Publicat per Eduard Batlle a 7:46:00 a. m.

Mayolades
Puc entendre les dues Imma Mayol d'aquests darrers dies. En la primera versió, són les reaccions clàssiques d'una política que ja es veu com a primera dama. I en la segona, la típica reacció d'una persona que se sent ofesa pel tractament mediàtic de les declaracions a les portes de les municipals. És obvi que Mayol té dret a opinar, defensar-se i queixar-se que es tracta d'una persecució per desacreditar-la.

Tot és valorable, però quan estàs acostumat a moure't com si l'Ajuntament de Barcelona ja fos casa teva i veus el teu company en el quadre de comandament del Tripartit II, doncs passen aquestes coses. No serà que a Imma Mayol, el bon sou del consistori barceloní (uns 100.000 euros anuals) i tanta revista de moda i del cor per vendre una imatge naïf, al final has de pagar-ne la factura. I, és clar, tot combinat i ben embolcallat per promoure un perfil de dona independent, d'esquerres, ecologista i compromesa amb la societat. Si, senyor! O millor dit, si senyora!

Música / AireLounge # Novo

 

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ho brodes... com sempre!

Bridget!

8:01 p. m.  
Anònim ha dit...

A banda del que cobra, perquè aquesta senyora no diu que mig Formentera és seu. I si li demanem, tant antisistema que és, que ens deixi les cases per fer d'okupes. Respecte molts els okupes de Barcelona, però ja veuriem que passaria si se li posséssin a casa

3:54 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)