Joan Puigcercós ha aconseguit el gran ascens que feia temps que anhelava.De moment, és el partit, però el seu entorn més proper sap que el seu somni no acaba aquí: el gran repte és la Generalitat.Allà és on hi ha el seu Sant Greal i ara el seu nucli dur s'ha preparat a la seva mida per intentar l'assalt final.
De moment, el bipartidisme amb el PSC, més PSOE que mai, no li ha donat prou futur al seu partit i ha provocat més crítiques i divisions internes de les esperades. Al final, han arribat les conseqüències i Puigcercós té el mèrit d'haver sortit victoriós. Però també té ara més enemics. I en aquest procés intern i extern es troba la "nova" Esquerra de Joan Puigcercós. L'arqueòleg que somia amb el Sant Grial i que ja té moltes ferides de guerra i perseguidors que volen que quedi encallat a mig camí.
Música / Perfect Day # Lou Reed & Luciano Pavarotti
PD1: El Girona FC obté un ascens històric a Segona A després de massa anys. Com ha canviat la dinàmica en molt poc temps! I ara el repte hauria de ser el de no caure en la mateixa trampa que el bàsquet. Un mèrit d'aquesta plantilla i la directiva, i un reconeixement a tots els qui van creure en el club quan jugava a tercera divisió, especialment a la família Roche.
PD2: Guanyen els Lakers. 3 a 2 pels Celtics i Boston decidirà.
PD3: Jazzpera. Música i records familiars.
Etiquetes de comentaris: Política
5 comentaris:
Indiana? Puigcercós no es mereix tal denominació positiva. És un polític que no sap pactar, és evident.
Més d'ERC ja no pots ser amic Eduard. I jo que et feia socioconvergent.
Més d'ERC ja no pots ser amic Eduard. I jo que et feia socioconvergent.
Jo no em fiaré mai d'aquest metro-pagès del Ripollès
El que busca en Puigcercós és popularitat. Quan ja sigui prou famós es farà del PSC i deixarà ERC per la cuneta.
Publica un comentari a l'entrada