Intueixo que Esquerra té un problema seriós més enllà de si Carod o Puigcercós són els líders visibles del partit. Cervell o muscle, ideologia o acció, tal com se'ls ha classificat, no poden definir, gairebé a mig mandat, quin ha de ser l'acord de coalició en el govern de la Generalitat. No entenc com el partit no s'estructura més enllà del dirigent que pugui pilotar l'aparell perquè, indubtablement, aquesta incertesa dóna més poder als socialistes. Montilla governa i al mateix temps veu com els seus socis es fracturen. Per això governa amb la comunicació emocional a favor. I el tripartit hauria de ser tot un pacte, però com que rivalitzen per l'espai polític d'aquí venen les esquerdes i, com sempre, els dèbils són els qui tenen més a perdre. I el mateix li està passant al PP, que amb la derrota del 9 de març, està posant en qüestió tot el seu model d'alternativa quan deixa escapar una gran protagonisme a través de la crisi econòmica. És el desgast de quatre d'oposició, tot i tenir més de deu milions de vots.

En la mateixa línia es troba la
Unió Europea, després de tantes entrebancades en els darrers temps: França, Holanda... i ara el "no" d'Irlanda! El problema de la UE no són els estats que puguin donar suport o no al nou full de ruta, sinó la manca de lideratges clars que puguin donar un nou rumb a l'aliança de països. Els estats tenen influències però, perquè els ciutadans aprovin o no quins han de ser els objectius principals, també es necessiten polítics de prestigi i renom per projectar-los. A grans objectius, grans perfils. Per tant, el missatge comunicatiu, encara que encertat, també necessita més que bones esperances de futur.

I el mateix ha passat en el
Barça. La directiva ha canviat d'estratègia comunicativa perquè s'ha sentit molt pressionada més enllà dels mals resultats. Ha hagut de ser una moció de censura perquè la comunicació del club canviï i el president Laporta entengui que l'afició, de personalismes, ja en va tenir prou amb el de Núñez. Laporta ha complert els objectius que es va proposar però des de la victòria de la Champions, el club ha fallat en els missatges a l'afició. Especialment, en com gestionar l'estructura de la plantilla que, ara, tot quedarà en mans de Pep Guardiola perquè la junta ja no es vol cremar més. El cicle s'acaba i es vol sortir del club amb un cicle positiu.

Música / Déjame vivir
# Jarabe de Palo

PD: L'amic
Àlex Hernández, com a bon paracaigudista, començarà una nova etapa professional després del PSC. Li desitjo molta sort perquè se la mereix.

PD2:
L'Àrtic en el moment actual.

PD3:
La seu de l'Institut Europeu de Tecnologia que volia Sant Cugat es construirà a Budapest.

PD4:
Gran mèrit de Digital Legends, que s'ha convertit en la primera desenvolupadora catalana que fa jocs per l'iPhone.