Les imatges són de la celebració d'anit per la victòria contra Rússia i l'accés a la final de l'Eurocopa contra Alemanya. Són similars a les que vaig veure en tornar a casa després del partit. En el fons, vaig sentir enveja. Per què no reconèixer-ho. Alguns dels aficionats, fins i tot, els vaig identificar. Són coneguts, catalans nascuts a Girona i de pares d'origen andalús. Tenen entre 30 i 40 anys. És la segona generació 100% catalana que ahir va sortir al carrer a celebrar la victòria. Alguns vaig veure que havien plorat i d'altres, duien la bandera enganxada al coll. I no em va sorprendre.

Ara, l'espanyolisme passa dies d'eufòria. Vist amb distància, és com un sentiment estrany, de com si governés el PP. Quan semblava que amb Zapatero arribaria el model de les autonomies ens trobem igual d'encallats després de quatre anys. I a més, veient aquesta dosi d'espanyolisme que fins ara només arribava amb el tennis, la Fórmula 1 i el bàsquet. L'esport, una vegada més, uneix i no és fàcil entendre-ho a Catalunya després de tants anys d'esforços i frustracions. De fer les coses bé i malament, però d'inversions i diners perquè Catalunya avancés amb el temps. I ho fem però estem en terra de ningú. Per què, quin gran objectiu tenim ara, a quatre anys vista, per exemple? Mentre identitàriament els catalans existim, ideològicament estem molt fracturats, i alhora veiem com l'espanyolisme no té dubtes: español i del PP o español i del PSOE.


Música / Hymn to Red October # Russian Red Army Choir

PD: Ibarretxe veurà aprovat avui el pla de consulta sobre el dret a decidir. Un pols més contra Madrid.

PD2: Sandro Rosell deixa de ser el tapat. Després de la feina bruta de Giralt...

PD3: El projecte de l'artista danès Olafur Eliasson a NYC:
Watery dimensions.

5 comentaris:

català i gironí ha dit...

Jo em sento català al cent per cent, però no entenc perquè hem de renegar de també sentir-nos espanyols. No veig la incompatibilitat, és una realitat i punt. Som ciutadans del món i sentir-se espanyol i català no crec que sigui res que ens hagi de sorprendre.

Tona ha dit...

Com bé ha dit avui en Joan Julibert (?) als Matins de TV3: qui no es consola és perquè no vol. El primer gol: Xavi (jugador del Barça); el segon gol: Güiza (jugador del Mallorca); el tercer gol: Silva (jugador del València). Tot queda dins els Païssos Catalans (un altre dia debatrem si encara existeixen..., però de moment). I no oblidem el gran "pase" del català Cesc Fàbregas...
En fi, el que he dit: qui no es consola és perquè no vol.

Anònim ha dit...

No són res més que basura espanyola. Morts de gana que aviat estaran tots a l'atur. Fills de morts de gana que sort que van venir aquí perquè s'haguessin les pedres d'Andalusia. Torejaven cotxes amb banderes espanyoles? Amb això volen esbravar-se perquè es passen tot lo puto dia obeint i dient "sí senyor" a l'amo que és català. Molt "viva españa" i després a tornar a currar de manobres o del que sigui per quatre putos xavos per veure si amb la Paqui (caixera del caprabo) poden comprar un pis a Vilaroja.

Alfonso ha dit...

Cuando ganemos la copa ya no sé que vas a decir sobre España. Creo que los catalanes tenéis un grave problema porqué estáis en fase de exterminio y no lo aceptáis. Así que vuestra rabia todavía delata más vuestra impotencia. Suerte con Alemania chico pero va a ganar España y lo vamos a celebrar a lo grande

Anònim ha dit...

Alfonso en fase d'extermino estàs tu, però d'exterminio mental i psicològic. La gana que tu i els teus heu passat durant tant temps t'ha afectat el cervell. Potser guanyareu a Alemània però et recomano que no volgueu ridiculitzar els germans. Els espanyols heu viscut durant temps de la sopa boba dels fons estructurals pagats per Alemània, sort d'Alemània que us donava treball perquè aquí només rosegaveu pedres i sort de la Legió Condor d'en Hitler perquè si no haguessiu perdut la guerra. Quan més amunt pugeu, de més amunt caureu.