Bloc de l'Eduard Batlle

Segurament el govern espanyol del mandat de Zapatero ha comès molts errors en política internacional i és evident que no ha gestionat prou bé la relació diplomàtica amb els Estats Units. I és cert que Moratinos no és un ministre de perfil alt i és evident que Aznar va deixar el llistó molt alt per la relació directa amb Bush. I a més, va marcar una política econòmica que ara s'enyora en aquest cicle de desacceleració. Però també és lloable que Zapatero volgués passar pàgina a la guerra contra l'Iraq i a les imatges de les Açores.

I ara, en aquesta fase tan incòmoda per als empresaris, és fàcil culpar-ne el govern. Però en aquest feix de lamentacions i crítiques també estaria bé que es digués que el preu del barril de cru ha passat a valdre de 10 dòlars a més de 100 en només 10 anys. I amb això, no només en paguen les conseqüències Alemanya i França sinó tota Europa.

Música / Closer # Travis

PD: No sóc ningú per defensar Xavier Vendrell, ja que ser a la sala de màquines de qualsevol partit té un preu. Però tampoc mereixia aquesta sortida d'Esquerra.

Joan Puigcercós ha aconseguit el gran ascens que feia temps que anhelava.De moment, és el partit, però el seu entorn més proper sap que el seu somni no acaba aquí: el gran repte és la Generalitat.Allà és on hi ha el seu Sant Greal i ara el seu nucli dur s'ha preparat a la seva mida per intentar l'assalt final.

De moment, el bipartidisme amb el PSC, més PSOE que mai, no li ha donat prou futur al seu partit i ha provocat més crítiques i divisions internes de les esperades. Al final, han arribat les conseqüències i Puigcercós té el mèrit d'haver sortit victoriós. Però també té ara més enemics. I en aquest procés intern i extern es troba la "nova" Esquerra de Joan Puigcercós. L'arqueòleg que somia amb el Sant Grial i que ja té moltes ferides de guerra i perseguidors que volen que quedi encallat a mig camí.

Música / Perfect Day # Lou Reed & Luciano Pavarotti

PD1: El Girona FC obté un ascens històric a Segona A després de massa anys. Com ha canviat la dinàmica en molt poc temps! I ara el repte hauria de ser el de no caure en la mateixa trampa que el bàsquet. Un mèrit d'aquesta plantilla i la directiva, i un reconeixement a tots els qui van creure en el club quan jugava a tercera divisió, especialment a la família Roche.

PD2: Guanyen els Lakers. 3 a 2 pels Celtics i Boston decidirà.

PD3: Jazzpera. Música i records familiars.

Ponent: Jordi William Carnes

Conferència: Barcelona repensant el seu model

Lloc: Castell de Sant Ferran

- "Visc a Barcelona". La nova marca de la ciutat

- BCN té 7 milions de pernoctacions a l'any

- 22.000 persones arriben diàriament a BCN a través del port

- Impacte del turisme al Casc Antic: 45 milions de persones passen pel Portal de l'Àngel a BCN a l'any

- Reflexió actual: Ho fem bé? Ara el ciutadà és més exigent i més descregut i et diu "et votaré en funció del que m'ofereixis". És un canvi social important ("pago impostos, per tant, demano")

- 46 llengües és poden arribar a parlar ara mateix a les Rambles de BCN

- Adaptar-te als nous desafiaments

- Com em veig i com em veuen: Identitat local i identitat global

- Construir un nou paradigma econòmic. No podem ser una Venècia

- BCN ha ser un node a la xarxa de ciutats del món. Aquest és l'objectiu del 2020

- Crisi? Sí. Tenim ara un 5% menys de visitants, però els que venen gasten més

- La marca Barcelona no és la de només d'1,6 milions d'habitants

- Els executius nord-americans ens demanen camps de golf i si hi ha una bona interacció aquests poden ser a Sant Cugat

- Cal gestionar la marca amb els grans operadors

Música / Just The Way You Are # Diana Krall

Camioners, pescadors, taxistes, eros... La situació es va complicant a causa dels efectes de l'elevat preu del petroli, amb el benefici que això comporta per a les grans multinacionals. Amb l'evidència del mal moment econòmic dels Estats Units i les conseqüències que ha provocat a Europa, això fa que es tracti d'una crisi mundial del sistema que provoca aquesta desacceleració en cadena. I com més avanci aquesta situació, més en qüestió es posarà aquest govern i l'especulació interessada prèvia a les eleccions del 9 de març.

Ja no és només un mal moment derivat de la davallada de la construcció, sinó l'inici del cicle global. I aquest panorama, no convé a cap governant: ja no pel present, sinó per l'escenari de futur que es divisa. Per això, Rubalcaba i Solbes sols, per no cremar la imatge del president, ho tenen complicadíssim a nivell mediàtic. I si continua augmentant la incertesa (a l'Argentina ho tornen a passar malament), cada vegada tindrà més efectes de pressió contra el propi executiu socialista que, per sort seva, l'oposició ja té prou problemes interns com per pensar en fer d'oposició.

Música / I Feel It On # Feist

PD: Montserrat Nebrera torna a l'atac i avui estrena bloc. El mantindrà?

PD2: El 15è Congrés de Convergència convida els blocaires. Una experiència pionera a Catalunya i que Artur Mas ja va utilitzar en la presentació de la Casa Gran del Catalanisme.

PD3: L'hora del Marca Ciutat a Figueres, un mèrit de Pau Canaleta. Repensar les ciutats a través del marquèting 2.0.

PD4: Acord entre Yahoo! i Google sobre la publicitat en línia. La pugna pel money.

PD5: Tavèrnoles acull aquesta nit la primera trobada blocaire de l'Osonosfera. Miquel Serrabassa, actiu com sempre.

PD6: Els Celtics avancen a una victòria de la final de l'NBA. Ara, 3 a 1.

Ha arribat l'hora. Esquerra afronta el Congrés en clau interna i només la inèrcia del propi partit ha generat aquest final a la dinàmica que es va anar creant en els darrers anys. Puigcercós és qui sortirà victoriós, però s'enfronta a l'oposició del sector Carod i a l'esperit de renovació que representa Carretero. El poder, l'alternativa o la veu de la consciència. La gran rivalitat del tàndem Puigcercós-Carod era evident en el si del partit,i potser aquest cap de setmana suposarà el final d'un trajecte, que s'ha traduït en bons resultats electorals però, al mateix temps,ha desorientat la militància. I entre aquesta cúpula que defensa els acords amb el PSC per tenir un govern d'Esquerres a la Generalitat, hi ha la reivindicació de Carretero, que lidera els qui defensen la puresa d'un partit que ara sobreviu a la dinàmica d'un govern.

I serà el conjunt de la pròpia Esquerra que decidirà per quin marge de solidesa guanya Puigcercós, quin pes pot tenir l'ala Carod, quina importància pot tenir el deixeble Uriel i fins on pot arribar la sacsejada Carretero. I els rivals, tant el PSC com el CiU, a esperar. Per molt que ERC defensi la regeneració interna que suposa aquest Congrés, els rivals és evident que desitgen una trencadissa. Però en el fons, ERC no només posa a prova el futur del partit sinó la rellevància del catalanisme. I la seva significació entre unir o desunir ERC. De fet, una mostra més, de les fractures que pateix actualment.

Música / En un instant # Gossos

PD: Els Celtics comencen la sèrie amb 1-0.

PD2: El dilema d'Obama: Clinton de dos, si o no?

PD3: Sempre patint les males influències. No m'imagino que el cas d'Air Berlín pugui passar a la inversa amb els empresaris dels Països Catalans.

PD4: Tour de force entre l'Akasvayu i l'Ajuntament de Girona sobre la continuïtat del club a l'ACB.

De Catalunya al món, sempre! Si sempre pogués ser així... Lliures, sense obstacles i demostrant el nostre potencial més enllà del sistema que, tant per bé com per malament, ens té supeditats.

Música / Jersey Girl # Tom Waits

S'han complert els pronòstics i els qui donaven un any més de vida al projecte de l'Akasvayu al CB Girona, tenien raó. Les reunions d'ahir no van servir per trobar solucions de continuïtat al projecte i els dotze milions d'euros de dèficit de l'entitat pesen massa per donar garanties al club. Arribat a aquest estadi, amb la consolidació esportiva a l'ACB, es dóna la circumstància que és la financera la que no li permet consolidar-se. Els dirigents del club busquen una solució que vagi més enllà de la urgència del deute, però necessiten un ampli suport governamental per obtenir aquest projecte que pensa a deu anys vista. Ara, el més fàcil és criticar el projecte Akasvayu, quan fa poc tothom s'apuntava a la festa, però potser és l'entitat que està posant a prova la ciutat. I, al mateix temps, el seu col·lectiu i la seva potencialitat.

Si Girona perd l'ACB, no serà un fracàs sinó un mèrit, un gran mèrit, de tots els qui van creure en aquest projecte durant més de vint anys: des d'aquells inicis al pavelló de Sant Josep. Quan el més fàcil seria criticar i no invertir en un club que va més enllà del bàsquet, alguns directius van somiar en l'ACB a Girona. Com aquells que un dia van creure en l'Espai Gironès, ara a Salt. I com aquells que un dia van creure en el Circuit de Catalunya a la demarcació i ara és a Montmeló. I com aquells que van creure en Port Aventura i ara és a Vilaseca-Salou.

Música / Thank You For Loving Me # Bon Jovi

PD: Barack Obama ha fet realitat el seu gran somni. Quin mèrit!

PD2: El diari Washington Times no sortirà els dissabtes per projectar-se com a mitjà més multimèdia.

PD3: El Grup Zeta cau a mans extremenyes. Era d'esperar, tal com estaven les negociacions en les últimes setmanes. El futur és el Grupo Prisa?

PD4: I que sigui per molts més anys: ERC obliga el tripartit a posposar la tercera hora de castellà.

Després de més de dues dècades d'un establishment a Catalunya basat en els lideratges de Convergència a la política, "la Caixa" en el món econòmic, i el Barça en el terreny esportiu, ara el nostre país es troba en un estadi d'inestabilitat permanent que, en global, tens la sensació que ens acaba per debilitar com a societat. Deixant de banda el petit comerç i el turisme, CiU, el Barça i "la Caixa" ens han projectat a l'exterior com a grans marques. A nivell polític, potser era necessari canviar la dinàmica per regenerar el país, però a aquesta sèrie de turbulències constants -producte dels pactes- ens acaba perjudicant perquè ens impedeix tenir un horitzó. Fins ara, ha interessat tenir CiU a l'oposició per donar entrada a les esquerres. El present resolt... Però ara, per exemple, ERC afronta un procés important en vista els propers anys. És intern però extern, perquè també governa. El shock de futur: poder o catalanitat.

I en el Barça passa el mateix. Dubtes i més dubtes. Després del Nuñisme, el club avança de sacsejada en sacsejada i posant cada vegada més en qüestió el lideratge de Laporta. El president ha projectat una entitat que s'ha renovat en funció del seu personalisme. Per això, se li passa factura tot i obtenir títols en pocs anys. I com que és una presidència que s'ambiciona, i molt!, ara encara s'ha afegit més pressió a l'entorn per la seva evident marxa després d'establir el càrrec en dos mandats.

I queda "la Caixa". És una entitat que va superant etapes sense trontollar i amb l'objectiu d'obtenir beneficis a qualsevol preu. Si Madrid és la clau del mercat espanyol, res millor que finançar la selecció espanyola i, a més, treure'n un bon rendiment. Progrés. En el panorama espanyol, els resultats són molt bons i, a més, els catalans no toquem els nostres estalvis. I com més ve vagi l'Eurocopa per a la roja, més beneficis.

Música / Help Is Coming # Ayo

Abans del dinar privat amb Àngel Colom a Girona, Carles Puigdemont em va mostrar la seva satisfacció perquè la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de Catalunya acabava d'aprovar que instarà el govern de la Generalitat perquè plantegi a l'executiu espanyol que, els organismes i empreses de caràcter públic, adoptin el domini '.cat' en "la versió en català de les planes web i portals d'Internet que siguin actius i que s'activin en el futur". El mateix Puigdemont és qui ha impulsat aquesta iniciativa parlamentària amb l'objectiu que els usuaris catalans, quan ens connectem a webs com les de Renfe, el Congrés, el Senat o la Moncloa, tinguem l'oportunitat de fer-ho a través del ".cat". Un petit gran pas més, cap a la normalitat a la xarxa i que no hauria de ser cap obstacle per a un govern autonomista com el de Zapatero.

Música / Love Is Just a World # Tanita Tikaram

PD: L'adéu de Sebastià Salellas és la pèrdua d'un altre referent de la ciutat. El seu compromís és insubstituïble.

PD2: Ibarretxe manté el seu full de ruta i proposa per al 25 d'octubre un referèndum d'autodeterminació que el govern espanyol durà al Constitucional. La convicció contra les lleis.

PD3: Brillant iniciativa a Figueres de joves com en Pau Canaleta amb el Marca Ciutat. Dimarts vaig comprovar com disfruta organitzant un congrés sobre el citymarqueting i sobre com repensar les ciutats del futur.

PD4: El Dia de l'Emprenedor ha reunit a Barcelona més de 5.000 visitants.

El PP passa per un estat de shock a causa del gir centrista que vol imposar el seu líder, el tan qüestionat Mariano Rajoy. Aquest viatge al centre està provocant més tensió de la que es podia esperar i l'ala dura ja ha abandonat el vaixell (l'oposició és dura), mentre que d'altres han preferit quedar-se immòbils a veure què passa. Però des de la distància, dedueixo que molt malament deuen estar les coses a Génova perquè la blanenca Alicia Sánchez Camacho tingui el seu rol de protagonisme mediàtic. I després de dues derrotes electorals, el problema estructural del PP és que Esperanza Aguirre té massa afany de protagonisme i fa temps que anhela la caiguda del dirigent gallec.

I a banda d'aquesta pugna pel poder, entren altres factors en joc que provoquen encara més desestabilització al partit. Són els mitjans que s'utilitzaven com a altaveu, la Cope i El Mundo, i l'Església espanyola. Per això, ara la crisi encara té més divisions i alhora genera més tensions. I tens la sensació que la trencadissa només ha començat. I el nom d'Aznar comença a ser cada vegada més invocat i apareix la seva guàrdia pretoriana alertant sobre la necessitat d'un canvi de rumb, mentre Gallardón es queda a l'expectativa racional. En el fons, és la por de la dreta més rància a voler acostar-se al PSOE.

Música / Eres tonto # El canto del loco

Els dos clubs més representatius de Girona, el de futbol i bàsquet, travessen un dels moments esportius més importants de la història. L'Akasvayu ha arribat a forçar un tercer partit a la Penya, en els quarts de final de l'ACB, i ha culminat una temporada brillant, tot i els greus problemes econòmics que s'acumulen. Un projecte de present, amb una plantilla definida, però que no té perspectiva de futur a causa de la gran despesa que suposa mantenir aquesta estructura a la màxima categoria. I aquest projecte de continuïtat també és una mostra més de com es posa a prova la categoria de la pròpia ciutat. I el mateix repte passa amb el futbol, just ara que el Girona FC acaba d'empatar a zero al camp del Barakaldo, en l'anada del primer enfrontament de la promoció d'ascens a segona A. I, per cert, quina enveja d'estadi el Lasessarre si es compara amb Montilivi.

Per tant, l'Akasvayu i el Girona pugnen per ambicionar més i pujar a una categoria superior, just quan a la ciutat sempre s'ha viscut l'esport amb més fredor que passió. Potser hi ha empresaris però no volen invertir. Potser el Barça és massa gran. Potser l'Ajuntament, la Diputació i Caixa de Girona no hi donen tot el suport. Però mentre sovint hi ha grans dosi de victimisme, hi ha clubs com ara el Vila-real i el Tau Vitòria que en el seu dia van començar projectes amb aspiracions i ara recullen els fruits. El Vila-real ha quedat segon a la lliga i jugarà la Champions, mentre que el Tau ja és finalista a l'ACB. Així doncs, tenim dues grans realitats per esvair dubtes i decidir, entre tots, a quin estadi volem arribar més enllà del pessimisme. Vitòria i Girona fa temps que van començar amb una aposta similar però ens superen de molt. I el Vila-real va pujar a Segona A el mateix any 1992, en el qual va superar el Girona a la lliga d'ascens. Dues realitats contra el rol de la nostra inèrcia.

Música / To Build A Home # Cinematic Orchestra

Agraeixo el suport que ens ha donat avui Jordi Bosch al projecte de l'Associació STIC.CAT i els reptes que pretén iniciar amb l'impuls dels Premis Blocs Catalunya. Serà el 10 d'octubre i des de Girona. Un projecte "transversal", tal com ho ha qualificat, i que ha lloat per "la necessitat d'enfortir el territori". És la primera iniciativa que ens posa a prova a tots i totes qui en formem part d'aquesta associació, però que tenim ganes de potenciar encara més a través de reptes que englobin la societat i les TIC amb vincles amb l'educació, la cooperació, la innovació i el coneixement. Amb la xarxa com nexe. Bosch ha mostrat una predisposició i unes ganes de potenciar aquestes inèrcies que és d'agrair per als qui, per primera vegada, seuen a una taula per dialogar amb els representants del seu govern. En el fons, per parlar amb el seu país i tenir ganes de fer més coses per dinamitzar-lo. Un pas endavant amb els preus i les crítiques que això provoca. Però pesen més les il·lusions.

Sempre recordaré la primera conversa a Girona amb Cristina Alsina i l'empenta inicial que ens va donar. Després tot ha estat intentar avançar per fer realitat el que pensem que ens engrandeix a tots i totes. Noms com Cristina Alsina, Miquel Poch, Anna Pagans, David Plana, Montse Palma, Jordi Martinoy, Carles Mundó, Joan Manuel Tresserras, Lluïsa Faxedes, Jordi Bosch... a persones com Quim Curbet, Dídac Lee, José Antonio Donaire, Àlex Sáez, Miquel Duran, Carles Puigdemont, David Mascort, Camil Ros, Saül Gordillo, Àlex Hernández...

Música / What's Going On # MTV All Stars

PD: Una vegada més... El món a RAC1. I van...

O el grup Prisa o Jaume Roures. Aquest sembla que serà el destí d'El Periódico, si finalment es confirma quin dels dos grups de mitjans l'acaba comprant. El més ben situat és, des de fa dies, l'empresari extremeny Alfonso Gallardo, que seria el pont que utilitzaria el grup Prisa, abans de decidir quins productes es queda entre el diari i les revistes. Mal presagi si finalment és un empresari andalús qui, finalment, compri una gran aventura periodística nascuda a Catalunya. Però també és un mal indicador que siguin Prisa o Roures els nous mandataris degut a l'acumulació de mitjans que es crearà tant a Catalunya com l'Estat. Ja sabem que els grans empresaris són els que es dediquen a comprar i no invertir des de zero, però en temes relacionats amb la informació i la llibertat d'expressió és molt perillós que, fins i tot, es quedin la pròpia competència per així no tenir rivals en el mercat.

Música / No Woman, No Cry # Fugges

PD: La relació de Google i Marco Polo segons Bernard Girard.

PD2: Més esperances: el català avança a l'Estat francès.

D'ençà que es va crear el bloc de la Mireia, aquest ha estat un fenomen a la xarxa durant més d'un any (Vilaweb i Avui). Una idea d'un matrimoni de la Franja que ha sabut jugar amb encert entre l'anonimat i la barreja de l'erotisme i el patriotisme catalanista. Una dosi que li ha permès connectar amb els internautes i blocaires fins a sortir, al final, de l'armari, tal i com els va succeir a partir de l'entrevista a COM Ràdio, el 3 de maig passat. El seu bloc ha tingut milers de visites i constants seguidors que han esperat fins saber qui s'amagava rere la Mireia. Després de molt temps de rumors, al final la parella ha donat la cara i avui presenten el llibre a Barcelona. Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos) ha acabat editat per la curiositat que ha generat a la xarxa, quan en realitat el que ells feien era observar-nos a través de dosis d'imaginació, sexe i política. Sort Mir i Manel!

Música / Falling Down # Scarlett Johansson

PD: Coldplay actuarà de franc a Barcelona el 17 de juny. Londres, Nova York... i ara Barcelona.

PD2: Brillant final de trajecte de l'Akasvayu a Badalona. L'orgull d'una estructura de club que ara ha provocat un debat sobre la seva continuïtat degut als deutes acumulats amb Hisenda. El nou repte econòmic també posa a prova un projecte de 20 anys de bàsquet a l'ACB.

PD3: Reacció al·lògica al BDigital Global Congress: Mozilla acusa Microsoft de tenir greus problemes de seguretat.

PD4: Final anglesa de la Champions a Moscou: Manchester-Chelsea, a Sky Sports i BBC Sports.

PD5: De Repsol a Pestol, by Baimorali.

Ahir al matí vaig anar a veure el que potser serà el darrer partit de l'Akasvayu a l'ACB. La majoria de veus, en la distància curta, són molt pessimistes. El president de l'entitat, Josep Amat, està disposat a continuar, però el problema és trobar un patrocinador que doni garanties al projecte i que sigui capaç de fer front al fort deute històric amb hisenda. Però tot i això, els jugadors van fer un partidàs per superar el millor equip de la lliga i van aïllar-se dels problemes. Un reconeixement a tots ells: jugadors, tècnics, directius i treballadors del club. I demà els espera Badalona.

Ara que hi ha projecte esportiu, quan es compleixen els vint anys del club a l'ACB, s'ha arribat al límit de la bombolla econòmica i com si fos un paral·lelisme amb la construcció, l'entitat es desinfla. Però, aquesta crisi també posa en evidència l'esperit de la ciutat per liderar aquest repte ja que, en altres moments, sempre va sorgir la figura de l'alcalde Joaquim Nadal per apostar fort. Palau-sacosta, Fontajau i ara, el futur seria anar a Vilablareix i construir un pavelló amb complex comercial. "Però el llistó es troba massa alt i els deutes són massa grans", diuen. I tenen raó. Però ja m'agradaria veure si això hagués passat deu o quinze anys enrere, amb Nadal a la Plaça del Vi i un empresari gironí com Joaquim Vidal. És cert que el club pot caure, però aquesta derrota esportiva també posa en joc la moral d'una ciutat i el seu esperit emprenedor per ser més competitiva. Perquè sinó, així, què hem fet fins ara a Girona? Als gironins sempre ens ha de quedar el Barça? O podem ser capaços de tenir un club tan competitiu com el Perpinyà de rugbi a França?

El presagi del bàsquet va tenir continuïtat, a la nit, amb l'entrevista a Laporta al TV3. El president del Barça va demostrar, una vegada més, el seu encant com a orador però ha perdut credibilitat. I ho sap, per això va admetre errors. Ara ja té detractors i el model futbolístic i la trajectòria de les seccions no juguen al seu favor. A més, ell mateix es va posar la soga al coll quan tots sabem que el seu projecte s'acaba en aquest segon mandat. Però té ganes de lluitar i presumir, perquè anit, va voler camuflar les seves ànsies tot i que ha perdut l'àurea d'aquell president que sempre es volia comparar al Manchester United en tot. El Barça desgasta i, la veritat, malgrat el seu encant i la sort que li desitjo, anit va recordar a una versió més que nuñista, quan anava a TV3 en els mals moments.

I, per cert, lamento que l'entrevistador Xavi Torres, que té categoria per tirar amb bala, no aprofundís en els dos grans temes de futur: el cas Sandro i el seu possible salt a la política. Tot la resta, ja entrava tot dins dels plans d'uns i altres.

Música / Aicha # Outlandish

Sóc parcial en aquest tema, ho reconec d'entrada. Però encara no entenc com poden haver diferents punts de vista entre les valoracions del Síndic i les del conseller d'Educació sobre l'informe de la segregació escolar a Catalunya. Un mèrit, si es té en compte l'esforç que fan cada anys els mestres per intentar fer front a la immigració a l'aula. I un desmèrit si es valora que Salt és el municipi de Catalunya on hi ha més alumnat estranger als centres de primària públics. O sigui, del 12,9% del 2001 s'ha passat al 47,1% del 2006. És evident que aquest percentatge ha anat en augment en relació amb l'increment de la natalitat entre els immigrants residents al municipi, però si aquesta dada creix, significa que hi ha un desmèrit en relació a la tasca que ha fet Educació per corregir aquesta xifra. I la dada és espectacular! Gairebé el 50% dels nens són immigrants quan hi ha escoles, a només quatre quilòmetres de distància, que estic convençut que no arriben ni al 5%.

Per tant, es demostra que en el nostre sistema hi ha guetos escolars i aquest era uns dels grans reptes de l'educació del nostre país i que sempre es proclamava que es volia evitar. Sempre amb el referent sempre de l'Estat francès en relació a aquest tema i posat com a mirall de futur el sistema d'ensenyament nòrdic. I em sap greu, especialment pels mestres (sacrificats a l'ombra), Salt (molt sol en aquesta lluita) i que després d'un canvi de govern, ara progressista i d'esquerres, no hagi canviat com s'esperava, quan l'ensenyament ha de ser una de les grans prioritats del país. I hem de reconèixer que CiU va cometre errors, però Mas l'ha va encertar durant l'entrevista amb Terribas, quan va declarar que “cal que es prenguin decisions serioses, que els directors tinguin autonomies reals i més recursos”. I si tenim una llei d'Educació que navega i som a la cua d'Europa en inversions i resultats, el pla de xoc és indubtable: més recursos i més autonomies pels centres.

Música / Saving My Face # KT Tunstall

PD: Bona iniciativa a la xarxa: la Generalitat és el primer govern de l'Estat amb un canal propi a Youtube.

PD2: Dimarts arriba el BDigital Global Congress a Barcelona. Deu anys ja d'un bon projecte.

PD3: Steve Jobs a la revista Esquire d'aquest mes.

El PP i CiU necessiten saber quin és el full de ruta que han d'aplicar en aquest període d'oposició, tant a l'Estat com a Catalunya. Els populars afronten una remodelació, amb un clar gir al centre que s'ha demostrat amb un acord amb el PSOE en aquest atemptat mortal d'ETA. Mesos enrere hagués semblat impensable, però després de la segona derrota electoral de Rajoy, l'ala dura del partit no accepta aquesta aposta més neutre i pateixen greus saccejades internes com la recent de María San Gil. I les que vindran...

Per la seva part, Convergència també necessita enfocar quin és el perfil que vol tenir després del Congrés d'aquest estiu: si marca una clara línia política, amb una aposta decidida pel sobiranisme, o bé espera una crisi al segon tripartit. Peix al cove o arriscar amb valentia. En globlal, la situació no és gaire esperançadora per als dos partits i la causa és que no han aconseguit governar. Tenim la dreta real a l'oposició. La lluita pel poder provoca victòries o derrotes i, quan no s'obté el triomf, és molt possible que es pateixin crisis internes que apareguin als mitjans de comunicació. Les mateixes diferències i pugnes "a la cuina" les poden tenir els partits que governen, com ara el PSC i el PSOE, però és més fàcil que quedin lluny de l'escenari mediàtic.

Música / No estés triste # Manolo García

PD: Cristina Alsina ja és a Twitter, com també Esquerra independentista. Més comunicació!

PD2: Els Premis Blocs Catalunya ja tenen més de cent inscrits. Més motius d'esperança amb vista el 10 d'octubre.

PD3: El president del Parlament, Ernest Benach, també és a Facebook. Les xarxes socials 2.0 cada vegada estan més esteses en el nostre país.

El president de la Generalitat ha fet una mostra mediàtica aquest cap de setmana de l'aspiració de Catalunya en temes de finançament. Una reivindicació necessària, pendent i històrica, encara que sigui en temps de desacceleració econòmica. Vostè President té tot el dret a exigir, només faltaria!, i té el suport moral dels catalans que sempre tenim més aspiracions respecte el que donem i després rebem de l'Estat. De raó no li'n falta i té bones credencials: el PSC va contribuir molt el 9-M a la victòria de Zapatero i això sempre s'ha de pagar en política. I a més, hauria de tenir l'avantatge de negociar amb el mateix partit que governa Catalunya.

Però per contra, que a l'Estat se li reivindiqui poder i diners sempre és una qüestió que posa en dubte el sistema de governabilitat. I posar en evidència el nucli del poder, per retornar més a Catalunya, ja sabem que després genera desaquilibris i s'ha de compensar la balança. La mentalitat de la post-transició encara és la del "café para todos". I per això, governi qui governi, ningú està disposat a què es doni més a Catalunya, ja que després és la resta que rep menys.

Música / You Go To My Head # Diana Krall

M'han agradat molt els nomenaments de Salvador Alemany, com a president del Cercle d'Economia, i Mònica Terribas, com a nova directora de TV3 (l'enllaç de la recent entrevista a La Nit al Dia). Perfils professionals necessaris al nostre país per fer-lo avançar en temps que hauria de ser una exigència la millora, l'esforç i el sacrifici però quan, per contra, la majoria de programes de televisió ens inunden de triomfadors que volen saltar a la fama a través d'un programa concurs. Són els estereotips que reben els nostres fills i que ens produeixen un xoc als pares que els volen educar amb l'esperit de lluitar per a un futur millor. Per a ells, per al conjunt de la societat, i per al país. Perquè a vegades penso que són els nouvinguts els qui traslladen molt millor que nosaltres els valors als seus fills perquè lluitin per integrar-se i sàpiguen que cal esforçar-se per ser competitius.

I quan els adults ens sentim recompensats amb empresaris del nivell d'Alemany i comunicadores tan preparades com Terribas, encara penses que val la pena continuar lluitant. I pensant en Catalunya, el nostre país, que necessita impulsos en temps de descrèdit de la política i una desacceleració econòmica.

Música / It's Raining Again # Moby

PD: M'agrada que el Parlament obri les seves portes durant tot l'any.

PD2: Les jornades iCites a Villa Candelaria. Un bon referent.