Bloc de l'Eduard Batlle

Penya-Madrid ha estat com una final. Espectacle blanc a l'inici i bona resposta dels badalonins en el tercer parcial. Triple antològic de Rudy i partit molt lluitat sota les anelles. Partidàs de Jagla i és un duel de 6.25m. Bullock i Smitch no fallen i lideren els blancs. El públic està dividit i se senten càntics catalans contra veus espanyolistes. Al final és jugarà l'enfrontament que no volia el públic: amb la Penya. Vitòria volia el gran rival de sempre per tenir una victòria encara més sonada. Però la Penya juga el bàsquet més espectacular!

El Bilbao té molt mèrit. Ha caigut amb molta dignitat davant el TAU. El 68-66 reflecteix l'esforç contra un rival superior i que jugava a casa. El Buesa els ha ajudat i l'espectacle de les grades és únic al País Basc. Complerts els pronòstics és l'hora de la Penya-Madrid. Un altre partidàs. El públic demana els blancs a la final perquè la Copa és això: la festa del bàsquet i la màxima intensitat a la pista.

Llegeixo als diaris locals la futura transformació de la zona esportiva de la ciutat, que avui respira bàsquet i rivalitat amb Bilbao. Gasteiz és superior en bàsquet, però els bilbaïns estan fent una excel·lent temporada. Tothom busca entrades i no sé que poden costar a la revenda i es veu que els xats d'Internet treuen fum. Em desplaço amb l'autobús de l'ACB, on els aficionats de la Penya estan eufòrics. Com es nota que tornen a ser un equip guanyador!

Passejant pel Casc Antic de Vitòria, desprès d'una nit de bàsquet, un matí de sol lluent i de gent per tot arreu. Caràcter basc. Diners, edificis, bars i pinxos.
Se senten les converses dels grans i els petits, mescla indestriable de la gent del país amb els que hem vingut a la Copa del Rei, catalans molts, i d'arreu de la pell de brau. Dilema d'identitats, com sempre, mirall dels catalans en els bascos i viceversa.
Davant d'un xiquito i un pinxo, la realitat ens mira des de les parets.

Sopar amb l'Albert a base de plaers del País Basc. Local petit i envoltats d'aficionats i exjugadors que no conec. Després festa a Rio i van arribant els membres de l'expedició gironina: Jordi Puig i Trifón Poch, primer, i més tard vénen Santi Sardà, Jofra, Sáez i Maceiras. Alguns Gin Tonics i un estat de contrast entre la derrota i l'ambient, amb cares alegres entre els noctambúls de la Penya i el Tau. Però la copa té això: uneix aficions de dia i de nit i és guanyi o es perdi.

Vitòria s'ha transformat en la línia de les ciutats modernes que volen ser competitives. A nivell estatal té força indicadors similars a Girona. Agraden. Som al cèntric hotel Ciudad de Vitòria i em trobo al hall i l'ascensor el mític Emiliano, una glòria del bàsquet. Mentrestant juga la Penya i espero que guanyi al Pamesa. Anem al pavelló a veure el final de la tercera semifinal. Després l'Akasvayu. Abans hauré desitjat a l'amic Antoni Maceiras, el crack del club fora la pista.

Dinant amb l'alcaldessa Anna Pagans i els regidors Isabel Salamaña i Josep Maria Jofra. Som a La Vieja Bodega, a Casa la Reina. Parlem de Girona amb un bon dinar a taula, amb una sorprenent cambrera de Granollers, que ens atén amb gràcia. Una reserva que té un mèrit: Albert Carreras. L'alcaldessa comença a rebre trucades al mòbil per saber on és.

Tres hores i mitja per travessar el país. Escoltant Bruce i pensant com transformarà l'Expo a Saragossa. I si els Monegros seran Las Vegas de butxaca. Com era d'esperar el regidor Jofra defensa el nou pavelló a la Devesa. Parlem amb l'alcaldessa Anna Pagans per saber com li va. Desitjo sort a Maceiras per sms.

El refredat em deixa inactiu unes hores. El despertar encara costa mes. I llegeixo al bloc Memòries del burxeta que vindrà el nunci a Girona, amb una estada de tres o quatre dies. Li faria tantes preguntes... Sobretot, les actituds de les església espanyola en els darrers anys i el per què de les posicions d'aquestes últimes setmanes.

Cafè inesperat amb Àlex Hernández, cap de premsa del PSC a Girona, que serveix per reanimar-se. La campanya va aganfat forma i les maquinàries recorren el territori a corre-cuita. Esgarrapar vots per intentar arribar al tercer diputat i que no caigui a mans del PP. M'agrada com retrata el panorama amb una visió més periodística que política. Com hauria de ser. Però no tothom té el mateix pensament i la majoria prefereixen ser més exèrcit.

Escolto a L'oracle. M'agrada la participació i la visió de Najat El Hachmi, la recent guanyadora del Premi Ramon Llull. Una veu i un pensament per trencar l'oasi tertulià.

I a la plaça Catalunya parlo amb Víctor Sada, que està en un gran moment de forma. Està animat i m'avisa que va a l'entrenament i després l'equip gironí marxarà a Gazteiz. Aquesta tarda comença la Copa de Rei, un espectacle esportiu que és una referència a l'Estat com a model organitzatiu. Demà tindré la sort d'anar-hi amb tres amics més i gaudir l'espectacle del bàsquet. Com en temps d'estudiant en finals com Saragossa, Munic, Ginebra, Pau i Grenoble. Ara, però, a favor del CB Girona.

Música / Sara Smile # Joan Osborne

Intento seguir el Superdimarts però la nit és llarga. Són un conjunt d'eslògans i unes campanyes cada vegada més professionalitzades per exportar models molt personalistes. Frases mediàtiques i lideratges que són valorats com herois per conduir un país. La pugna entre Obama i Clinton és espectacular i la maquinària s'esforça per obtenir el mateix espai electoral. Per això, trobo superficial quedar-se amb la condició del color de pell i el sexe. La competència per trencar els empats tècnics són engrescadors.

Crec que Zapatero i Rajoy cada vegada van més en aquesta línia, però de moment és només el candidat socialista el que intenta imitar la posada en escena nord-americana. Som mediterranis i als EUA fa anys que ens guanyen en premiar els lideratges i la figura dels guanyadors. Aquí, com si ja fos una raó de ser, tendim a la flagel·lació i la crítica constant sense valorar les persones que es projecten per fer una societat millor. Són més competitius, amb el rics que això comporta, però al menys no s'amaguen a les cantonades per criticar i destruir. Ens agradi o no, posats a triar models, cada vegada més em quedo amb les llistes obertes i la competitivitat nord-americana abans que la destrucció mediterrània.

I parlant de lideratges, Pau Gasol debuta amb els Lakers, fa un partidàs, i demostra els estereotips que persegueix la societat nord-americana. Ídols per sempre encoratjar la societat més potent del planeta.

Música / Our Country # John Cougar

PD: Agraeixo els suports i els ànims per al repte de l'Associació STIC.CAT amb els premis BLOCS CATALUNYA. I el referent Partal, sempre respon. La presidenta Trini Milán serà dissabte a L'internauta.

PD2: Xuclà va saltar anit al quadrilàter, tot esperant trobar-hi algú per fer més competitiva la candidatura de CiU. De moment, escalfa els punys sense poder colpejar l'adversari.

PD3: Trobada amb Anna Albar. Reservada amb els seus plantejaments, no vol ser motiu de polèmica sobre el futur de la Devesa a Girona. Avui comença FiraRebaixa, un indicador més per valorar els efectes de la paràlisi.

PD4: Els rumors es confirmen. Roche no vol serguir a la Federació Catalana de Futbol. Grans transformacions que han trobat massa pals a les rodes, però això sempre els amics l'han animat. Ahir ho feia per telèfon. El futur semblava que passava per Madrid, com a substitut de Villar, i ara ja el col·loquen amb Sandro Rosell al Barça. Temps al temps.

Esquerra va ser anit el primer partit de les comarques gironines en convidar un grup de blocaires per analitzar el fenomen d'internet en la nova societat del coneixement. Va ser una intereacció real i no virtual, però producte del nou procés de comunicació que es pot generar entre la política i els internautes. Francesc Canet, Joan Puig i Miquel Bofill van escoltar la visió de blocaires com Quim Curbet (lúcid com sempre), Guillem Alsina, Pau Canaleta, Carles Ferrer, Narcís Sastre, Camil Ros, Dolors Bassa i les aportacions de Manel Mesquita, editor d'El Dimoni de Santa Eugènia de Ter. Va ser una pluja d'idees que tanta falta fa a la política sobre la democràcia digital i com un polític pot apropar-se als seus seguidors i militants més enllà dels blocs puntuals de campanya. I un referent, com sempre, són les eleccions als Estats Units.

I la recomanació dels convidats va ser que si els blocs han de començar avui, com serà el cas d'una candidata, i ja han de morir el 8 de març "és que no tenen sentit". Idees, reflexions, opinions i un diàleg enriquidor provocat per la nova cultura informativa de la política. Un mèrit gestionat per Josep Maria Aguirre.

Música / Voldria aprendre # Gerard Quintana

* Un optimista veu una oportunitat en tota calamitat, un pessimista veu una calamitat en tota oportunitat *

PD: Dinar amb un grup d'amics i Antoni Maceiras. La copa es juga aquest cap de setmana a Gazteiz i, de moment, el director general de l'Akasvayu està animat i vol lluitar contra el típic derrotisme i les estadístiques. La moral necessària per començar a guanyar els partits abans de disputar-se.

Va comentar aquest vídeo un amic que treballa a Madrid durant un sopar tertúlia recent amb Francesc Homs a Girona. Ara ja tenim la prova del delicte. Que hi sigui Sergio Ramos em sembla molt bé i respectable però que hi surtin Cesc Fàbregas i Carles Puyol ja em preocupa més. Ser utilitzats i participar en els missatges espanyolistes de publicitat corporativa té un significat. I si s'accepta el missatge més enllà dels terrenys de joc, no valen mitges tintes. La campanya de Nike per a la propera Eurocopa 2008 no té res d'esportiva sinó la finalitat d'enaltir el patrotisme d'un estat dominador i que apel·la a l'orgull de Ser español ya no es una excusa, es una responsabilidad. Començant pels seleccionats catalans que són utilitzats de conillets d'índies, de fet, com va passar amb Pau Gasol a l'Eurobasquet de Madrid.

Música / Savin Me # Nickelback

L'associació STIC.CAT, fundada per un grup de blocaires catalans, ha anunciat la creació dels primers premis de blocs en català, els premis BLOCS CATALUNYA. L'entitat preveu que el lliurament dels guardons es farà a l'octubre en un gal·la a l'Auditori de Girona. La proposta vol "donar encara més visibilitat al català a Internet, on és una de les llengües amb més usuaris", ha destacat la presidenta de l'entitat, Trini Milán.

La finalitat d'aquests guardons és fomentar la participació i la divulgació dels blocs en català de la xarxa. "Volem cobrir una demanda. Ja existeixen premis en diferents idiomes, però premis en català no existien; hem considerat que era el moment adequat per llençar aquest reconeixement i esperem que es converteixi en un referent per a tots els blocaires".

Properament es donaran conèixer les bases dels premis i tot el sistema d'elecció. Les informacions s'aniran ampliant a través de la web del col·lectiu (www.stic.cat), que es trobarà operativa en breu (stic.cat@gmail.com). STIC.CAT considera que els premis BLOCS CATALUNYA han de contribuir a dinamitzar els blocs com a canals informatius i com a eina imprescindible en la nova societat.

Encara que aquest serà una de les primeres activitats de STIC.CAT, l'entitat neix amb la voluntat d'anar creant noves propostes per difondre i promocionar la utilització de les TIC en tots els àmbits.

Els fundadors dels premis BLOCS CATALUNYA consideren important "que aquest acte es faci per primera vegada a Girona, perquè és un dels puntals de Catalunya a la xarxa, però volem que també tingui repercussió més enllà, arreu del país i a nivell global".

Música / The Best # Tina Turner

PD: Mentre Pau Gasol ja és un Laker més, els Giants guanyen els Patriots en una final històrica de la Super Wolrd.

PD2: Maragall demana ara el vot en blanc. Com han canviat els temps.

PD3: Demà arriba el Superdimarts i Obama i Clinton pugnen per captar el vot hispà. Suposo que ja els veure'm fent els discursos en castellà, mentre el republicà McCain avança en línia ascendent.

PD4: Setze parelles homosexuals volen adoptar a Catalunya.

Quan he quedat sovint amb Francesc Grau per parlar sobre la revista Empresarial Girona sempre m'ha parlat de la vitalitat de Núria Carreras i gràcies a Jordi Bellvehí vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la. I alhora comprovar els pronòstics. És una empresària inquieta que demostra la seva projecció com a presidenta de l'AjEG. No necessites gaire estona perquè t'ho demostri però vaig tenir més temps del compte perquè vam quedar per dinar al centre de Girona. Arriba de la feina i caminant al nou L'Argadà, mentre fa un migdia radiant i penso en el futur que tindrà l'edifici de Correus. Si no fos pel refredament actual potser ja s'hauria anunciat el seu futur com a centre comercial. Tenia l'agenda atapeïda i no va ser fàcil combinar-nos els dia i l'hora. Demana una Coca-Cola, "que sempre em prenc", i conversem mentre el mòbil li sona sovint.

Mentre meja l'amanida amb molta calma m'avisa "que jo soc molt transparent" i va desgranant la seva vida als 37 anys. Filla adoptada de naixement, divorciada i ara casada amb Lluís Jofra, mare de tres fills, "el petit avui, en Sergi, té gairebé 40 de febre", resideix a Torrent, que és un indret envejable, i té tres empreses: ASFIAC a Girona, Dinàmica 3 a Palafrugell i Joca Charters a l'Estartit. Ella està concentrada en la primera, que és una assessoria fiscal especialitzada en el tema agrari. Però la conversa no gira entorn els negocis perquè mentre ha menjat les primeres olives ja ha parlat de la seva visió més personal.

Es veu en ella mateixa com "molt justiciera" i enveja els valors que dignifiquen les persones, després de criticar una societat que "cada vegada està més deshumanitzada". Recorda que la seva mare li deia que "dient les veritats es perden les amistats". Però ella no hi està d'acord, tot el contrari. El seu caràcter, afegit a la seva empenta, sembla que el porti a fer moltes coses; com a no voler parar mai, com si volgués demostrar que l'elefant que du penjat al coll li volgués du sort amb tot allò que vol projectar. Amb la trompa enlaire suposo que li serà més fàcil projectar
un repte de futur, com és fer el salt a la política. De moment, no té cap previsió però crec i els qui l'envolten m'ho han confirmat, que està predestinada. De moment, Unió va fer un primer acostament a final de l'any passat, però el seu caràcter li va impedir.

Idees en moviment, il·lusions de futur, reptes per fer una societat millor, canviar la política actual... aquests són alguns dels reptes que tenen els joves empresaris catalans que es reuneixen sovint per intentar demostrar que ha canviat un segle. Ella hi és, però de moment "hem de ser prou intel·ligents per anar teixint xarxa", a l'espera de fer el salt definitiu. Respecte la seva ideologia política em diu que "sóc de la i". I no l'entenc mentre somriu. Però ho explica amb ironia. "Si, de CiU, sóc de la i". Clar, dels independents. Crec que en el moment actual, caldrà esperar per veure aquesta revolució, però si el futur són les llistes obertes ella deu tenir un lloc reservat. No sé quin, potser ni ella, però té clar el seu posicionament: "No m'agraden els extrems i avui en dia només es dediquen a fomentar els extrems."

Coindicim de ple quan reivindica que "quan penso en els fills és quan vull un món més just". L'adopció entendreix la conversa i les idees i acabem per parlar de les desigualtats, mentre ella reclama menys prepotència en la societat i l'esperança que "per impossible que sigui, que durant una setmana a l'any no hi haguessin diners i tot fos intercanvi". Parla del seu món més personal i recorda anècdotes que no va sortir ben parada però que ara li fan riure i li agrada recorda. Una, quan en una reunió, fa anys, va preguntar quin horari feia Internet i l'altra, quan es va anar a un dinar amb Pesic sense saber qui era. I això que havia jugat a bàsquet de petita al Montessori. Ho recordo. I ella m'avisa: "Era dolenta, per això sempre estava a la banqueta". Però més de 20 anys després ha demostrat que ha sabut saltar a la pista de vida per demostrar el seu lideratge gràcies a "l'estima d'uns pares que sempre ho han donat tot per nosaltres a canvi de res".

Música / La vida sigue igual # Julio Iglesias ("Cada dia al matí l'escolto i l'han de suportar els meus fills")

* Un país d'humilitat *

* "Queda amb Jordi Pascual, que viu a Vilobí. És una persona molt curiosa, he treballat junts i som molt amics. Dirigeix un projecte que t'agradarà" *

Sèrie STIC: Xavier Amores, Pere Bugés, Iñaki Frade, Jordi Bellvehí i Núria Carreras.

PD: Trobada demà amb Francesc Canet, el primer polític en convocar els blocaires gironins.

Sóc massa parcial i per això no és fàcil escriure sobre l'etapa de Camil Ros com a secretari general de la UGT a Girona. Va ser un altre amic Àlex Sáez qui ens va presentar i la nostra amistat ha anat guanyant amb el temps, a mida que ell ha anat potenciant el seu bloc i la seva dèria internauta per la gastronomia. Sempre hem anat enfortint el nostre vincle, la nostre convicció de país, mentre he comprovat la seva il·lusió per consolidar la UGT a les comarques gironines.

Els resultats ho demostren i ara que fa el salt a Barcelona deixa el sindicat en un bon moment. És hora de nous reptes i continuar la feina feta al costat de Josep Maria Álvarez, un perfil al qual l'amic Camil sempre ha tingut una admiració especial. Per això m'hen alegro per ell, com a persona i amic. I el mateix desitjo a la Dolors Bassa, que té un perfil diferent al d'en Camil Ros però que estic convençut que farà progressar la UGT a les nostres comarques. Qui ho havia de dir! Avui és el dia que just fa deu anys que Camil Ros va aterrar a Girona (el dia que comença l'Any Jaume I): crec que ara ja li podem donar el carnet de gironí, com ell comenta, tot i que això d'estar entre setmana a Barcelona potser el canviarà més del compte quan vagi creuant el Tordera. Sort i país amic gironí!

Música / Dreams # The Cranberries

Juan Antonio Martínez Camino va anunciar ahir el posicionament de la jerarquia esclesiàstica espanyola en relació a les eleccions del 9 de març. I l'excusa va ser carregar-se els qui dialoguen amb ETA per, en el fons, demanar el vot per al PP. Com han fet en altres temes com l'Educació, els casaments homosexuals i l'avortament. Fa temps que l'església espanyola discrepa de les polítiques socials del govern de Rodríguez Zapatero i la prova són les constants connexions de la vicepresidenta De la Vega amb el Vaticà per intentar apagar els diferents focs. Però no ha existit cap tipus de reconciliació. I per això els bisbes han esperat el seu moment per demostrar que volen un canvi de govern. El seu posicionament tan conservador no encaixa amb aquest tarannà lliberal del PSOE. Quan a Itàlia s'enveja l'evolució de la nostra societat, resulta que els bisbes espanyoles volen tornar al passat al preu que sigui. Això sí, sempre amb posades escenes elegants però per contra, a la porta del darrera que hi hagi algú com Jiménez Losantos que faci la feina bruta.

Música / Shape of My Heart # Sting

PD: Maragall vol ser fidel al seus ideals amb el Partit Català d'Europa, però el seu entorn ho descarta. Les raons juguen a favor seu, però l'escenari actual, i menys el PSC, no està per revolucions conceptuals.

PD2: Crida a reproduir un fragment del Llibre dels feits als blocs per commemorar els 800 anys del naixement de Jaume I.

PD3: Astèrix en els Jocs Olímpics, la tercera entrega cinematogràfica dels llibres d'Uderzo. Rodada a Alacant.

PD4: Primer va ser Yahoo i ara la recessió als Estats Units també amença Google.

PD5: El bloc de l'Associació de Veïns Devesa-Güell de Girona, que ara té més sentit amb la polèmica sobre el futur de l'artèria verda de la ciutat.