Publicat per Eduard Batlle a 7:17:00 a. m.

Del Canvi al benefici

Ciutadans pel Canvi han tornat a ser notícia i no precisament per les seves aportacions en la política, el motiu de la seva fundació el 1999, sinó perquè ja està preparant la marxa del seu president, Josep Maria Vallès. El conseller de Justícia deixarà el seu mandat a CpC el proper dia 22 i posarà fi a la seva etapa dins d'un organisme, que té la mateixa finalitat que la d'Unió amb Convergència: rebre tot el que es pugui del poder i donar molt poc a canvi.

De fet, CpC i Unió tenen vides paral·leles. Neixen a l'ombra dels dos grans partits de Catalunya i aspiren a tenir la seva quota de poder perquè són més idealistes i no han de pagar els peatges que sovint han d'abonar els grans aparells polítics. Fins un cert punt, ja està bé que els partits tinguin una mena de control intern que sigui com si parlés la veu de la consciència. O sigui, fan d'àngel o dimoni del poder en funció de les directrius que s'estableixin. I si poden, fins i tot, generen encara més crisis internes que per això en Duran i Lleida té guant de seda. I tan exquisit que sembla...

Aquest tipus de moviments sempre tenen bons començaments. Els impulsen persones actives de la societat amb inquietuds i ganes d'aportar idees noves a la política. El problema ve quan aquestes ments pensants veuen com està la política actualment i es desanimen -es queden després en un segon terme o pleguen- o bé fan tot el contrari -s'apropen a la poltrona i agafen tot el que poden-. De fet, la setmana passada vaig parlar amb un dels fundadors del partit i m'explicava que ja no fa res per la causa i que no es veu ni amb els pares de la criatura. I per què? Dons perquè el PSC ha col·locat als més oportunistes prop del nucli dur i la resta s'ha anat dil·luint.

Si Ciutadans ha de redefinir la relació amb el PSC el 27 de maig que vagi prenent nota d'Unió, una formació que si Duran i Lleida accepta un càrrec com a ministre del PSOE té encara menys sentit que l'actual. Unió, per la seva història, fa com de germà gran de CpC i si el primer ja no té sentit, el segon té els dies comptats. En el fons, emprenyar als qui manen només té sentit si aquests tenen molt poder, però ara debilitades com estan les dues formacions i previent que a Catalunya no hi haurà majories absolutes en força anys, més val repensar si els Ciutadans amb inquietuts de la nostra societat no han de buscar-se un altre tipus d'Unió.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)