Juga la selecció espanyola aquesta nit contra Rússia, en unes semifinals de l'Eurocopa que s'han mediatitzat perquè ja interessa despertar aquest sentiment d'espanyolisme al conjunt de l'Estat. I aquest bàlsam és, a més, oportú per la crisi econòmica que s'ha generat i s'intenta dissimular. És com un doble joc a la realitat, és com mirar el cel per no tocar de peus a terra... serà allò de la sort de Zapatero? Però quan hi ha aquesta eufòria desbocada d'espanyolisme és quan més tens la sensació d'estar nedant contracorrent, fins i tot, a casa nostra. Potser, als catalans, ens hauria de fer igual avui què fa la roja quan no juga Catalunya, però no existeix aquesta indiferència. El dilema va en augment.
Però ara toca viure aquest contrast, almenys fins d'aquí dotze hores. I pot arribar a diumenge, en la possible final contra Alemanya. Però la febrada futbolística és només un dels mals que està patint el nostre país. Mediàticament, poques alternatives hi ha en català a tanta eufòria espanyolista. I no parlem de futbol sinó de periodisme, cinema, literatura, arts, economia, educació, vídeojocs... estem tan influenciats que ja ens va bé. I és així perquè molts s'apliquen una teoria basada en l'economia personal i no en la ideologia de país. I mentrestant, subsistim, governi qui governi.
Però ara toca viure aquest contrast, almenys fins d'aquí dotze hores. I pot arribar a diumenge, en la possible final contra Alemanya. Però la febrada futbolística és només un dels mals que està patint el nostre país. Mediàticament, poques alternatives hi ha en català a tanta eufòria espanyolista. I no parlem de futbol sinó de periodisme, cinema, literatura, arts, economia, educació, vídeojocs... estem tan influenciats que ja ens va bé. I és així perquè molts s'apliquen una teoria basada en l'economia personal i no en la ideologia de país. I mentrestant, subsistim, governi qui governi.
Música / Я так люблю тебя # Дима Билан
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada