Publicat per Eduard Batlle a 7:00:00 a. m.

Catalunya té pals a les rodes

Entenc que el president Maragall no pugui suportar aquesta situació d'impotència després de tants anys proclamant el canvi: veure's envoltat de socis de govern obliga a utilitzar una demagògia que qualsevol mandatari acabaria odiant. Per això, vull posar-me en la seva pell per intentar compendre aquest inútil desgovern del nostre país, que avança sense brúixola, a marxes forçades i amb la tristor que, entre tots, sabem que no es fan les coses bé. No tenim projecte i per això cal, com a mínim, fer aquesta àmplia remodelació de govern. Una vegada més però, el tripartit salta a l'escenari mediàtic sense argument: és molt decebedor que els canvis s'anunciïn abans de produir-se i això vol dir que el nostre president no controla el famós tempo de la política. De fet, tants dies de silencis per Setmana Santa fins i tot era estrany. Ara s'entén tot. Lògic.


Maragall, com a president, és comprensible que vulgui tenir un equip de govern a mida, amb els seus homes de confiança, vaja. I té el dret, ell més que ningú, a aplicar els canvis que consideri necessaris, però al mateix temps sap que ha creat una coalició i que, per tant, ell mateix té una corda al coll que l'impedeix executar les ordres com si es trobés en majoria. És per això que aquest conglomerat provoqui que tinguem un president hipotecat al seu govern, o sigui, als seus propis socis. I ara prentengui fer relleus però, és clar, sense tocar la quota de poder.

Encara que el nostre país tingui un executiu que es caracteritza per ser deshonest amb ell mateix, ja que cada partit vetlla pels seus interessos i no per l'estabilitzat del país -la vanitat els condemna a punyalar-se-, la remodelació era inevitable. La travessa feia temps que posava en entredit la gestió de massa consellers i conselleres i tots els noms que han sortit fins ara eren comprensibles. La Mieras era la primera del rànquing. I a partir de Cultura, anar baixant: Siurana, Rañé, Milà, Solà i Carretero. Ai si aquest últim no es mossega la llengua, que riurem... Després de les comparacions del tripartit amb el Dragon Kahn i de les dures crítiques a Zapatero... I la cosa no s'acabaria aquí per a Magarall perquè, lògicament, Huguet i Cid també serien rellevats. El president ho sap i ells ho saben. Però mataria la gallina dels ous d'or. Maragall ho sap i ERC, també.

En el fons encara penso que potser tenim el president que ens mereixem. Un president que no governa un país que tampoc té el dret a governar-se.



PD: El periodista i company Saül Gordillo ha fet una brillant radiografia d'una nit amb la crònica d'una mort anunciada.

PD2: Que l'arbre no ens impedeixi veure el bosc: Catalunya va ser la desena comunitat autònoma en creixement econòmic l'any passat, amb un augment del PIB del 3,3%, una dècima per sota de la mitjana nacional.

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)