Publicat per Eduard Batlle a 2:26:00 a. m.

Mas o Maragall, Maragall o Mas
Veig tantes esquerdes internes i tan profundes en el tripartit que ja és hora de despertar el país d'aquest estadi tan inoperant. Tots els partits del govern saben que aquesta situació és insostenible perquè no hi ha un rumb que porti Catalunya a bon port. Estem en alta mar navegant, sí, però avancem fent zig-zag i sense que el nostre capità hagi pogut dissenyar un destí que ens permeti ser optimistes. De fet, la seva tripulació tampoc l'ajuda massa i el resultat són un cúmul de frustracions a tots dos bàndols. Nosaltres, els ciutadans, necessitem ser motivats per sentir-nos il·lusionats per així construir el nostre futur amb la màxima esperança.
Però ara no són aquests els temps. A cada pas o gestió, tenim una crisi. Tal com m'explicava un dirigent en clau d'humor, "a les reunions de l'executiu ens reunim per com fer un cavall guanyador, però com que tothom hi diu la seva, l'animal s'acaba convertint en un ase". Així ens projectem. I ja una regla que no falla: el resultat final sempre acaba sortint en un funció del grau de valors que hi aportem.
Només cal veure Esquerra per pensar en com està la situació al país. El partit, quan més unitat necessita, es desprèn del conseller Carretero de mala manera. Qui ho havia de dir que acabés utilitzant els mateixos mètodes de Convergència i el PSC i que ja tingués algun cadàver important a l'armari. En poc temps, doncs, ERC també comença a tenir problemes d'ideologia i ara tenim un gran exemple perquè les JERC han anunciat que faran campanya per un "no sense matisos" en el referèndum de l'Estatut "perquè hipoteca el país".
Tot plegat, t'aboca a la reflexió que el millor que li pot passar a Catalunya a curt termini és que governi algú -qui sigui!- Mas o Maragall, Maragall o Mas, però que executiu, tingui visió i que empenti els ciutadans a recuperar l'orgull, la convicció i la seguretat perquè el nostre vaixell comenci a anar ben encaminat. Lent però amb una trajectòria planificada. Esquerra, sens dubte el partit més representatiu en qüestió d'identitat, també és necessari però el desgast intern que està assumint, sincerament, cada vegada genera menys confiances i més tensions. I si no, que li diguin a en Joan Ridao. En el fons, no n'hi ha prou en creure en el país -de fet hi creïem molts i tampoc costa gaire- si després no es fan les coses ben fetes. I ja és hora d'exigir resultats i no per això som menys catalanistes que el nucli dur d'ERC. O és que només s'ha de ser crític amb els dos grans blocs?

 

Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)