Estimat Joan

Publicat per Eduard Batlle a 7:29:00 a. m.

Sovint sents la por o el respecte de no saber trobar les paraules apropiades per expressar el que vols dir. I en aquest cas, encara és més gran quan s'evoquen tants sentiments de la infantesa. Són des de quan entrava a casa vostra amb la mare o l'àvia i, durant aquelles hores, sempre em divertia més si em trobava a algú de vosaltres. Perquè les habitacions buides eren sinònim d'avorriment. En Jordi i la Isabel eren els més divertits i tenien ja, aleshores, un caràcter diferent al teu i al de la Pili. Però quan algú em preguntava qui era el meu preferit de tots quatre, sempre contestava que en Joan. I va ser la mare la que va traslladar aquest afecte per a tu perquè em deia que t'estimava com un fill. I sabem perquè.

Amb el temps, ens hem anat retrobant perquè Girona és petita. I Llafranch, és a prop. Sempre, des de la distància, he desitjat que al meu preferit li anessin bé les coses. El meu afecte continuava intacte. La família, la feina, la política... Mai em podia estar de preguntar per tu a la gent que et coneixia perquè tenia massa records acumulats i els sentiments de la mare. I ara, no és fàcil sentir aquest buit, però ens queda el teu gran afany de superació i el record de la teva persona. Per a mi, encara ara existeix: quan sovint passo per davant de casa vostra, on encara hi ha aquell petit i vell drac de fusta a la façana, no puc evitar pensar en la vostra família i el meu preferit. I res canviarà ara. És per això que et desitjo molta sort Joan i espero que el destí em permeti que algun dia ens podem retrobar.

Música / River of Sorrow # Marc Almond & Antony And The Johnsons

PD: Articles a El Punt, el Diari de Girona i al bloc de Carles Puigdemont.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)