4.200 mestres... i?
He començat a veure els primers cartells publicitaris, que per cert paguem tots els catalans, on ens anuncien que gràcies al govern del PSC a Catalunya tenim 4.200 mestres més. Com a missatge està bé. De fet, si ens ho raona José Zaragoza ens ho haurem de creure. Només faltaria que els socialistes, després de tant parlar-ne quan eren a l'ombra, no milloressin el sistema educatiu del nostre país.
Que calia professors era evident, ja que és una demanda provocada, sobretot, per l'augment demogràfic a causa de la nova immigració. Per tant, tampoc calia fer-ne una despesa publicitària tan excessiva, tot i que té un punt de comprensible perquè alhora de penjar-se medalles aquí tothom si apunta. Però ara que hi penso... i els barracons? Com està aquest tema? Aquí ningú parla dels barracons quan fa tres anys era la gran lluita de l'Assumpta Baig (PSC) i Joan Boada (ICV) per carregar contra CiU. D'aquest deute històric però, sembla que ja se n'ha oblidat tothom. Tant el tripatit com la nova oposició, que a causa del desgovern ja no perd el temps ni amb aquests temes.
Per tant, des del PSC ens promouen les mitges veritats. I ja estem disposats a confiar en l'obra de govern en la primera etapa postpujoliana, però el problema radica en què la crisi política dins del tripartit és tan profunda que aquests missatges a peu de carretera causen més un somriure que no entren subliminalment en el nostre subconscient. Que, no ens enganyem, d'això es tracta: d'un eslògan perquè comprem el producte. De fet, com tota la publicitat, que es basa en el consumisme. Per tant, acceptem adquirir aquest producte però no estem disposats a comprar la marca, que seria l'executiu. Posats a pensar, hi ha una sentència de David Ogilvy que podríem utilitzar com a veritable eslògan de l'obra de govern del tripartit: gairebé sempre és la personalitat global de la marca la que decideix la seva posició definitiva en el mercat.