La LOE de sempre
No vull caure en la hipocresia d’algun polític d’ICV que és un aferrissat defensor de l’escola pública i després té els fills inscrits en un col·legi elitista de Barcelona. Sóc del qui ha fet l’aposta per l’escola concertada i tot i que em convenç el centre escollit, admeto que no m’agrada aquest model, ja que considero que han de ser centres públics, amb tot el que això comporta, o bé privats, però privades cent per cent i sense termes intermitjos.

Dit això, ara s’ha tornat a modificar la polèmica llei orgànica d’educació (LOE). Estic a favor de fer un lifting a qualsevol llei educativa que abans hagués aplicat el govern d’Aznar. Però també trobo surrealista que cada vegada que un partit polític entri en un govern modifiqui el model educatiu i el converteixi al gust dels seus interessos. Les reformes que s’apliquen per oportunisme és evident que no vetllaran per un sistema just i esperançador.

La religió és el punt més polèmic. Difícilment es pot resoldre aquest apartat tal com està actualment la situació a casa nostra: cada vegada les escoles públiques s’estan an convertint en nuclis d’immigrants i la religió sempre serà l'assignatura de la confrontació. A banda d'aquest punt polèmic, encara tenim la saturació a les aules, els barracons i la incerte
sa dels pares per una plaça escolar propera a la seva llar.

Però ara parlem de la base, l’ESO, però el model d’ensenyament espanyol, que ens afecta totalment als catalans, també s’ha de valorar pel seu final. I és molt desdenyós veure que mentre investigadors amb currículums impecables se n’han d’anar a l’estranger, sobretot els Estats Units, per desenvolupar les seves inquietuds i projectes aquí ens quedem adormits per una televisió que promou personatges a l’estil Gran Hermano i Operación Triunfo i vividors com els de la premsa del cor. I si precisament, aquests investigadors algun dia volen tornar a Catalunya, a casa seva, se’ls paga un sou ridícul i se’ls posa en un sistema laberíntic i sense recursos.