ERC: l'hora de la veritat


Ha arribat l'hora. Esquerra afronta el Congrés en clau interna i només la inèrcia del propi partit ha generat aquest final a la dinàmica que es va anar creant en els darrers anys. Puigcercós és qui sortirà victoriós, però s'enfronta a l'oposició del sector Carod i a l'esperit de renovació que representa Carretero. El poder, l'alternativa o la veu de la consciència. La gran rivalitat del tàndem Puigcercós-Carod era evident en el si del partit,i potser aquest cap de setmana suposarà el final d'un trajecte, que s'ha traduït en bons resultats electorals però, al mateix temps,ha desorientat la militància. I entre aquesta cúpula que defensa els acords amb el PSC per tenir un govern d'Esquerres a la Generalitat, hi ha la reivindicació de Carretero, que lidera els qui defensen la puresa d'un partit que ara sobreviu a la dinàmica d'un govern.

I serà el conjunt de la pròpia Esquerra que decidirà per quin marge de solidesa guanya Puigcercós, quin pes pot tenir l'ala Carod, quina importància pot tenir el deixeble Uriel i fins on pot arribar la sacsejada Carretero. I els rivals, tant el PSC com el CiU, a esperar. Per molt que ERC defensi la regeneració interna que suposa aquest Congrés, els rivals és evident que desitgen una trencadissa. Però en el fons, ERC no només posa a prova el futur del partit sinó la rellevància del catalanisme. I la seva significació entre unir o desunir ERC. De fet, una mostra més, de les fractures que pateix actualment.


Música / En un instant # Gossos

PD: Els Celtics comencen la sèrie amb 1-0.

PD2: El dilema d'Obama: Clinton de dos, si o no?

PD3: Sempre patint les males influències. No m'imagino que el cas d'Air Berlín pugui passar a la inversa amb els empresaris dels Països Catalans.

PD4: Tour de force entre l'Akasvayu i l'Ajuntament de Girona
sobre la continuïtat del club a l'ACB.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Com sempre, Eduard, quan parles de política, uses la teva filosofia de no mullar-te. Per llegir això, ja tenim la notícia en els diaris.

Anònim ha dit...

Em petaré de riure si guanya en Carretero perquè els explotarà a les mans.

Vida quotidiana ha dit...

No és el primer cop que l'amo d'Air Berlin es destapa amb unes declaracions d'aquest tipus (per cert, ningú ha comentat que eren força despectives envers els mallorquins, als quals pràcticament titllava de morts de gana). De fet, l'any passat ja va guanyar el títol de "Dinosaure de l'Any" per unes declaracions similars sobre el canvi climàtic.

De tota manera, el problema de fons és un altre: no se'ns pren seriosament. I, desgraciadament, raons no els en manquen