La travessa del desert

La Vanguardia ha posat avui el dit a la llaga. CiU fa dies que està tocada i el lideratge d'Artur Mas cada dia és més qüestionat i no per la seva personalitat i eficiència sinó directament amb la gent que l'ha assessorat i els mètodes de gestió interna que ha aplicat en els darrers temps. La diana és David Madí, vaja. Un dia de Nadal, fent el cafè amb una diputada de CiU, vam coincidir totalment en les visió de futur del partit i els dos camins de futur que té Mas: continuar com fins ara i amb el mateix equip d'assessors o adoptar un altre trajecte, amb un tarannà més planer i persones més properes.

Ara, el futur passa per fer Artur Mas ministre a Madrid i que pugui sortir del labertint de Catalunya, però tampoc és fàcil vendre aquest procés perquè treballarà per a un Zapatero que sempre es considerarà que l'ha deixat tirat a l'oposició. Però quedar-se al Parlament, seria com no poder-se treure del damunt l'etiqueta de perdedor. Són dues derrotes en tres anys i això genera molts dubtes entre els seus cercles més propers. Per tant, si Mas marxa a Madrid, amb Duran en una altra cartera, s'obrirà un nou cicle a CiU a Catalunya amb altres dofins com el mateix Felip Puig, Oriol Pujol i Josep Maria Pelegrí.

Però deixar Catalunya per no caure definitivament devorat pel tripartit també té un preu: el de voler exercir un lideratge sense ser-hi. Però de fet, a Montilla i Puigcercós tampoc els ha anat tan malament perquè, precisament, són ells ara qui han creat aquest segon govern d'esquerres.

I tot això a les portes de les municipals, que significa massa poc temps per pensar i alhora cal actuar. Amb la crisi al damunt, amb el PSC sense força però governant a la Generalitat, amb ERC que progressa dia a dia i mossega el sector catalanista de CiU, i amb ICV que va consolidant el seu projecte. I el PP, atacat per Ciutadans prou feina té.
I CiU ja sap que per guanyar les municipals sempre hi ha una frase històrica que va molt bé per quedar-se les alcaldies. El discurs és: "ciutadans, ja sabeu que si voleu aquell desdoblament a la carretera, aquell pavelló o la piscina coberta... som nosaltres qui governem a la Generalitat. Per tant, som nosaltres qui us ho farem". I no és cap llegenda perquè a Pujol aquesta sentència sempre li ha donat molt bon resultat.

Música / Camins # Sopa de Cabra

1 comentaris:

Joan Marc ha dit...

El més trist és que l'anàlisi de la situació de CiU (com el d'altres partits, en d'altres situacions) nomès es fa dès de la visió de l'interès del propi partit. No era que els partits existeixen per al país...on és el país en aquest moment en les prioritats de CiU?