Hora mas, hora menos...
... El retrocés el patim i el patirem. I el problema ja no és una hora de més o menys a les nostres escoles de primària sinó la sensació que et queda en veure que Esquerra governa el nostre país i poc i pot fer. El PSC ja sabem quin tipus d'identitat pretén expandir a Catalunya i si ho ha de fer a través d'un Ministeri per rentar-se'n les mans, doncs tan tranquils. Sempre és un recurs fàcil donar la culpa a Madrid, com feia sovint Pujol, amb més o menys raó.

Ara seran tres hores a la setmana i si és qüestió d'equilibris, tan de bo els nostres fills surtin de les escoles amb un ampli coneixement del català, el castellà, l'anglès, el francès, l'italià i l'alemany. Aquesta llista de màxims és un somni impossible: per tant, quedem-nos amb el repte centrelista del castellà i el català i que si, pot ser, que siguin al 50%.

I com que ERC actua ara com a còmplice del crim, vulgui o no, és lògic que encari surtin atrevits i romantics de la política com Joan Carretero per convertir-se en la veu de la consciència dels qui cogovernen, pensen i callen (vegeu l'entrevista a El temps). D'altres, executen perquè per això governen a Girona, Barcelona, Catalunya i l'Estat espanyol. Per tant, manen, manen, manen i manen.

Música / No vaig triar # Lax'n'busto

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Espero que els meus fills aprenguin moltes coses que jo no he fet però m'hagués agradat.
Només quedarà veure com es barallen a la capital aquest maig. Pot ser força interessant...
Bona song.

Anònim ha dit...

I també queda saber si esl polítics, tots ells estan a l'alçada de les circumstàncies...

Anònim ha dit...

Eduard,
Avui he trobat a faltar el teu comentari i especialment la música:
petons,
M...