Bloc de l'Eduard Batlle

Escolto en un anunci a RAC 1 que el dia 25, o sigui demà, surt un nou suplement de La Vanguardia a Tarragona. No em sorprèn. Tenia coneixement de canvis al diari del Grupo Godó des de Nadal, gràcies a la consulta que van fer a un empresari de pes gironí, però estava pendent dels moviments finals. Resulta que ara, tres mesos després del nou disseny (atrevit per ser un diari conservador), el balanç és satisfactori però cal arribar amb més força al territori. D'aquí sorgeix la idea de presentar un suplement quinzenal a cada demarcació: primer serà Tarragona, després Girona (l'1 de febrer) i després Lleida.

Serà un afegit al diari més localista, un producte encartat a l'interior, que no serà el Vivir, però serà un suplement de caire més comercial que periodístic. L'objectiu és aprofundir en la informació local, però al mateix temps captar clients publicitaris, en una època de crisi però que serà més assequible la inversió, ja que l'anunciant no entrarà al producte global. Perquè la publicitat d'aquest diari es pot qualificar de caríssima, encara que dedueixo que qui inverteix deu tenir-ho calculat. De fet, com en qualsevol altre mitjà de comunicació: es medita la despesa. En definitiva, el rotatiu més influent de Catalunya canvia uns anys després de tancar les delegacions, s'intenta adaptar cada vegada més als nous temps i augmenta la rivalitat amb El Periódico, que fa setmanes que està pendent d'un comprador adinerat.

Música / Shout Out Loud # Amos Lee

* El nou mitjà inetractiu amenaça l'status quo i promet una existent forma nova d'aprendre sobre el món *

PD: Trobada de bon matí i per sorpresa amb l'empresari Josep Darnés al centre de Girona. Després de l'intent amb Bassat, ja ha tancat definitivament la porta del Barça. Llàstima! Li parlo que els moviments alternatius a la directiva cada vegada estan més en marxa i ja n'estava el cas.

PD2: Descobreixo en una de les sales d'espera de la Clínica Bofill la nova revista bimensual Sala de Espera. A partir del març ja es podrà consultar al seu web.

PD3: El diari La Proa, de Palamós, al final no tanca. Passarà a ser gratuït i tindrà continuïtat com a diari digital, amb actualitzacions diàries.

PD4: El nombre d'inscrits a la Ford Econetic Mitja Marató de Barcelona arriba a 1.000 atletes. Serà el 10 de febrer.

PD5: Desapareixen les tres estrelles verdes en la nova bandera de l'Iraq, però es manté "Al·là és gran".

Comença la 38a edició del Fòrum Econòmic Mundial de Davos i ho fa en plena crisi als Estats Units, que genera una trascendència global. La recessió actual és molt seriosa i alguns experts com George Soros ja han assegurat que "la situació és molt més seria que qualsevol altra viscuda des de la Segona Guerra Mundial". El tema principal de la convocatòria és El poder de la innovació col·laborativa, però a última hora i a causa de la diplomàcia, Davos farà un canvi de full de ruta i analitzarà les tensions globals, principalment en el terreny econòmic però també en el polític.

O sigui, que en plena jornada negra a les borses de tot el món, prop de 2.500 líders polítics i de corporacions de gairebé un centenar de països seran als Alps Suïssos per reflexionar sobre els mals que han fet en el nostre planeta per només retroalimentar-se i fer progressar la gran economia. Per tant, és hora de modernitzar-se, obrir-se a You Tube, i autoqüestionar-se. Nova mentalitat, noves idees, per a una economia global en crisi i que potser ni té temps de parar-se a pensar sinó actuar i devorar països tercermundistes per continuar alimentant les multinacionals mundials.

Música / Here Comes The Flood # Peter Gabriel

PD: Joan Bagué, Xavier Soy i Gabriel Casas no paren: dilluns dinaven a Can Marquès i, ahir, fent partit a Can Marc, amb un fitxatge més, Jaume Torramadé.

PD2: Em va agradar acompanyar ahir, inesperadament, a Jordi Martinoy en la visita a la Llibreria de la Generalitat de Girona. El trasllat a la futura seu de la Generalitat es fa imprescindible. Una dada: el català-rus és dels diccionaris més venuts.

PD3: El Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) no para: proposa que els referèndums siguin vinculants.

Quan veig aquest gràfic més orgullós em sento de sentir-me català, poder-me expressar amb la meva llengua i més lamento no saber prou anglès.

Música / Hey Joe # Willy Deville

PD: Dedicat a la FAES.

Contra les pèrdues dels milionaris del planeta als parquets bursaris, contra les manifestacions de Lluís Maria de Puig després de prendre el càrrec al Consell d'Europa, contra la condemna a Atutxa, Bilbao i Knorr i contra la designació política dels membres del consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), només dos lletres i dos números: U23D. Acaba de ser presentat al prestigiós Festival de Sundance i és un nou documental en 3 dimensions rodat durant els concerts del Vertigo Tour a Sud-amèrica. Música per a l'evasió de la millor banda irlandesa de la història.



PD: La cadena SER a Girona acaba d'impulsar una nova iniciativa: la secció de blocs dels dilluns el migdia en el programa Hora L.

PD2: La campanya ja és a punt: a Can Marquès dinaven Joan Bagué, Xavier Soy i Gabriel Casas i a només dos metres Àlex Sáez, Camil Ros (cada vegada més culinari, amb una becada al Motel) i Saül Gordillo.

PD3: Carles Puigdemont està en forma amb el vídeo a You Tube (ara amb la Devesa) i sabia del sopar tertúlia de divendres amb Francesc Homs.

PD4: Bon post sobre el futur del periodisme de Benoît Raphaël recollit per Jesús Badenes.

Sala de reunions de l'empresa Frade Gobeo, que és tocar la SER i a la mateixa escala on hi ha la seu de la Cope a Girona. Som al Mercadal i per una gran finestra s'observen un nens que juguen a la plaça. Mentre m'espero penso en què deu estar dient l'ideòleg del PP a les ones. Arriba Iñaki Frade i em transmet una sensació refrescant, com si volgués demostrar que dues hores abans encara estava remant al mig de l'estany de Banyoles. Té aspecte atlètic, vesteix elegant i demana un tallat, que li du la secretària (Mercè) i se'l pren amb calma.

"Si algú parla malament de mi és que no em coneix", m'avisa després de trencar la conversa parlant de blocs. Surt a buscar un bloc i un bolígraf "per explicar-me millor" i perquè necessita unes caixes i uns cercles, on introdueix paraules clau, per englobar el seu projecte empresarial. Comença reflexionant sobre la felicitat, "que no està en funció dels èxits sinó de la personalitat de l'individu". Tot seguit, parla d'una sèrie d'aptituds "que són intrinseques a la personalitat" i les virtuts que cal valorar en els llocs de responsabilitat empresarial: "entusiasme, creativitat, vitalitat..." És un avaluador de perfils professionals i de la suma de personalitat, que "provoquen que les variables siguin molt complicades".

Va venir a Banyoles perquè feia rem i als 18 anys va rebre un beca de la federació i els ajuts de patrocinador cubà del club banyolí Pedro Abreu. Vivia a Madrid, "però la meva família és euscalduna", detalla. Primer, va estudiar Matemàtiques i després Enginyeria Naval, però va comprovar que no eren les seves professions. Fins que un bon dia es va plantejar què fer: "Si ser el dissenyador de les hèlixs o ser l'empresari que les fabricava?" I la resposta va ser matricular-se a l'Autònoma per estudiar Empresarials. I recorda que just començar va crear a Girona la primera empresa de treballs d'ordenació d'informació, "quan tothom es dedicava a la comptabilització amb les bases de dades".

I va ser el 1985 quan va crear la consultora Frade Gobeo amb el seu germà Javier i amb l'objectiu de desenvolupar projectes "perquè l'empresari tingués un millor control del seu negoci". Resolució de projectes i estratègies que, en el fons, "també són problemes" que s'intenten resoldre a través del que "ensenyo, investigo i practico". La suma de la investigació, producte de les idees i l'esforç, i "d'ensenyar el que practico" ha sorgit un grup empresarial que es basa en dirigir empreses. I transmet orgull i esperança després d'un any i mig "d'aquest projecte únic", i que és el "resultat natural de la consultoria". Engloba 13 empreses, 800 persones, 26 directires i gestiona una facturació de 300 milions d'euros. El mèrit? "Haver creat un sistema superior".

Amb Javier "formem un bon tàndem" i coordinen aquest "magma" de directius d'empresa i que es basa en fer d'enllaç entre la UdG, on és professor de Direcció Estratègica, i el món empresarial, especialment les companyies familiars, on es crea sovint l'interrogant de la successió. Per tant, aquesta aliança no implica crear socis sinó cobrir llocs de responsabilitat amb "gent jove, entusiasta i preparada, perquè aquests cervells són els millors que han sorgit de la UdG". I té doble mèrit perquè respon a les demandes del mercat i dóna l'oportunitat a "joves talents que tinguin ganes de desenvolupar-se". Una xarxa que, gràcies a les sinèrgies, "et permet competir a nivell internacional". Un repte innovador, producte del caràcter i talent dels mateixos germans Frade, i que "creixerà sol" perquè "tot el contrari al que és habitual. I això és fantàstic!". Un mèrit d'un professional que ha fet "les coses que he volgut" per trobar el seu lloc i que s'ha aplicat la principal recomanació: "Sigues valent!". Una valentia professional i personal, dedueixo, forjada en la constància i el sacrifici del rem, on té el mèrit d'haver guanyat campionats del món i d'Europa en les categories de 40 a 50 anys.

Música / Viatge a Itaca # Lluís Llach

* Aixeca't al matí i pensa què voldries fer si sapiguessis que et queden pocs dies de vida *

* Em recomanaria molta gent per seguir la cadena i em recomana que em guardi a la cartera el nom del seu germà Javier, "que és molt interessant". Després de pensar-s'ho uns segons, tria el nom de l'advocat Jordi Bellvehí, "col·laborador nostre i una persona amb aspectes molt curiosos" *

PD: Tan lamentable com meritòria és la situació que travessa el Girona FC. Greus problemes econòmics però lideratge a segona B, amb registres històrics. I crits del públic del decadent estadi contra la vida privada del president.

PD2: Chaves, amb la promesa d'Internet de manera gratuïta, demostra que Andalusia serà un dels grans escenaris de la pugna entre el PSOE i el PP d'aquí al 9-M. Ho serà més que Catalunya?

Dinar amb un empresari de la construcció del Baix Empordà. Per situar-nos, de nivell mitjà, conegut i resident a la zona centre. Ha anat edificant en els darrers anys i ho continua fent, però el problema és el futur. I no perquè ell no vulgui construir i no tingui alguns compradors emparaulats sinó perquè són les entitats d'estalvi les que poden o no permetre-li. I d'aquí ve la seva impotència. A petita escala, allunyats de les grans xifres, que també cal tenir com a referència, no és que aquest petit constructor no pugui sinó que està condicionat per la mentalitat dels financers, que ara ja no tenen en compte que siguis una persona solvent i hagis complert sempre amb aquella entitat. Una demostració més que l'època de les vaques flaques va més enllà dels constructors, que afecta els petits i mitjans, mentre que els grans fa temps que s'han atrevit anar al centre i est d'Europa.

Per tant, la crisi immobiliària és la més evident però la suma implica (i molt!) les entitats d'estalvi i l'augment de la pujada de preus (a causa del petroli): divendres al matí, un empresari de la restauració m'explicava que en la cèntrica cafeteria que té al centre de Girona registra aquest any una baixada de quaranta persones menys cada dia en la franja matinal. I tot aquesta recessió arriba a les portes d'unes eleccions generals (9-M) i un interessant combat entre Solbes i Pizarro, que tindran més protagonisme de l'esperat. Que comenci l'espectacle!

Música / Nikki's Groove # Marcus Miller

PD: Hillary Clinton guanya a Nevada. Les previsions es van complint. El resum de la victòria. Atenció a McCain.

PD2: Rebo invitacions per apuntar-me al Twitter, on fa temps que hi estic registrat. Veure'm si compleixo com Carles Puigdemont, Marc Vidal, Jordi Xuclà, Jesús Badenes... Nous temps d'interacció.

PD3: Marta Puig, com sempre quan ens veiem, em reconeix que té pendent el bloc. Però va fent com una formigueta.

PD4: Trobada amb el Club Saratoga. Superades les vacances, veig que no estan gaire en forma.

PD5: Article per a Tribuna.cat, que projecte que sempre ajuda a construir país.

Després de 40 anys de dictadura i 32 de democràcia, Catalunya encara no té un sistema educatiu definit i un objectiu clar. És una espiral de canvis, en funció de qui ens governa, i encara no sabem quin és el model que ens permet progressar. Després de tan comparar-nos amb altres estats, especialment els nòrdics, ara s'impulsa un pla pilot a Vic i Reus perquè els alumnes immigrants de Primària i Secundària que acabin d'arribar tinguin unes aules d'acollida. Els sindicats, professors, ONG i col·lectius d'immigrants ja han criticat la mesura per segregadora. En el fons, són sensacions exclusives com si fos Ellis Island!

Comparteixo el criteri dels responsables d'ERC del departament d'Educació i Oriol Amorós, que no estan d'acord amb aquesta mesura i que és impulsada pel conseller i els seus assesssors. Però Maragall tampoc és el gran culpable perquè aplica els seus mètodes, tal com han fet la resta. I en global, l'educació és un dels grans temes del nostre país (com la justícia i la sanitat) que se'ns ha escapat de les mans. I des de fa anys. Perquè en el fons, encara no sabem com assimilar la immigració i ho hem deixat a les mans de professors/es i ens hem deslliurat d'aquest procés. Som els mestres de l'escola pública qui tenen més mèrit i els de la concertada han tractat també el procés sense tants recursos, però sempre a través d'un blindatge en el filtre d'entrada.

Si Catalunya hagués volgut resoldre la integració, amb el clar objectiu sempre de tenir un sistema públic potent, només calia aportar més professors a les aules i més recursos. Aquesta és i serà la gran reivindicació, però ara sembla que després 32 anys impulsarem un procés pilot innovador per tractar la immigració i que posa en evidència tot el sistema integrador que s'ha fet fins ara. I amb quina credibilitat?

Música / E-bow The Letter # REM & Patti Smith

* El destí és el qui remena les cartes, però nosaltres som els qui les juguem *

PD: M'agrada que el web de la Generalitat sigui una de les planes governamentals amb més usuaris de l'àmbit europeu. El 2007 va tenir més de 80 milions de visites, amb una mitjana superior a les 230.000 diàries.

PD2: Outside.in, un agregador de blocs a Boston. Un model més.

PD3: Com sempre, bon post de Saül Gordillo sobre la difusió de mitjans digitals en català.

PD4: Blocaires.osona és el resultat del moviment internauta a la comarca. Quan les individualitats, unides, sumen. La proclama en pdf.

PD5: Diàleg sectorial de CiU aquesta tarda a Girona: Infraestructures per a la mobilitat, amb el sempre interessant Ramon Tremosa.

Gallardón ha perdut una batalla però no la guerra. Amb aquesta mítica frase es pot resumir la derrota de l'outsider Gallardón en relació l'ala dura del PP, com en el seu moment van caure Matas i Piqué, que està per veure si acaben tornant i es mantenen fidels al seu centrisme polític. Però Gallardón no ha fet res més que patir les conseqüències del sang i fetge quan es fan les llistes als partits, que de ser una sala de màquines s'han convertit en una gran empresa. D'aquí sorgeix la partitocràcia actual i la psicologia política dels nous temps perquè cada vegada és més evident un target piramidal.

Però Gallardón no pot fer cap llàstima perquè un esperit lliure era impensable que desactivés el partit. I a més, sobren les llàgrimes quan un és alcalde de Madrid, sobretot, si abans s'ha pensat en els votants i el càrrec públic. Però tanta egolatria provoca aquests duels tan personalistes. Gallardón restarà vots per al 9-M i també en sumarà perquè l'electorat del PP, especialment els qui escolten la Cope i llegeixen el que llegeixen, volien que la batalla l'acabés guanyant doña Aguirre, coneguda com la Tatcher.

I un cop més, Rajoy ha demostrat ser un candidat sense lideratge, a l'estil Almunia en el PSOE i teledirigit pel gurú Aznar, que no és sorprenent que ja s'especuli amb el seu retorn. En el fons, el que pateix el PP és el mal de l'oposició, però la seqüència de sang, fetge i llàgrimes es pot traslladar a la resta de partits quan no hi ha llums, gravadores, càmeres... i periodistes.

Música / Manolito # Toreros Muertos

PD: Segon cicle del curs de blocs al Vallès Oriental. Una bona experiència per com poden servir de recurs educatiu a les escoles i instituts, sobretot, si els centres estan preparats informàticament com es mereixen.

PD2: No entenc com el programa de Jordi Basté va tenir ahir només set minuts per entrevistar en directe Elijah Wood, el protagonista del nou fil d'Álex de la Iglesia titulat Los crímenes de Oxford. Els periodistes no hauríem d'estar tan condicionats.

PD3: Bona iniciativa del Consell Comarcal de la Garrotxa, que promou la creació de webs a empreses i comerços.

PD4: La nova moda de lloguer de pel·lícules a través d'Internet i fet des de Mataró, amb Cinealacarta.

PD5: Coaches Training Institute, el progrés dels nous temps.

PD6: Cálico Electrónico, un web que atrapa els joves.

Els temps comunicatius estan canviant tan ràpidament que semblen incontrolables, sobretot la informació. Apple es reinventa constantment i cada nou aparell tecnològic que presenta, la seva marca arriba gairebé a l'instant a tot el món. Apple té un target de revolució digital i sensacions com les d'ahir a la MacWorld Conference suposen un distanciament espectacular respecte els seus competidors. Steve Jobs va anunciar el nou portàtil MacBook Air, que ja és el més prim del món i es pot introduir en un sobre A4. I és que la revolució TIC passa per fer progressar una marca i descol·locar la competència.

Música / Young Folks # Peter, Bjorn & John

PD: La trencadissa entre Gallardón i Esperanza Aguirre semblava inevitable. Al final, com era d'esperar, l'ala dura ha derrrotat el polític més lliberat del partit, que vol tirar la tovallola. El Mundo, l'ABC, la Cope i la Razón. Resulta que Zaplana acompanyarà finalment Rajoy. Déu meu! Si són els mateixos de l'11-M de fa quatre anys.

PD2: Torres del Paine, més que un paradís.

PD3: Rato a "la Caixa"? Si manté contactes amb Criteria...

PD4: The Wheather Channel, el temps al minut al nostre planeta.

PD5: Els premis Brit Awards.

PD6: Per fi tornen els amics del seductor Club Saratoga, però sembla que més elitista en aquest 2008.

Després de l'exhibició de musculatura que ens va fer l'Aznar dissabte a Barcelona, ara resulta que des d'ahir el PP vol transmetre una imatge de transparència i positivisme que li sigui favorable per aconseguir la victòria el 9-M. Doncs amb Rajoy no s'escau aquest doble discurs i si volen endurir l'argumentació durant aquests 50 dies que resten, no sembla que els populars tinguin el millor candidat possible. Poster sí que l'estratègia és que l'argumentació dura la portin a terme els de segona línia, però després de tensar la corda amb Catalunya i Euskadi el que no pot ser és intentar donar una imatge d'optimisme emocional.

La prova de què el PP no ha superat la derrota de fa quatre anys és que, encara ara, no sap per quin lideratge apostar: si el poc convincent i tranquil de Rajoy o bé l'ala dura dels de sempre, amb Aznar, Acebes, Zaplana, Esperanza Aguirre, Mayor Oreja, Camps... I una vegada més, Gallardón a l'expectativa, encara que aquest perfil tan centrista recordaria a més d'un el viatge a l'estrellat de Piqué. Si el PP volia múscul, havia d'haver seleccionat a dit un altre candidat i no un polític robotitzable. Les idees clares: amb Rajoy no és possible. O impossible sinó hi ha un altre 11-M.

Música / You Are Never Alone # Socalled

PD: Una coneguda a la UdG, sensibilitzada encara amb la invasió a l'Iraq, em transmet aquest enllaç.

PD2: Bon detall d'Àlex Sáez amb els 100 números de la revista Bon Art, un projecte fet realitat des de Girona per la família Planas. L'Àlex sempre amb la finezza a punt.

PD3: Un projecte més a la xarxa del PSOE: Ciudadanía en red con Zapatero. Un lideratge aplastant a les TIC i un mèrit per al present i el futur.

PD4: Plataforma Editorial, una editorial per a les noves idees... i catalana!

PD5: Agradable conversa amb Francesc Canet, a Torroella. Quan comproves que la salut va molt i molt més enllà que la política. Per això li desitjo molta salut i sort.

PD6: Pendents de les novetats d'Apple, amb la conferència d'avui d'Steve Jobs a la McWorld Conference. Sempre recordaré aquest discurs memorable a Stanford.

Matí d'hivern, sense massa fred. Just 10 graus marca el comptador digital urbà de bon matí, mentre s'acusa el vent i es deixa notar el poc sol. Quedem a mig camí de les feines i arriba relaxat, elegant, amb una corbata d'ocells i un bufanda que al final de la conversa reconeix que és un regal de l'Índia. Du dos diaris sota el braç: La Vanguardia i El País i els acompanya amb l'agenda digital i una Moleskine per apuntar les idees diàries, perquè "malgrat que vaig estudiar Dret, tinc molt mala memòria". Combina el passat de l'escriptura amb el present de la PDA i això li recorda la seva mare, amb una frase que pren de Foix: "M'encanta el nou i m'enamora el vell". Demana un cafè, mentre s'explica amb eloqüència i, suposo que a causa del passat jurista, amb molta racionalitat.

Comença recordant els orígens, quan va acabar la carrera de Dret a Barcelona i va tenir sempre en ment el consell del degà Eugeni Gay: "Us heu d'especialitzar." Per això va decidir fer un curs de comerç i legislació internacional i fer el primer salt a Dublín, on va treballar en una petita empresa de màrqueting "i vaig consolidar el poc anglès que sabia". Sol i amb els seus estalvis, va estar-hi un any, el temps que va servir per decidir que deixaria el món del Dret "perquè tampoc m'acabava d'agradar". Va tornar a Barcelona i després d'uns anys vinculat a la justícia i el comerç, un informe va generar que tingués el primer contacte amb el COPCA, a finals de 1995.

Va entrar al COPCA "primer, com a consultor, i després com a director d'àrea" i va començar a treballar per uns objectius relacionats amb les qüestions internes de l'administració, els viatges per donar suport als empresaris catalans i visites institucionals del govern. Principalment, al continent americà, però sempre intentant aprofundir en l'estructura comercial i industrial de Catalunya per tenir coneixement de com s'estructuraven els elements de negoci. L'experiència es va centrar en l'Amèrica Llatina i després de constants viatges opina que "sota les estovalles de l'afinitat d'Espanya amb aquests països, s'amaguen grans errors", en països que en ocasions estan "paral·litzats per les oligarquies o per dirigents populistes".

Mentrestant, el 1997 es va casar amb una gironina (la germana d'un íntim amic) i va establir la residència a Girona, que va generar haver de suportar la Renfe i entendre el que significa viure a Girona quan es prové de Barcelona. I va ser a partir del 2004 quan més va viatjar a països com Mèxic, Brasil, l'Argentina, Xile, Cuba... on els catalans més exportem. Som fenicis i n'era conscient, mentr que matisa que "el Mediterrani n'està ple". Però en relació als competidors, cometem el "pecat d'un gran individualisme i que ens frena la cooperació empresarial". Posa l'exemple d'Itàlia, però lamenten que al Venetto i la Lombardia se saben associar "més que nosaltres". Per això, lamenta que "grans operacions no s'hagin realitzat perquè dos catalans no s'han entès". Tot i que també admet que el target de Catalunya impedixi que encara podem ser més competitius. I el handicap és evident: "som un país sense estat i no tenir aquesta estructura marca moltes diferències". Era l'època en què Antoni Subirà era el conseller del sector i el mirall de Catalunya eren els clústers del Venetto, "els distretti industriali", recorda encara ara. "Però ells ho tenen més fàcil, són italians. Mentre que nosaltres som catalans dins d'un estat", deixa anar mentre explica que no vol fer apologia de l'espanyolisme. I conclou que els catalans "som bon venedors", cosa ja sabuda, però afegeix que "som dolents en el màrqueting de nosaltres mateixos i això s'hauria de millorar".

Va ser a l'abril de 2006 que va deixar el COPCA per passar a ser el gerent de PIMEC Girona. Tornar a casa, en una ciutat "privilegiada", de visió "localista", "al marge del pes de Barcelona" i amb fuga de talents arreu del món "però que tard o d'hora tots volen tornar. Respecte la crisi amb què s'especula, destaca que "ens haurem d'estrényer el cinturó" i reconeix que "patirà la classe mitjans que s'ha endeutat més de l'aconsellable". Li demano una recomanació i contesta ràpid: "No hauríem de gastar el que no tenim."

En relació les eleccions del 9-M, estructura un discurs molt crític a "causa del tactisme polític i l'era de la partitocràcia". Però crec que hi té una predilecció especial, com per la sociologia, després de tants viatges i de comparar experiències que per a qui les escolta són una enveja. Tot i això, posa blanc sobre negre i lloa la vocació pública dels qui tenen aquest component de servei, mentre que a la inversa lamenta que no es planifiqui "més enllà de quatre anys" i que "la política hagi guanyat l'espai públic, que els ciutadans hauríem de recuperar". Admet que votarà el 9-M, "perquè quedar-se a casa no condueix a res", alhora que es defineix com a humanista cristià i un home que sense la música, "sobretot la clàssica", no podria viure. I tria primer un clàssic de Serrat, però també voldria afegir-hi Bizet i Els pescadors de perles.

Música / Mediterráneo # Joan Manel Serrat

* Tot ho venç l'amor *

* Em recomana quedar amb Iñaki Frade, professor d'estratègia empresarial de la UdG i coordinador de Frade Gobeo, perquè "té moltes vivències per explicar i és una persona molt interessant. T'agradarà!" *

Un homenatge per reivindicar tot el que va patir el poble armeni i que encara, ara, és un drama tabú. Va ser un gran genocidi amb un resultat d'un milió de víctimes. Una història real tan dura que el film sobre Nunik provoca llàgrimes generals. Un mèrit més dels germans Taviani pel bon guió en l'adaptació de la novel·la de l'escriptora italiana Antonia Arslan La casa de les aloses.

Música / Heaven # Bryan Adams

PD: L'Akasvayu Girona s'acaba de classificar per a la fase final de la Copa del Rei de Vitòria. Fora de la pista, la trajectòria professional del club té un nom propi: Antoni Maceiras. Sopant anit amb ell a Figueres (amb Bryan Adams durant el trajecte) comprens l'altra realitat de l'entitat. Si l'equip gironí i Pedro Martínez, com entrenador, mai han passat del debut a la copa, potser ja ha arribat el moment de trencar les estadístiques.

Quan la banda funciona, el pianista diverteix, la vocalista té més que bona veu (pensava que si Zapatero fes de Sarkozy...), l'auditori s'omple i Girona surt de l'armari. Amb moments especials com a Pequeño vals i Vete.

PD: Les explicacions de Borja-Villel, quan Madrid se'ns emporta els bons i no ens podem quedar igual.

PD2: Granollers presenta la I trobada de blocaires de Catalunya. Les Jornades de la Castosfera són el resultat de la iniciativa de Marc Vidal.

* Després del silenci, el que més s'acosta a expressar el que és inexpressable és la música *

La topada de dimecres a Madrid, en la celebració del sopar pels 70 anys del monarca, entre Montilla i Zapatero ha provocat l'última crisi entre els governs de la Generalitat i l'Estat (diari Avui). El PSC i el PSOE són, en teoria, el mateix partit però el president estatal, aprofitant la posició de força, està marcant l'agenda del nostre país perquè ara és quan més l'interessa: la campanya electoral del 9-M ja és a punt. I per les pressions no s'ha produït l'acord pel traspàs de Rodalies.

Ara és el moment de no tocar gaire res i, sobretot, no donar vida al PP, quan les distàncies s'han escorçat perquè Zapatero no ha assolit grans reptes com l'Estatut, l'acord de Pau a Euskadi, el TGV a Barcelona i ha d'afrontar la desaccelaració econòmica. I si sumem les infraestructures, l'ampliació de l'aeroport del Prat (Barajas surt afavorida) i ara Rodalies, Zapatero ho té magre, tot i les grans reformes socials i mèrits com el desplegament la llei de la dependència, amb el contrapès dels minipisos generats per la bombolla immobiliària del moment.

Música / Donde está la vida # Pancho Céspedes

PD: La retirada de la candidatura de Madí ha desencallat les negociacions al conseller de govern de la CCRTV, que tindrà la novetat esperada d'Albert Sáez. Almenys, hi haurà un bon periodista.

PD2: Vint restaurants catalans oferiran "menús Vázquez Montalbán" en homenatge a la seva figura.

PD3: El PSC du en secret la remodelació del seu web, però ja és a punt d'estrenar-se a finals de mes i a les portes de la campanya. Serà un portal molt més multimèdia i segur que permetrà consolidar el seu lideratge (en blocs, arrasa) com a partit en el món de les TIC.

PD4: Catalunya-Argentina, el 25 de maig al Camp Nou. Progressem!

Foto: Jordi Soler, més que un fotoperiodista

El futur de la Devesa de Girona s'ha polititzat i s'han creat dos bàndols (Ajuntament i l'associació de veïns) molt marcats més enllà de si el futur de la ciutat es pot permetre el luxe de perdre la seva artèria verda a canvi d'asfalt. Aquest majestuós parc urbà (ara només a vista d'ocell) és el pulmó de Girona des de fa més de 150 anys, data del 1.850, i compta amb uns 2.500 plàtans, que probablement, avui ja no són tants.

Però aquesta Devesa ja no té res més de neuràlgica que la seva ubicació. És un parc natural oblidat, deixat i que no permet lluir-lo. La condició humana de les darreres èpoques ha intercanviat la zona verda i rural per l'asfalt i diners. I la construcció, evidentment, no s'ha deixat de romanticismes. Per això ha anat tan i tan bé la transformació, independentment de les ideologies dels governants.

Aquest és el robot Robin, un doctor virtual que el Ministeri de Sanitat ha posat en marxa amb l'empresa Microsoft perquè els joves resolguin els dubtes sobre sexe, drogues i alcohol que puguin tenir a través del servei de missatgeria de Windows Live. Aquest projecte neix del gran ús que fan els joves d'Internet i, especialment, dels xats, que ara incorporant l'adreça robin@msn.es podran preguntar els seus dubtes. Però tot i que Robin pugui funcionar amb garanties i sigui capaç de respondre, amb una memòria de 300 respostes directes, no hauria de ser l'alternativa virtual a pares i professors. D'acord que és un servei més a Internet, però els joves de 12 a 17 anys, tal com estan d'accelerats avui dia, no crec que els calgui un servei d'informació com aquest.

I un apunt més, resulta que el robot està preparat per respondre amb un llenguatge adolescent però té l'inconvenient que no entén el llenguatge abreujat que fan servir els adolescents a la xarxa i al mòbil. Si és així, probablement no entendrà mai res. El que seria interessant és que el Ministeri de Sanitat activés un control més eficaç perquè les pastilles i altres coses no arribin amb tanta facilitat a les portes de les escoles i instituts.

Música / Ave Maria # Bobby McFerrin

PD: L'economia catalana creixerà el 2008 menys que el 2007, passant d'un 3,8% a un 2,8%, segons l'informe de Caixa Catalunya. Ens alentim.

PD2: La UIC ha renovat el web en motiu del desè aniversari.

PD3: Quan just falten dos mesos per a les eleccions, una alternativa més al duel entre Zapatero i Rajoy. Un debat a Internet que impulsa 20 Minutos.

PD4: Com ha canviat la monarquia britànica: la Reina Isabel es diverteix jugant amb la Wii.

PD5: Acord producte dels nous temps: L'ACN proporcionarà informació en format àudio, text i fotografies a la UGT, que acaba d'estrenar Canalugt.tv.

PD6: Time Out Barcelona. Guia necessària i imprescindible quan es visita París, Londres, Nova York, San Francisco... i ara Barcelona!

Després del fracàs de Piqué en no consolidar el seu gir més centrista, el PP el que persegueix a Catalunya és recuperar les essències del per què de la seva creació. Es radicalitzen i s'acosten a Ciutadans, que els havien ocupat aquest espai electoral. Una vegada més es confirma que Sirera i García Albiol són la mateixa cosa. I com que pateixen catalanofòbia es fan els màrtirs i juguen amb la llengua, quan són conscients que aquest anunci s'ha instrumentalitzat. Ja m'agradaria comprovar, per exemple, si els alumnes de Primària o ESO de les escoles de Barcelona acaben parlant millor el català que el castellà i quina llengua utilitzen habitualment: televisió, dvd, cinema, llibres, vídeojocs... Però la realitat no importa quan interessa la desestabilització. I ara com es contraresta aquest imput quan arriba als mitjans estatals de Madrid? Per tot això i més, Siera i García Albiol són els deixebles de Vidal-Quadras.

Música / El Imperio Contraataca # Los Nikis

PD: Després de les llàgrimes, Clinton demostra el seu lideratge remuntant a New Hampshire (39%) i recupera l'equilibri amb Obama, que personifica el gran canvi. McCain (37%) fa el mateix entre els republicans, mentre cau Huckabee (11%). I ara, dimarts que ve, Michigan.

PD2: La llista de les llistes del 2007 segons Time.

PD3: Daniel Álvarez i la seva experiència a Barcelona, amb El blog d'un gironí a la gran ciutat.

PD4: Camil Ros, com és habitual, sempre a l'última amb el Google Docs, amb els sempre merescuts records a Josep Pallach.

PD5: Sony confirma Skype per a la PSP i anuncia el nou Mylo.