El Procés de l'Estatut
Comprovo que després de la reunió de Montilla amb Zapatero jo tinc un Estatut diferent al del nostre President. Quan acaba la trobada a la Moncloa, els imputs que transmet Montilla són els de calma i expressa frases com "no va a ser un camino de rosas", "proceso complejo, con altibajos", "no hay que echar las campanas al vuelo"... Però les nostres reivindicacions no poden quedar en punt mort quan parlem de la nostra Constitució. Realment, Montilla em transmet una fredor que no m'agrada i ho deixa entreveure amb aquesta expressió: "Siempre los habrá que querrán que vayamos más deprisa y otros más despacio, pero hay que ir con el ritmo adecuado y no pararse". Doncs jo sóc un d'ells.

Entenc que aquests tòpics s'utilitzin quan hi ha un procés de pau com el d'Euskadi, amb víctimes pel mig, i cada expressió necesiti una dosi de prudència, però l'Estatut... després de marejar-lo tant amb el model de finançament, ara no caldria més optimisme i esperança? Si són dos presidents socialistes, per lògica, la política no s'hauria de complicar tant i entendre que són esclaus d'un compromís. Per tant, desplegar el text és qüestió de consciència i responsabilitat.

Música / Let's Dance # David Bowie als 60.

1 comentaris:

Anònim ha dit...

... dos socialistes que comparteixen idioma, idees i poques ganes d'entesa...

Que trist!

Briget