fa sentir enveja quan em diu que l'ha vist a San Francisco, Milà i Madrid)

Nota: Em recomana quedar amb Pere Bugés, gerent de Pimes a Girona.

PD: Fins i tot la reina Isabel d'Anglaterra s'ha deixat assessorar per tenir un canal propi a You Tube. Com canvien els temps!

PD2: M'hagués agradat que ahir els jugadors del Barça haguessin sortit a l'estadi amb samarretes de suport a Guillem Amor. Potser el club ja és tan universal, que s'oblida dels petits detalls.